Josep Salvany: l’heroi de la verola amb una vida de pel.lícula

Posted on 31 Març 2010 by ACHV Un comentari

Josep Salvany i Lleopart (1774-1810) va ser un metge català que entre els anys 1803 i 1810 va exercir una campanya filantròpica admirable a Llatinoamèrica. Objectiu: la lluita contra la verola. Aquesta es una fita sanitària de gran relleu donat que per molts es considerada com la primera campanya de salut pública de la història. Salvany es un d’aquells herois de casa nostra que ha estat immerescudament oblidat i que val la pena recordar amb iniciatives com la del Col.legi de Metges, inaugurant l’any Salvany i com els articles divulgatius i no per això menys interessats i necessaris com el que ha publicat Presència en el número 183 de febrer-març del 2010.

Com ens comenta l’autor de l’article, la vacuna contra la verola creada per Edward Jenner va entrar per Puigcerdà el desembre de 1800 gràcies al Dr. Francesc Piguillem. Estem en època del regnat de Carles IV (1788-1808) amb la il.lustració i el reformisme que atien els governs borbònics. La Corona va voler expandir la vacuna pels seus territoris d’ultramar ja que el virus matava periòdicament la població americana, importada per un esclau conegut com Panfilo Narváez enviat per detenir Hernan Cortés.

L’expedició va ser confiada al metge cirurgià alacantí Francesc Xavier Balmis Berenguer (1753-1819), el qual va triar Josep Salvany (o Salvani, com firmava) com a subdirector. Així es va organitzar la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, nom oficial de la intervenció. Una empresa que es va qualificar d’extraordinària perquè es pretenia no tant sols prevenir la infecció sinó també a ensenyar a preparar i conservar la vacuna.

Un dels fets mes destacables va ser la conservació de la vacuna. Per evitar que es fes malbé al llarg del viatge es van reclutar 22 nens d’un orfanat gallec entre 3 i 9 anys. Conservació humana, en efecte: s’inoculava la vacuna en els braços de la primera parella de nens. Amb una amb una llanceta se’ls hi feia una ferida i se’ls refregava el vidre que incorporava la vacuna. Aquesta provocava una reacció lleu que al cap de d’uns deu dies, en el lloc de la ferida s’havia format una crosta. Llavors, amb una llanceta es trencava la crosta i es punxava els braços de la següent parella denens, i així successivament.

Balmis va decidir dividir l’expedició i encomanar a Salvany estendre la vacuna per la capitania de Veneçuela, Nova Granada (Panamà, Colòmbia i part d’Equador) i pel virregnat del Perú (en aquell moment format per Bolívia, Perú i Xile). Balmis es va reservar els territoris mes desenvolupats com Cuba, Guatemala i Mèxic, per arribar mes tard a Filipines, Macau i Cantón. Balmis no va valorar molt a Salvany i els va arribar a infravalorar en el seu informe final

La missió de Salvany va ser una epopeia. La nit del 13 de maig del 1804, al cap de cinc dies d’haver iniciat el viatge, el bergantí San Luis, on anava amb el seus tres ajudants (Manuel Julián Grajales, Rafael Lozano Gómez i Basilio Bolaños) i quatre nens, va encallar a les boques del riu Magdalena. Van haver de desembarcar a corre-cuita i deixar abandonat bona part del material. Van patir fam, set i picadures d’insectes. Uns nadius els van cuidar fins que el vaixell corsari Nancy els va rescatar.

La salut de Salvany va empitjorar patint alhora o successivament, atacs de malària, diftèria i tuberculosi. En un viatge per un dels camins impossibles es va fracturar el canell dret. Mai més tornaria a recuperar la mobilitat total. Robatoris, incomprensió popular i de les autoritats son algunes de les moltes peripècies que es va veure obligat a suportar Salvany. Però també alguna alegria com l’obtenció del títol de batxiller, llicenciat i doctor en medicina per la Universitat de San Marcos, la millor d’Amèrica del Sud en aquell moment, com a agraïment als seus mèrits i una tesi sobre el galvanisme i sobre la vacuna.

Ja al final de la seva vida Salvany es mereixia viure una mica mes tranquil. Arribava l’abril de 1809 a Bolivia. Totes les peticions que va fer a la Corona per tenir un càrrec una mica decent per poder acabar els seus dies van ser ignorades. El juliol de 1810 moria a Cochabamba a l’edat de 36 anys.

L’objectiu preventiu no es va aconseguir degut a les guerres independentistes i la falta de creació de xarxes sòlides sanitàries i l’especulació d’alguns traficants de vacunes locals. Però l’obra de Salvany quedarà per sempre.

Podeu llegir l’article en línia:

L’heroi de la verola : el Col.legi de Metges de Barcelona dedica aquest any a recordar la figura del poc conegut cirurgià Josep Salvany Lleopart (1774-1810) / Lluis Martinez.- Presència num 188 (26 Feb- 4 Març 2010).- p. 26-29 (publicat en línia amb permís dels editors)

Per saber-ne mes: