Mitologia, simbolisme i llegenda de les Grues

Posted on 31 Desembre 2012 by ACHV Deixa un comentari

Les grues són una de les aus més venerades per totes les civilitzacions al llarg de la història. Són particularment rellevants les seves espectaculars danses d’aparellament que les han convertit en aus altament simbòliques. Des del Mar Egeu, Aràbia del Sud, Xina, Corea, Japó; en les cultures americanes natives d’Amèrica del Nord, a Irlanda …les grues són una de les aus en que l’home ha impregnat el seu imaginari.

Orient

Són especialment riques les tradicions asiàtiques que veneren aquesta au. Per exemple, al nord de la Illa d’Hokkaido, les dones del poble ainu executen la dansa de la grua que es remunta a èpoques neolítiques A Corea, una dansa de la grua s’ha realitzat al pati del Temple Tongdosa des de la dinastia Silla (646 dC).

La grua japonesa era molt estesa i venerada al Japó en l’antiguetat fins el selge XIX. En el periode feudal, la grua rebia la protecció de les classes dominants i era alimentada pels camperols. Però quan el feudalisme nipó es va abolir, les grues van perdre el seu estatus i van ser caçades sense pietat. En arribar el segle XX, sobre el 1920, la població de grues s’havia reduït a menys de 20 aus. Només havia sobreviscut en una part remota de Hokkaido. Es va començar a promoure una política proteccionista però de nou la II GM va afectar a les poblacions i als seus habitats. El Govern nipó va donar suport a la alimentació de les grues, a partir de l’any 1952, perquè les aus estaven a vora de l’extinció. Van començar a passar l’hivern en llocs nous, millorant així les seves possibilitats de supervivència. La població d’aus residents al Japó va arribar a 450 el 1991, complementada amb la població continental de 300 a Rússia i 500 a Manxúria.

Al Japó, la grua era coneguda com “l’Ocell de la Felicitat” i sovint se les coneix com a “Honorable Senyor Grua”. Els mites japonesos parlen de la creació d’un llegendari guerrer que va vèncer als seus enemics per ampliar les fronteres de l’antic Japó. A la seva mort, la seva ànima va prendre la forma d’una grua i se’n va anar volant.

La tradició explica com al segle XII Yorimoto, va començar a anellar les potes de les grues, considerant-se el primer programa d’anellament d’aus i conèixer el moviment migratori d’una espècie. Algunes de les aus Yorimoto van ser vistes encara vives diversos segles després de la seva mort, donant lloc a la idea que una grua viu durant mil anys.

Altres registres llegendaris del Japó diuen que Kakamura, un lider feudal del segle XI, celebrà un festival budista en què es produïa l’alliberament de centenars de grues com acció de gràcies després d’una batalla reeixida. Cada exemplar d’au, tenia una tira d’oració a la pota per pregar pels morts en batalla. Aquesta sembla ser la primera associació registrada de la grua amb la celebració de la pau i la pregària pels que es van morir en la guerra, i que encara segueix viu avui dia.

La representació de les grues en l’art japonès te una llarga tradició i està estretament vinculada amb la seva llegenda . Inevitablement, la reputació de la grua per a una llarga vida i prosperitat es va convertir en un símbol de bona salut, i són representades en la tècnica de l’origami. D’aquesta manera es van convertir en un regal molt popular per a aquells que estaven malalts. També en la decoració domèstica japonesa dels biombos amb motius de grues tenen aquest significat de desig de felicitat i longevitat per la família.

A la Xina, la grua va ser el “patriarca de la tribu amb plomes”. Els xinesos veien en la ploma blanca de l’espècie resident com a símbol de puresa, i el cap vermell amb la vitalitat, i també amb el foc. Així mateix estaven associades amb la fidelitat, ja que s’aparellen de per vida. Els xinesos creien que les grues eren símbols de la saviesa, els missatgers dels savis llegendaris que els van dur a l’esquena en vol entre els mons celestials cap a la terra. Les grans ales de la grua es diu que eren capaces de transmetre les ànimes al paradís occidental, i portar a la gent a nivells superiors de consciència espiritual.

