Història divergent en la conservació de l’os bru a la Peninsula Ibèrica

animals_in_action_studies_and_stories_of_beasts_birds_and_reptiles_their_habits_their_homes_and_their_peculiarities_1901_14755107132A la Península Ibèrica el paper de l‘os brú ha estat substancialment diferent en els territoris del Regne de Castella que en els de la Corona d’Aragó. Els textos històrics de l’Edat Mijtana i Moderna així ho asseveren ja que podem obtenir molta mes informació relativa a l’os des del Cantàbric fins les serranies andaluses que els plantígrads que van habitar als Pirineus i als Ports de Beseit i Maestrat.

D’aquesta manera ja tenim testimonis com els del “Libro de Monteria” d’Alfonso X (1312-1320) i els successius tractats sobre caça que van abundar en el Regne de Castella. Ja amb la unificació d’ambdues corones el rei Felip II, a finals del s. XVI, mana preparar unes “Relaciones Topográficas” en les que demanava als municipis detalls sobre la seva població,
produccions, i amb un interès especial per les poblacions cinegètiques. Però només es van arribar a publicar els dels terriori de matriu castellana. Segons s’ha pogut investigar, en aquest sector, els ossos van habitar Sierra Morena i Montes de Toledo fins princpis del XVIII, i fins a princpis del XIX aguantarien a les serres de Cazorla i Segura (Jaen), així com els del Sistema Central. Els diccionaris geogràfics de Miñano (1826-1829) i Madoz (1845-1850) redueixen els habitats del ossos a les provincies de Zamora, León, Palencia i Burgos. A partir de llavors, la despoblació es feu cada cop mes evident per restringir-se en les zones acutals de la Cordillera Cantàbrica.

En el Regne d’Aragó trobem algunes cròniques reials on s’esmenta l’acivitat cinegètica com “Llibre dels Feyts” de Jaume I però només amb 13 referències, amb major preponderència de la falconeria que de la caça major. Sembla ser que els territoris boscosos fronterers dels Regnes de Castella i Aragó a Terol, foren les àrees preferides per desenvolupar aquesta activitat. A l’obra “Introductio in Oryctographiam et Zoologiam Aragoniae, publicada el 1784 per Jordán de Asso, s’indica que l’os només habita als Pirineus, i en els “interrogatoris” que l’il·lustrat Francisco de Zamora feu a diverses comarques catalanes durant 1788-1790, es troba identificat l’os en les zones pirinenques i prepirinenques. Madoz, identifica 34 llos ca Osca, 36 a Lleida i 1 a Saragossa com a punts d’avistament de plantigrads. A la zona dels Ports tortosins hi ha evidències d’història local com la de Bayerri “Historia de Tortosa y su comarca”.

Una possible explicació de les diferències entre Castella i Aragó en matèria de població palntígrada es l’existència de la Reconquesta en la primera que va permetre la creació de grans territoris senyorials que preservaven la caça del senyors feudals. Per altra banda, els reis castellans van fer donacions de terrenys a ordres monàstiques de Cluny i el Cister, en les zones cantàbriques, i que seguien la Regla de Sant Benet, que els impedia el consum de carn, la caça i atemptar contra el bosc. Aquests monestirs van ajudar a preservar la fauna del bosc, deixat la caça com activitat del senyor feudal.

En la zona catalanoaragonesa la caça no es va regular d’una forma més pública, mentre que a Castella, s’havia lligat la seva activitat a la propietat de la terra, d’acord amb el dret germànic. Així doncs, paradoxalment, el fet de que hi hagués una presència nobiliària mes aferrada als territoris castellans va contribuir a la conservació de l’os en els seus boscos i serralades, com ja va experssar JA Valverde en els seus estudis.

Font:
El ocaso del oso en Castilla y Aragón: dos historias diferentes / Juan Jiménez Pérez.- Quercus, ISSN 0212-0054, Nº 370, (2016 Diciembre), págs. 26-34

Font imatge:

Animals in action; studies and stories of beasts, birds and reptiles; their habits, their homes and their peculiarities [wikimedia commons]

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s