Keith Adams, un precursor de l’aventura naturalista

S’ha acomplert el desè aniversari de la mort de Steve Irwin, naturalista i activista en pro de la fauna salvatge, conegut per tot arreu com a presentador del programa televius “Caçador de Cocodrils”. El seu impacte en l’imaginari col·lectiu fent gala del seu esperit aventurer va quallar en molts espectadors d’arreu del món, i molt mes per la seva desgraciada mor a mans d’una rajada.

No obstant i això altres aventurers que el van precedir no han van tenir tanta repercussió mediàtica. Es el cas de Keith Adams. Adams, el Crocodile Safari Man, va morir l’any 2012 als 86 anys, sense programes de televisió especials. Però és impossible entendre la importància de Steve Irwin -i dels seus successors- sense remuntar-se a la primera gran aventura australiana: Northern safari.

L’any 1955 Keith Adams va decidir travessar Austràlia amb un Buick Sedan del 48, acompanyat per la seva dona, Audrey, la seva germana Margaret i el seu fox terrier, Tiger. Era el primer cop que algú intentava fer els 14.000 km d’anada i tornada que separen la ciutat de Perth al golf de Carpentària, a l’extrem septentrional (davant de Papua Nova Guinea).

Adams, nascut a la inhòspita Tasmània del 1926, provenia d’una família humil en què la caça i la recol·lecció eren l’única manera de poder menjar bé. Juntament amb els seus quatre germans, va aprendre de ben petit a treballar la terra, a pasturar, a dominar pistoles i escopetes, tot en un entorn familiar d’amor dur. Als 14 anys deixa l’escola i es nega a seguir els passos de granger del seu pare. Es trasllada llavors a Launceston per convertir-se en aprenent de mecànic.

Durant una temporada, s’instal·la a Perth -capital d’Austràlia Occidental-, on comença a explorar el continent acompanyat d’altres homes. Aquests viatges són, inicialment, missions per caçar cocodrils, ja que el govern recompensava la mort d’aquests “temibles assassins d’humans” i la seva pell es pagava a bon preu. Les famoses expedicions mai no arribaven a bon port. Per a Adams, però, va ser la manera de reprendre el contacte amb la natura que va marcar la seva infantesa i la porta a un món verge i impredictible.

Adams va convèncer la seva dona i la seva germana Margaret per emprendre unes vacances diferents. Modifica lleugerament el motor del seu Buick Sedan i hi carrega un petit remolc amb una barca de dos metres, sacs de dormir, aigua, dues escopetes, una bateria, dues càmeres Bolex, un trípode, un arpó, una pistola, un fanal i un generador. Va ser tota una gesta, en una terra que no donava treva sobre la sorra incandescent, amb una gran manca d’infraestructures (carreteres, senyalitzacions, refugis) i en el moment político-social en què conduir a través de les reserves d’aborígens o prestar-los ajuda estava penat per llei. Una frontera salvatge a la qual només havien arribat  els primers exploradors europeus havien arribat amb vaixell.

Els sis mesos d’aventures del 1955, van quedar immortalitzats a través de l’objectiu de la seva 16 mm, convertits després en el documental Northern safari. Moments en els quals veiem Adams caçant un cocodril de sis metres que va acabar amb un rècord Guinness, pescant taurons i, disparant a cangurs i ànecs per alimentar-se; mostrant a la càmera les serps més verinoses, les iguanes més grosses, les aranyes més esfereïdores. Ensenyà també com obtenir aigua dolça a la vora de la platja, com arreglar diverses fallades del motor o paisatges que avui sabem que són reals però llavors semblaven d’un altre planeta, com la famosa roca vermellosa Uluru, sense cap turista. Especialment impactants són les interaccions amb les tribus aborígens, primers pobladors d’Austràlia ara fa 40.000 anys. Intercanvis d’aliments, balls i ritus prehistòrics de caça se succeeixen sense entendre’s de paraula.

De tornada a Perth, Keith Adams va trigar tres anys a editar tot el metratge, fins a reduir-lo a tres hores. Després de l’èxit del documental entre amics i coneguts, Adams va oferir-lo a les principals cadenes de televisió i cinemes d’Austràlia. Totes van refusar-lo de manera unànime. Incansable i caparrut, va decidir llogar -no sense dificultats- teatres i clubs socials per ensenyar-lo ell mateix. El resultat? Northern safari es va exhibir durant 30 anys de manera ininterrompuda a tot Austràlia, a més de triomfar a Nova Zelanda, Anglaterra, els Estats Units, Àfrica i Alemanya. Adams es va convertir en productor de cinema i va poder viure, tant ell com la seva dona i els seus dos fills, de les projeccions del documental. Malgrat tot, és impossible no trobar paral·lelismes en la manera com Adams exposa la vida animal, i la manera com ho feia també Steve Irwin…

Fonts

Marta Terrassa. El veritable caçador de cocodrils. Ara (10/02/2017) (ara.cat)

 

Northern Safari

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s