Els “Cinc Continents” de Nikolai Vavílov, un investigador proscrit per l’estalinisme

vavilov-cinco-continentesAquest any, s’ha publicat per Libros del Jata dins la col·lecció “La mirada atenta” que recomanem especialment l’obra “Cinco Continentes: tras el origen de las plantas cultivadas”. Es tracta de la primera edició al castellà de l’obra pòstuma del botànic i agrònom Nikolai Ivanovich Vavilov (Moscú 1887 – Sarátov 1943).

Es traca d’un text amè que recull els viatges que aquest científic rus va fer per tot el món en el convuls període de 1916-1933 per estudiar i recopilar les plantes cultivades i la seva variabilitat genètica amb l’objectiu d’utilitzar-la per la millora dels cultius de la URSS.

Vavílov va ser el primer president de l’Acadèmia Soviètica de Ciències Agrícoles entre 1929 i 1935, posant la genètica de la URSS a primer nivell mundial. Les seves investigacions van tenir un gran impacte, ja que en aquell moment la genètica s’estava impulsant com a ciència en expansió i amb gran projecció futura.

La seva tasca investigadora mostrà alhora el seu esperit explorador, viatjant per zones com el Pamir o el Kafiristà (zona Nuristà afghà), i també en estat de guerra com Iran o Siria el 1916 i 1926 respectivament. Vavilov, va fer alhora una tasca antropològica, vinculant els seus descobriments científics amb les formes de vida i la història del paisatge de cada zona que coneixia.

Entre les seves aportacions mes destacades destaquem la proposta del concepte de centres d’origen de les plantes cultivades: llocs que albergarien la major diversitat genètica de determinades espècies i dels seus parents silvestres. Va proposar 7 centres, que queden reflectits en l’obra “Cinc continents”, idea que s’ha anat perfeccionant al llarg del temps.

Vavilov va publicar força sobre genètica, millora vegetal i geografia de les plantes cultivades. A partir de mitjans dels anys 30, un fort moviment de rebuig a la genètica, encapçalat per TD Lysenko, que menyspreava aquesta ciència com una creació burgesa i capitalista (lysenkoisme), va anar guanyant suport entre les autoritats i va acabar portant a molts biòlegs soviètics a presó o pena de mort. Vavílov, arrestat el 1940 i tancat a una presó de Saratov, va ser deixat morir de fam. La genètica, oficialment proscrita entre 1948 i 1953, només començaria a recuperar-se a la Unió Soviètica a partir de 1964. Un exemple mes de com la política pot interferir en el progrés científic de la forma mes llastimosa, truncant una tasca exitosa i una vida que prometia encara moltes satisfaccions.

Vavílov va viatjar a Espanya el 1927, durant la Dictadura de Primo de Rivera, visitant especialment Galícia i Astúries, fent unes descripcions que encara avui dia són de gran utilitat. Considerava que el territori espanyol tenia un gran interès pel fet de que era “un dels principals països mediterranis on l’agricultura existia des de feia milers d’anys”.

Font:

Cinco continentes: tras el origen de las plantas cultivadas / Nikolai Vavílov. Bilbao : Libros del Jata. (La mirada atenta). ISBN: 9788416443017. Libros del Jata

Sobre Nikolai Vavílov:

Vavílov en los Ancares / Santos Casado de Otaola.- Quercus, ISSN 0212-0054, Nº 362, 2016, págs. 12-13

Vavilov en Asturias: una historia en torno a la escanda / Pablo Huerga Melcón.-Nómadas: revista crítica de ciencias sociales y jurídicas, ISSN-e 1578-6730, Nº. 33, 2012, págs. 491-496

Lyseko: sucesor de Vavilov / E. Morales y Fraile.- Agricultura: Revista agropecuaria, ISSN 0002-1334, Nº 537, 1977, págs. 16-17

El problema del origen de la agricultura mundial a la luz de las últimas investigaciones de Nicolai Vavilov / Pablo Huerga Melcón.-Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, ISSN 0210-8615, Vol. 28, Nº 61, 2005, págs. 195-208

Expediciones por España / Nicolai Vavilov.- Abaco: Revista de cultura y ciencias sociales, ISSN 0213-6252, Nº 42, 2004, págs. 101-117

Nikolai Ivanovich Vavilov: padre de la fitogeografía aplicada / Jorge León.- Manejo Integrado de Plagas y Agroecología (Costa Rica) No.67 (2003) p. 1-4

El problema del orígen de la agricultura mundial a la luz de las últimas investigaciones / Nicolai I. Vavilov.- Edición a cargo de Pablo Huerga Melcón del trabajo presentado por este autor soviético al II Congreso Internacional de Historia de la Ciencia (Londres 1931)

In Vavilov’s Footsteps a documentary film by Nicoletta Fagiolo

Nikolay Vavilov – Defeat hunger, English subtitles

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s