Obra científica, agrícola i sanitària de la Mancomunitat de Catalunya

El 6 d’abril de 1914 es constituia la Mancomunitat de Catalunya. Amb molts pocs recursos, els de les diputacions mancomunades, i fins la serva intervenció el 1923 i posterior dissolució el 1925, va ser capaç de generar un gran tasca en tots els àmbits possibles. Un equip de persones de diferents ideologies i posicions liderats per Enric Prat de la Riba, va transformar el país, posant les bases d’una obra de la qual en som hereus en l’actualitat.

 «Mil vegades s’ha dit en mil tons distints: sense
ciència original, en un país, no hi ha indústria original;
sense indústria original no hi ha vida econòmica
independent. Qualsevol temptativa que es faci per
redimir-nos de l’esclavitud en aquest punt ha d’ésser
estèril, si no combatem el mal per l’arrel. La ciència
avui representa, per a nosaltres, la riquesa pública de
demà.»

Enric Prat de la Riba — President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917)

La creació de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser el principal artífex d’aquesta transformació científica, tant desitjada per Prat de la Riba. Fundat el 1907 des de la Diputació de Barcelona pel propi Prat de la Riba, va esdevenir el primer graó per fonamentar la recerca científica a Catalunya com a páis. Vegéu l’article de Camarasa i RocaInstitut d’Estudis Catalans al llarg de cent anys de polítiques científiques

Des de la normalització linguística, protecció i valorització del patrimoni cultural fins el desenvolupament de la recerca científica, la Mancomunitat impulsa serveis i organismes tant rellevants com el Mapa Geogràfic i Geològic, el Servei d’Excavacions, Catalogació i Conservació de Monuments, el Servei de Catalogació i Foment dels Museus Locals i el Servei Meteorològic entre d’altres.I publicava per als educadors els “Quaderns d’Estudi” i el “Butlletí dels Mestres”, que de l’educació i la capacitació era considerada capdal pel futur del país …

La Mancomunitat de Catalunya també va duu a terme una important acció establint els Serveis Tècnics d’Agricultura de forma conjunta amb l’Escola d’Agricultura. Alhora va fomentar la difusió de la ramaderia a través dels concursos de bestiar i en la selecció d’espècies forestals. Els estudis de Francesc Canosa, en la seva obra “L’Imperialisme Dolç” reflecteixen aquest afany. L’obra i mestratge de Pere Martir Rossell i Vilar, són un bon exemple d’aquest afany de superació i tenacitat de l’esperit de la Mancomunitat aplicat al món agropecuari. La revista “Agricultura” i “Agricultura i Ramaderia“, de les quals hem estat impulsors en la seva digitalització,  i la col·lecció de “Textos d’Ensenyament Postal Agrícola” mostren aquests esforços de capacitació i divulgació dels coneixements que va impulsar l’obra de la Mancomunitat.

L’obra sanitària també va ser prou significativa, ja que es va portar a terme una tasca d’assesorament de malalties com la tuberculosi o el paludisme, encara vigents al nostre país, fent la necessària divulgació per evitar la seva propagació i mitjans per curar els malalts. El Servei de Sanitat organitza estructures bàsiques assistencials entre les que destaquen: Servei de Lluita contra el Paludisme, Servei de Lluita contra la Febre Tifoidea i Malalties infeccioses, Servei de Lluita contra la Mortalitat Infantil, Servei de Lluita contra el Goll endèmic i el cretinisme, El Servei Tècnic del Paludisme i Gustau Pittaluga, Servei d’Assistència a Tuberculosos. Es fomenten els pensionats a l’estranger, es creen institucions com el Laboratori de Psicologia Experimental, Institut de Fisiologia, Laboratori Municipal de Barcelona. Destaquen, entre d’altres, personatges com Lluís Sayé i Sempere (Barcelona 1888 – 1975) i Ramón Turró (Malgrat de Mar, 1854 – Barcelona, 1926), de professió metge i veterinari, així com August Pi i Sunyer, Jesús Maria Bellido i Golferichs, Pere Nubiola i Espinós, i Miquel Arcàngel Fargas i Roca. La tesi de Sabaté i Casellas, Ferran (1992). Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924, amb direcció  Jacint Corbella i Corbella, mostra prou be l’orientació d’aquesta política sanitària de la institució catalana.

Exposicions i esdeveniments sobre la Mancomunitat de Catalunya

La llavor de la Mancomunitat

Vol. V. Dignificar el malalt

Vol. VI Una ciencia capdavantera

VOL. VII La modernitat arriba al camp

 Imatge “Els presidents de les Diputacions catalanes, que van formar la ponència que va redactar les bases de la Mancomunitat” a wikimedia commons: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Presidents_diputacions_mancomunitat.jpg?uselang=ca

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s