El simbolisme del pelicà al llarg de la història

800px-80-oxford_1511_pellicanoEl pelicà, o Pelecanus onocrotalus, té la peculiaritat de posseir una àmplia borsa sota de la mandíbula inferior, la qual utilitza com a xarxa per pescar els peixos que constitueixen el seu principal aliment. Aquesta qualitat va determinar el seu rumb simbòlic des de l’Edat Mitjana fins inclús l’actualitat.

El propòsit d’aquest estudi és rellevar el coneixement que d’aquesta au es tenia en l’antiguitat grecollatina, com es va significar en l’Edat mitjana en el context del pensament cristià d’arrel neoplatònica, i de quina manera, quan la irrupció de les obres d’Aristòtil en l’occident europeu del segle XII, va modificar la percepció de la natura, es va prestar a nous simbolismes, tant en els textos de temàtica amorosa, com en aquells de tall polític i en la iconografia associada al poder, sense perdre, però, aquells significats que el cristianisme tardoantic i medieval li havíen assignat.

 

Font:

Raposo, Claudia Inés. “De la pesca al sacrificio o cómo el pelícano se transformó en un símbolo.” Revista Memoria Europae 2.2 (2016): 78.

Font de la imatge: Bestiary (worldsofimagination.co.uk)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s