Els xinesos també van veure lliçons valuoses en el vol de les grues, en què els joves han de seguir i aprendre dels seus líders més vells i més savis. En el simbolisme xinès antic relaciona la grua amb l’au fènix, l’ànec mandarí, la garsa i la cuereta, com una representació de les cinc relacions possibles entre les famílies humanes. La grua simbolitza la relació entre pare i fill – quan el pare canta, el fill contesta.

Els temples Shaolin de l’Orient executen l’estil de lluita de la grua, també conegut com a Boxa de la Grua Blanca. Es tracta d’un estil que te l’origen a la província xinesa de Fujian. Segons la tradició, l’origen d’aquest estil es basa a una dona nomenada Fang Qiniang. Segons la llegenda, un día, estava Qiniang fent les tasques de la terra quan va veure una grua que aterrava al seu terreny. De seguida va voler allunyar-la amb un pal i les tècniques de defensa que havia après del seu pare, però la grua es tornava sempre als moviments de la noia. Qiniang va provar de donar-li un cop al cap amb el bastó però la grua s’escapolí i va aturar el pal amb les ales. La noia s’hi va tornar i va voler donar-li un cop al cos de l’animal, però aquest va esquivar el cop i amb el bec va tirar el pal. A partir d’aquí, Qiniang es va dedicar a estudiar els moviments de les grues, centrats en el bloqueig de les armes, els contraatacs, l’esquiva, i els atacs als punts dèbils com són els punts kyusho, que s’ensenyen en la defensa de les dones, en comptes d’utilitzar la força. El resultat es l’estil de lluita de la grua on cada gir, pas, salt o pausa te un significat, de manera que el combat shaolin de la grua es pot assimilar a un ball. En la boxa Shaolin hi ha quatre animals: tigre, lleopard, serp i drac, que tenen l’honor de representar un estil de lluita diferenciat.

La longevitat és un tema recorrent tant a la Xina com al Japó. Per això van ser vinculats sovint amb arbres de pi, tortugues, pedres i bambú – tots ells símbols de llarga vida. En ambdues cultures també s’associa les grues amb bona fortuna i prosperitat perquè es pinten sovint amb el sol, un símbol de l’ambició social.

En moltes parts d’Àsia, els crits de les grues migratòries eren un senyal important de la temporada. En espais d’àmbit rural, es vinculava la migració de les grues cap als seus llocs de cria amb el moment de la sembra dels cultius de la primavera , mentre que la seva arribada coincidia amb la collita de la tardor.

Al Vietnam és comú trobar escultures de grues amb tortugues. Segons la tradició d’aquell país, les grues poden viure 1000 anys i les tortugues fins 10000. Juntes simbolitzen el desig que la persona a qui se li fa un regal amb aquestes dues espècies animals pugui ser recordada durant un mil.leni i que el seu culte pugui durar deu mil.lenis més. Les escultures són generalment de fusta, de dos en dos davant d’un altar, i pot ser superior a 3 metres (10 peus) d’alt. Algunes estan fetes de coure, amb una flor de lotus a la boca per sostenir una vela, i es col · loca en els altars ancestrals.

La grua no és tan apreciada en la mitologia de l’Índia, on es vincula amb la malícia i la traïció. No obstant i això, s’explica en una llegenda que Sri Ramakrishna, es va desmaiar d’èxtasi en veure un estol de grues que volaven baix sobre el fons del temple de Kali, amb els quals se les associa l’Hinduismme. La grua de Sarus, espècie de la regió, està protegida pels hindús i prospera en zones densament poblades, mentre que la grua Demoiselle està protegit pels mongols.

Occident

La mitologia grega i romana tendia a relacionar la dansa de les grues amb l’amor, l’alegria i la celebració de la vida. La grua va ser considerada generalment com un au d’Apol · lo, déu del sol, com un herald de la primavera i la llum. Apol · lo es diu que es disfressava com una grua quan visitava el món dels mortals

Ovidi va escriure sobre una grua femella que era extremadament vanitosa amb la seva bellesa. La seva vanitat va provocar la ira d’Hera i Artemisa, i les deesses li van fer canviar el nom pel terme grec “geranion”. Per això en la tradició occidental, se la considera un ocell de presagi al vincular-la amb els deus.

En el conte del “Ibycus i les grues”, un lladres ataquen Ibycus (un poeta del segle sisè abans de Crist) i el deixen per mort. Ibycus crida un estol de grues que migraven per damunt seu i les va demanar que l’ajudéssin. Aquestes van atacar el lladre i el van comminar a confessar el crim.

