Ramón Turró i Darder, veterinari renovador i polifacètic

Ramón Turró i Darder (Malgrat 1854- Barcelona 1926). Estudia a les Escoles Pies de Calella i acaba a l’Institut de Segona Ensenyament  de Girona el 1871. Va cursar Medicina a la Universitat de Barcelona fins el curs 1873-1874 en que va interrompre els estudis i els va continuar en el curs 1889-1890 sense acabar la carrera. Va començar la titulació de Filosofia i Lletres el 1877-1878 fins el 1880-1881.

Jaume Pi i Sunyer el va introduir en el treball de laboratori de la Facultat de Biologia a la Universitat de Barcelona. Per donar compliment a la seva tasca en el laboratori es fa veterinari amb una revàlida que aconsegueix el 1890 per la Universidad de Santiago de Compostela als 35 anys.

Turró va ser un investigador polifacètic i multidisciplinar. D’inquietuds variades va professar diferents àrees científiques i humanístiques i podem dir que va destacar en gairebé totes. La seva producció bibliogràfica es igualment extensa, mes adreçada cap l’àmbit periodístic que cap el científic si be amb un vessant especialitzat destacat. Cap el 1885 va començar a treballar en bacteriologia en companyia del Dr. Darder, al laboratori del qual feia anàlisis bacteriològiques i fabricava opoteràpics. Aquest laboratori va assolir una gran reconeixement gràcies a les aportacions fetes pel Dr. Koch amb el seu descobriment del germen productor de la tuberculosi. Les seves investigacions es van dedicar a contrastar l’obra de Pasteur amb la de Bechamp, mes proper a les seves conviccions.

Mes endavant, cap el 1906 s’encarregaria de les anàlisis bacteriològiques de les aigües de Barcelona i la preparació de sèrums i toxines al Laboratori Municipal dirigit per Jaume Ferran. Alli va poder desenvolupar una important tasca com a epidemiòleg al enfrontar-se amb les epidèmies de pesta bubònica a la ciutat comtal (1905) i de febre tifoidea (1914). La memòria presentada a l’ajuntament l’any 1907 sobre la salubritat de les aigües de la capital catalana procurant la vigilància dels manantials i la supressió dels dipòsits van donar un gran servei a la salut pública ciutadana.

Les seves investigacions en bacteriologia i epidemiologia el van portar a estudiar els mecanismes i substàncies que intervenien en la defensa dels organismes davant els agents nocius. Es a dir, la immunologia. En contrast amb el concepte clàssic de Pasteur i el químic de Buchner i Mechnikoff, Turró equipararia la immunitat a un fenomen fisiològic: la nutrició.

Degut a la seva personalitat intuïtiva i autodidacta va assolir grans fites –tot i no tenir cap titulació oficialment conclosa- en la recerca científica en àrees com la biologia, fisiologia, psicologia o filosofia. Però també dins la veterinària de la qual va exercir professionalment.

La seva relació amb els científics espanyols del moment va ser considerable. Personalitats com Gregorio Marañón, Duran i Reynals, Pi i Sunyer ,entre d’altres, hi van mantenir una copiosa correspondència. Ens trobem a finals del XIX, davant l’esperit reformista de la Generació del 98 en que molts personatges advoquen per un canvi de rumb en la societat espanyola, del qual no s’escapa cap sector. Com no, també  el veterinari.

Va ostentar molts càrrecs i distincions entre les quals destaquem: Director de la Secció de Bacteriologia del Laboratori de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, president de la Societat de Biologia de Barcelona, director del Laboratori Municipal de Barcelona, president del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Ramón Turró i Darder va ser un home de fets. El mètode experimental, compartit per la metodologia científica de Claude Bernard, el va guiar en totes les seves facetes científiques davant les especulació massa sovintejada en la recerca que es practicava en l’època.

Va dirigir la “Revista Veterinaria de España” que havien impulsat els germans Pere i Josep Farreras; i va participar amb moltes publicacions mèdiques i també veterinàries com en la “Revista de Higiene y Sanidad Pecuarias” que dirigia Felix Gordón Ordás amb el que es van professar una mútua admiració.

L’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona i  Col·legi Oficial de Metges de Girona es complauen a convidar-vos a l’acte de reconeixement i reivindicació del DR. RAMON TURRO I DARDER, que se celebrarà a la Sala de Juntes del COMG (C/Albereda 3-5 quart pis) el dia 19 de juny a les 19h i amb el següent ordre del dia:

–         Presentació i justificació acte: Bernat Serdà president COVG

–         Milagros Sáiz Roca, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació, UAB. Presentarà un vídeo sobre la vida i obra de Ramon Turró.

–         Martí Pumarola i Batlle, professor del Departament de Medicina i Cirurgia Animal, UAB: “Ramon Turró i la veterinària”.

–         Perfil mèdic de Ramon Turró pel Dr. Moisès Broggi

Podeu consultar mes informacío del personatge a les següents contribucions  en línia:

– Homenaje a Turro (1854-1926), un veterinario que engrandeció otras ciencias / Luis Moreno Fernandez-Caparrós

– Positivismo científico en la obra de Ramon Turró / Juan Riera
Medicina e historia (2 epoca) Número: 32-2 (1974)

– Ramón Turró un modernista al laboratori (Conferència pronunciada davant el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans. Secció Ciències Biològiques) / per Josep M. Camarasa i Castillo

– Ramón Turró y Darder 75 años después. Su vida y su obra / por Manuel Moraleda Benitez
6ª Jornadas Nacionales de Historia de la Veterinaria – (Valencia – 16 y 17-XI-2001)
p. 266 a 271

– Ramón Turró: una introducció al seu pensament / Salvi Turró
Comprendre: Revista catalana de Filosofia (2002 Vol 4 Núm.2)
p. 83-89

I també trobareu bibliografia sobre Ramon Turró i de  Ramón Turró a les bibloteques universitàries catalanes.