Pierre Belon, la zoologia del canvi al Renaixement

Pierre Belon, (nascut el 1517, a prop de Le Mans, França-va morir d’abril de 1564, París), metge, naturalista i zoòleg francès que destaca pels seus estudis sobre els embrions de dofins i la comparació sistemàtica dels esquelets de les aus i els éssers humans va orientar els inicis de l’embriologia moderna i l’anatomia comparada.

Belon havia estudiat botànica a la Universitat de Wittenberg (1540) i, sota el patrocini del cardenal François de Tournon, vinculat a Francesc I de França, gran oponent de Carles V de l’imperi Habsburg,  es va embarcar en una gira a països de l’est de la mediterrània:Grècia, Egipte, Aràbia, Palestina .. entre 1546–49 per tal d’identificar  animals,  plantes, llocs i objectes descrits pels escriptors antigues. El treball resultant va veure la llum com, “Les Observations de plusieurs singularitez et choses mémorables . . “ (1553) on va descriure molts animals, plantes, drogues, els costums, arts i ruïnes prèviament desconegudes pels  europeus del moment i establiria un itinerari seguit pels viatgers científics durant gairebé tres segles després.

A l’Abadia de Saint Germain i encara que segons la taxonomia d’Aristòtil, “L’histoire naturelle des éstranges poissons marins” (1551) es dedica a un estudi en profunditat sobre els dofins. Continua amb “De Aquatilibus” (1553). I mes tard en “L’histoire de la nature des oyseaux” (1555) on il.lustra i classifica aproximadament 200 espècies d’aus amb descripcions i observacions originals que va fer una profunda impressió en la ciència contemporània.

Com a classificador, Belon no destaca pas per les seves ordenacions. Situa els ratpenats dins els ocells i  al grup dels peixos hi tenen cabuda dofins, cocodrils i altres sauris. Massa trencament per un home de ciència primerenc. Però amb tot es dels primers en vulgaritzar la ciència en una llengua romànica (francès) i la tradueix a altres idiomes europeus. La seva capacitat i dots d’observació son el punt mes destacat de la seva obra ja que s’ocupa de les migracions per exemple de les cigonyes per informar-nos que se’n van a passar l’hivern a Egipte i a l’Àfrica del nord. Les dots d’observació científica  també el porten a negar la generació espontània, almenys per al cas de les serps, sobre les quals diu que totes són engendrades per la “meslange” de mascle i famella, entre d’altres estudis …

Homes com Belon, en un context de canvi i exposant-se a nombroses penalitats per la intransigència religiosa, van contribuir decisivament a l’evolució de les ciències biològiques. Com ens indica Xavier Bellés al seu article de Mètode “Bufen nous vents. És el preludi del Renaixement. La natura ja no es contemplarà mai més com un inextricable món de símbols, sinó com un món d’objectes, doblement meravellós i que encara dóna més sentit a l’obra del Creador. Hom s’adonarà que els animals es poden dissecar, dibuixar i descriure detalladament. Més tard, s’abandonarà progressivament el (des)ordre alfabètic de les velles enciclopèdies i es provarà d’endreçar els animals en un ordre natural”

Recentment Belon ha estat notícia per la digitalització del seva obra “De Aquatilibus – libri Duo” Parisiis, Apud C. Stephanum, 1553 a la Universitat de Harward, que així mateix pot ser consultada a la Universitat de Estrasburg.

Fonts:

Pierre Belon, zoòleg modern al Renaixement / Xavier Bellés.- Mètode 44, Hivern (Febrer) 2005 [En línia]

Skets of Pierrre Belon.- Popular Science Monthly Vol. 34 (March 1889) [En línia]

Pierre Belon’s Marvelous Nature / Profesor Charmichael’s Cabinet of Curiosities [En línia]

De Aquatiliubs / BibliOdyssey blog [En línia]