Aristòtil descriu la migració de les grues en la seva “Història dels Animals”: “També les grues sembla que donen moltes històries intel.ligents. En efecte, emigren a països llunyans i volen a gran alçada per observar la llunyania i, si veuen núvols o senyals de tormenta, descendeixen a terra i romanen tranquiles. A més, tenen un guia, i les que van en retard criden de manera que les d’avançada les escoltin. Quan aterren, les grues dormen amb el cap sota l’ala , i descansen alternativament sobre una pota i sobre l’altra, però el guia manté sempre el cap descobert, i vetlla pel grup, i quan observa alguna cosa rara comença a cridar” “Llibre IX ‘Costums de les grues’ Historia Animalium’

En l’Àsia occidental tendeixen a seguir als escriptors grecollatins en l’associació de grues amb Apol · lo, e

l déu del sol. Ells seus habitants creien que les grues ,Kurti en persa i en àrab Ghurnuq en àrab, es desperten molt d’hora al matí recitant les seves oracions. També pensaven que el cervell i la vesícula biliar d’una grua tenia un poder miraculós medicinal per assegurar una llarga vida.

Les grues es van associar amb la vigilància i la lleialtat. Hom considerava que les grues es reuneixen a la nit en un cercle per protegir al seu rei, mantenint-se despertes de peu sobre una sola cama. L’altra cama se li penjava una pedra. Si la grua es quedava adormida, la pedra cauria i despertaria, així sempre restarien amatents.

També cal considerar la llegenda de de grues deesses. A la Meca pre-islàmica, al sud d’Aràbia, hi havia tres deesses: Allat, Uzza, Manah, que eren conegudes com les”tres grues exaltades” ,en referència a la seva brillantor. Inicialment acceptades com a mitjanceres d’Ala, recullen la tradició de les tres deesses grecollatines. En els coneguts “Versos Satànics” queda reflectida aquesta història.

Els primers escriptors cristians van associar la reputació de les aus a la vigilància, la lleialtat i la bondat, com les virtuts de la vida al monestir. En la mitologia cèltica la grua es considerada com una au sagrada, i conseqüentment no se la pot caçar o menjar, juntament amb el corb, el cigne i l’àguila. Tenia la virtut de saludar la sortida del sol vinculat amb l’adquisició de coneixement, i la capacitat de predir les pluges i tempestes. Alhora esta associada a Ogham, l’alfabet primigeni dels druides, la ciència primigènia dels arcans. Amb el cristianisme, la grua el món anglosaxó segueix vinculant-la amb la saviesa dels sacerdots cristians. Les bosses fetes amb ploma de grua s’utilitzen com a eina d’endevinació. Sovint, apareixen en grups de tres exemplars que poden servir com a garants custodis, robar i atacar a l’enemic, protegir l’entrada a l’inframón. S’explica que l’heroi irlandès Finn es va salvar de caure per un precipici quan era amb la seva àvia, que es va transformar en una grua. Finn es va associar amb les grues de la mort , quatre filles encantades per una vella coneguda com la Bruixa del Temple. Per altra banda, un dels déus celtes del mar tenia una bossa de grua feta amb la pell d’una dona que es va transformar en una grua a causa de la seva gelosia: “Llegenda de la Grua Agraïda”.

La grua també se la pot associar amb la vellesa i la longevitat, per la qual cosa és també una guia en el món terrenal després de la mort. Aquest simbolisme es trobarem tant a Occident com a Orient, on es mostren grues l’art de santuaris xuclant l’esperit de la gent que mor per portar a lloc segur. Les danses rituals de grues eren coneguts a la Xina, Sibèria i Grècia i van ser promulgades pels xamans druides, utilitzant nou passos i un salt com a tema bàsic, entrant i sortint d’un laberint per simbolitzar el viatge de l’ànima.

Fonts utilitzades

– Thousand Cranes Pace Network: Crane Lore
– Studying the crane
– Crane, history and legend
– Cranes of the World: 8. Cranes in Myth and Legend / Paul A. Johnsgard
– International Crane Foundation

Audiovisuals

Hokkaido Garden of the Gods P.1