Les cabres hispàniques meridionals i septentrionals: una història amb diferents finals

800px-pyrenean_ibexLa cabra pirinenca, una subespècie de cabra montesa, va ser descrita com a Capra Pyrenaica Pyrenaica per Schinz el 1838. També fou coneguda en la geografia catalana com a Herc o Herc del Pirineu.

Una descripció tardana que presuposa la manca d’accessibilitat als seus nitxols ecològics habituals.

En un primer moment existien quatre subespècies: bucardo del Pirineu (Pyrenaica Pyrenaica) i la lusitana, també coneguda com mueyu (Pyrenaica lusticanica), mentre que la de cabra de Gredos (Pyrenaica victoriae) i la de la Mediterrània (Pyrenaica hispanica) han proliferat de forma substantiva.

La caça i la pressió demogràfica poden explicar en part les desaparicions del bucardo i del mueyu. Però també hi te una part d’importància en que les subespècies del nord van estar recloses en zones de molta alta muntanya i baixa biodiversitat, mentre que les meridionals van poder ocupar zones mes baixes i amb una biodiversitat i index reproductiu mes alt.

Font:
Declive y auge de las cabras monteses: una historia diferente / Juan Jiménez Pérez.-Quercus, n. 368 (Octubre 2016) p. 14-24

Imatge:

Plate 22 (Spanish Tur) from the book ‘Wild oxen, sheep & goats of all lands, living and extinct’ (1898) by Richard Lydekker. From a sketch by Joseph Wolf in the possession of Lady Brooke. The ram in the foreground was killed in the Val d’Arras.

 

Scientists Try to Clone Extinct Species of Mountain Goat (GeoBeats News)

 

El último bucardo de Aragón (El Herlado de Aragón)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s