La Ciència espanyola amb Carles III

carlosiii-cienciaEn la transició del segle XVII al XVIII hi va haver a Espanya un moviment de renovació cultural que va introduir aspectes fundamentals del pensament filosòfic i científic que s’havia anat estenent pels principals els països europeus. Els seus protagonistes van ser anomenats “novatores” de manera despectiva per qui seguien aferrats a la tradició imperant.

Aquest corrent, l’eclosió de se sol datar al voltant de 1687, va introduir el cartesianisme, amb la seva doble vessant de racionalisme i mecanicisme, l’empirisme de John Locke, que basava el coneixement en l’experiència, vinculada amb la percepció sensorial, i altres idees bàsiques per al desenvolupament de la ciència moderna.

Una mostra de l’esforç dels “novatores” per situar Espanya en la línia dels avenços de l’època va ser la tasca realitzada per figures com Juan Caramuel (1606-1682), introductor del cartesianisme i l’atomisme i autor del segon tractat més antic escrit sobre càlcul de probabilitats; Tomàs Vicent Tosca (1651-1723), autor de “Compendio Mathematico” (1707-1715); Juan de Cabriada (1665-1714), divulgador de la iatroquímica, que va escriure “Carta filosòfica médico-chimica”(1687), considerada una obra fundacional del moviment novator; Diego Mateo Zapata (1664-1745), defensor d’una medicina racional, i Crisóstomo Martínez (1638-1694),autor d’una obra molt divulgada a Europa sobre anatomia òssia, profusament il·lustrada amb estudis embriològics i microscòpics.

L’arribada al tron espanyol de Carles III (1716-1788), un rei que tenia ja una experiència de més de 20 anys a l’esquena com a monarca de Nàpols, va significar en molts aspectes l’arribada a la plenitud de la Il·lustració a Espanya

Pel que fa a la història natural, va sobresortir l’estudi de la botànica, que va comptar amb noms de prestigi com Josep Quer (1695-1764), Casimiro Gómez Ortega (1740-1818), Antonio José Cavanilles (1745-1804) i, sobretot, Celestino Mutis (1732-1808), a qui Humboldt,  va cridar el “il·lustre patriarca dels botànics”. Durant el seu regnat es van promoure nombroses expedicions científiques en el territori americà, donant origen a enormes herbaris de milers d’exemplars i semblant nombre de làmines botàniques. En 1788 van ser creats els Jardins Botànics de lOrotava, a les Canàries, i de Mèxic, entre d’altres.

Un article que obre la porta a seguir investigant sobre les nombroses activitats del científics hispànics de la Il.lustració, sovint situats en un segon pla, davant la major difusió internacional que anglesos i francesos han tingut.

Cal tenir en compte que El Museo Nacional de Cièncias Naturales (MNCN-CSIC) presenta l’exposició “Una colección, un criollo erudito y un rey. Un gabinete para una monarquía ilustrada” Aquesta mostra ret homenatge a Pedro Franco Dávila i al rei Carles III, dos personatges clau en la creació i protecció del Real Gabinete de Història Natural, origen de l’actual museu (4 de novembre de 2016 al 9 de maig de 2017)

Font:
Sánchez Alamzan, Javier. “Carlos III y la ciencia.” Naturalmente: revista del Museo Nacional de Ciencias Naturales, (2016), n. 12. 63-68

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s