La gènesi del moviment birding internacional

christmas-brid-count-audubonL’observació de les aus es una activitat que cada cop ha afagat mes embranzida. El terme Birdwatching es remunta ja al s. XVIII on presonatges com Gilbert White, Thomas Bewick, George Montagu i John Clare popularitzen amb les seves obres l’interès per l’observació d’aus. Va ser a la Gran Bretanya on es va promoure mes l’interès per les aus, vinculat al col·leccionisme de plomes i ous durant l’Era Victoriana. El fet de voler col·lecionar exemplars provinents de tota la geografia mundial en una època en que el colonialisme orienta bona part de l’acitivitat científica mundial.

Aviat però arribaria la consciènciació del mal que estava fent l’home amb les espècies ornitològiques i als USA, la Audubon Society va començar a protegir-les, mentre que la Royal Society for the Protection of Birds va seguir-li les passes al Regne Unit.

El terme “observació d’aus” va aparèixer per primera vegada com el títol d’un llibre “Bird Watching” per Edmund Selous en 1901. Als Estats Units, la identificació de les aus que fins llavors havia estat possbile gràcies a la caça, va fer un canvi de paradigma degut a l’aparició de l’òptica i de les guies d’identificació de camp. La guia de camp “birder” mes antiga dels USA es “Birds through an Opera Glass” (1889) per Florence Bailey. L’obra de Neltje Blanchan Bird Neighbors” (1897) va ser una de les guies d’observació d’aus, il·lustrada amb fotografies en color d’aus dissecades, que va comptar amb una gran repercussió pública amb vendes que arribaren a mes de les 250.000 còpies.

L’observació d’aus a Amèrica del Nord es va centrar a mitjans del segle XX a la regió de la costa est, i va ser influenciat per les obres de Ludlow Griscom i més tard Roger Tory Peterson. Però el que va donar mes embranzida a la popularització del “birding” foren les organitzacions com la Audubon Society i lAmerican Ornithologists’ Union (AOU) que, a banda de fomentar l’observació van lluitar fortament contra la caça indiscriminada. Audubon Society el 1900 va canviar la “competició” de matar animals el dia de Nadal entre dos grups i guanyava el que mostrava mes cadàvers “Christmas Side Hunt” per l’alternativa de comptar-los Christmas Bird Count”, gràcies a la inciativa de Frank M. Champman.

Els Christmas Bird Counts son avui dia una activitat que te lloc entre el 14 de Desembre i el 5 de Gener, en la qual participen unes 60.000 persones entre unes 2.000 poblacions. Es el paradigma de participació ornitològica. Arrel d’aquesta iniciativa s’han organitzat també els Big Days (3/4 parts del dia fent observació), Big Weeks, per atendre una geografia mes àmplia (tipus estat), organitzats per l’American Birding Association.

Un pas mes en aquesta direcció ha estat el que coneixem com a Big Year, o els avistaments que s’han fet al llarg d’un viatge d’un any be de tipus científic o com aficionat. Van començar els ornitòlegs James Fisher i Roger Tory Peterson quen el 1953 van fer un viatge per tot America del Nord, amb 50.000 Km i mes de 572 espècies avistades. La seva aventura queda recollida a “Wild America” (Weathervane Books, 1955), posant el primer graó a un gran nombre de reptes similars i la seva literatura.

A Europa, les Xarxes d’observadors d’aus al Regne Unit es van començar a formar a finals del 1930 amb l’activitat del British Trust for Ornithology (BTO). El BTO va veure el potencial que aquestes xarxes podien produir em els resultats científics, a diferència de la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) que, com la Audubon Society tenia uns objectius mes enfocats al moviment proteccionista.

L’augment de la mobilitat dels “birders” va assegurar també un fort moviment editorial amb obres com “Where to Watch Birds” de John Gooders com a best-sellers. En la dècada de 1960 els viatges aeris es van convertir en destinacions viables i les vacances a destiancions de llarga distància obriren noves fites com la nova empres “Ornitholidays” empresa per Lawrence Holloway el 1965. El movment birder es va massificar amb la popularització dels viatges aeris en la dècada dels 80. La necessitat de guies globals per l’observació d’aus es va fer cada cop més punyent. Un dels més grans projectes birders es va endegar en la dècada dels 90: “Handbook of the Birds of the World which” amb Josep del Hoyo, Jordi Sargatal i l’ornitòleg Andy Elliott.

Inicialment, l’observació d’aus era un hobby dut a terme en els països desenvolupats. No obstant i això, des de la segona meitat del segle 20 d’un creixent nombre de persones en països en desenvolupament s’han involucrat en aquesta activitat. L’observació d’aus transnacional ha jugat un paper important en aquesta difusió, ja que els observadors d’aus en els països en desenvolupament han estat influenciats per aquells visitants estrangers amb una major experiència i trajectòria en l’observacio d’aus. Aixi doncs, el moviment birder ha esdevingut avui dia un projecte de gran abast que mou legions i passions.

A Short History of the National Audubon Society

Audubon’s Christmas Bird Count

Audubon’s Christmas Bird Count – Chan Robbins

Font: Los otros ornitólogos / Joan Ignasi Torner.- Quercus, n. 362 (Abril 2016) p. 40-46 — Incorporant informació sobre Birdwatching de la (en.wikipedia)

Font imatge: 11 Reasons the Christmas Bird Count Rocks (audubon.org)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s