Category Archives: Articles

Troben un cadell de lleó de les cavernes al permagel de Yakutia

Científics del Museu Zoològic de l’Acadèmia de Ciències de Rússia van trobar l’any passat les restes perfectament conservades d’un cadell de lleó de les cavernes, un exemplar que va viure fa uns 50.000 anys, època en què també vivien els mamuts, a uns deu metres de profunditat. El cadell de lleó de les cavernes es trobava a la capa de

Rate this:

Llegiu més

Explica-ho a les abelles ..

Tot i que va ser habitual al segle XIX, la pràctica de “explica-ho a les abelles” (Telling the Bees) sobre esdeveniments vitals importants, encara dura, d’una forma diferent, fins als nostres dies. La descripció més omnipresent que afecta aquesta tradició es pot trobar al poeta de Newborough Quaker, John Greenleaf Whittier, de 1858, amb “Telling the Bees”. Un “speaker” sense

Rate this:

Llegiu més

Dotzenes de gats i escarabats momificats trobats a l’excavació de Saqqara

A Egipte, un massiu cementiri de gats i una col·lecció d’escarabats momificats van ser trobats durant una excavació arqueològica en Saqqara, ha informat aquest el Ministeri d’Antiguitats d’aquest país. Es van descobrir set tombes durant la missió arqueològica, que va començar a l’abril. Incloïen tres tombes amb dotzenes de mòmies de gats que es remunten a les dinasties cinquena i

Rate this:

Llegiu més

Maria Sibylla Merian, artista i científica descobridora de la metamorfosi

D’on vénen les papallones? És difícil imaginar-se un moment en què no sabíem la resposta. És un dels primers coneixements científics que aprenen els nens: les erugues fan un capoll en el qual es transformen en papallones. Però hi va haver una època, no tan llunyana, en què ningú sabia el secret de la metamorfosi. De fet, al segle XVII,

Rate this:

Llegiu més

Etimologia de la nomenclatura científica dels ocells catalans

En el darrer número de la RCO que coordina l’ICO hem localitzat un article titulat “Estudi etimològic de la nomenclatura científica dels ocells de Catalunya: l’aportació de les llengües clàssiques en la taxonomia moderna” Després de segles d’intents d’establir una classificació unívoca i inequívoca dels organismes vius, Carl von Linné va definir el seu sistema de nomenclatura binomial a mitjan

Rate this:

Llegiu més

La invenció del patrimoni natural a Espanya: política, activisme i comunicació

El 50è aniversari de l’establiment de l’Estació Biològica de Doñana (1965), peça clau en els esforços per preservar  aquest aiguamoll i en la creació posterior del Parc Nacional (1969), i del centenari de la primera Llei de Parcs Nacionals espanyola (1916) , serveix com a excusa per proposar, en aquest monogràfic, una àmplia reflexió sobre la construcció i gestió del

Rate this:

Llegiu més

Abelles i literatura a propòsit de Sant Jordi

Les abelles han estat omnipresents a tota la humanitat i ara segueixen estant-ho, degut a la seva desaparició a marxes forçades per la incidència des insecticides, plaguicides i les accions d’altres predadors com la vespa asiàtica. Un còctel explosiu que pot tenir unes greus conseqüències en la producció i biodiversitat vegetal del planeta, i per tots els éssers vius que

Rate this:

Llegiu més

L’Animal en la Itàlia renaixentista

L’objectiu d’aquest número especial sobre l’animal en la Itàlia renaixentista és portar les àrees de coneixement del renaixement i  del món animal en un diàleg més estret, tot  i considerant les formes en que les categories d’humans i no humans  es construeixen i redefineixen en relació amb la qüestió, plantejada recentment per Benjamin Arbel :  “¿Han tingut els animals un

Rate this:

Llegiu més

Història de la Leishmaniosi

Article de revisió de la història de la leishmaniosi en que es discuteix sobre l’origen del gènere Leishmània en l’era Mesozoica i la seva distribució geogràfica posterior, l’evidència inicial de la malaltia en els temps antics, primers evidències de la infecció en l’Edat Mitjana, i el descobriment de paràsits de Leishmània com a agents causants de la leishmaniosi en els

Rate this:

Llegiu més

Desagradable, brutal i curta: la vida dels remugants a la Finlàndia medieval

L’estudi dels isòtops de material arqueològic a Finlàndia han revelat com es criava al bestiar boví i oví. Estudiant els seus ossos i dents han pogut mostrar de quines plantes s’alimentaven. Fins i tot es deduir l’escassetat de nutrients als quals estava sotmès aquest bestiar i que, sovint, moria d’inanició, particularment durant l’Edat Mitjana. L’anàlisi isotòpica dels ossos i les

Rate this:

Llegiu més

Semblança sobre el veterinari Francisco de la Reyna

El Sr. Alejandro Beláustegui ha preparat un article sobre Francisco de la Reyna a diari la Opinion de Zamora. Poques vegades surten veterinaris a la premsa espanyola, i especialment d’una època tant poc tractada com l’Edat Moderna. Aquest es el cas i val la pena destacar-ho. El nostre reconeixement des d’aquest mijtà. Font: Francisco de la Reyna: El maestro de

Rate this:

Llegiu més

Els gossos de caça amb Felip III

En el present artícle s’aborda la importància de l’organització sociopolítica, Real Caza de Monteria. Es presta una especial atenció en l’assistència, la cria i ús dels gossos, així com a examinar alguns dels oficis relacionats amb l’ensinistrament, sense oblidar  les relacions de patronatge que suscitaven com el de Caçador Major, Montero Major, Sotamontero, o dels criadors, que formaven part de

Rate this:

Llegiu més

Aproximació a l’art sobre caça durant l’Edat Mitjana

Des de l’art rupestre la caça ha estat un dels temes predilectes des del punt de vista artísitc. Durant l’Edat Mitjana sorgeixen els llibres de caça, encara que tenen un previ antecedent en l’antiguitat greco-llatina, com a literatura tècnica i pràctica que en el seu moment de màxim esplendor desenvolupa un interessant esquema il·luminador. Tot i que la Península Ibèrica

Rate this:

Llegiu més
« Entrades més antigues