Ikunde, repensant la memòria colonial del Floquet de Neu

porcioles-floquet-de-neu

ikundeEra l’octubre de 1966, ara fa tot just 50 anys,  quan de forma insospitada es va trovar un goril•la albí a les selves guineanes que va suposar un abans i un després en la implantació de les èlits governants a Catalunya al país africà i un revulsiu en la iconografía barcelonina.

El goril•la albí, havia estat capturat pels camperols que prèviament havien disparat contra la seva mare, la cria, d’entre dos i tres anys. Aquesta va arribar a mans de Jordi Sabater Pi, responsable del Centro de Experimentación y Aclimatacion Animal d’Ikunde.  Setmanes més tard seria enviat al Zoo de Barcelona, on esdevingué motiu d’atenció internacional.

Es creà la marca, Copito de Nieve com una nova icona atractiva i moderna, en el marc d’una Barcelona que començava despertar i es mirava de reull el maig del 68. Copito esdevé un dels màxim ambaixadors de la ciutat per un règim que necessitava rentar la seva imatge i projectar-se a nivell mundial. Erem els únics que teníem un goril•la albí !. Aquesta icona seria cap de cartell de la ciutat fins que van arribar els Jocs Olímpics del 1992. Es especialment simptomàtica la fotografia del batlle Porcioles jugant amb el petit Copito a la seu de l’Ajuntament, i el DNI que esporcioles-floquet-de-neu va preparar a nom de “D. Nfumu Ngi”, sense professió coneguda, estat civil casat !! , domicili al parc de la Ciutadella, expedit el 10 de novembre de 1991 amb caducitat als deu anys …

Esta clar que aquell goril•la es va fer estimar per tothom i gairebé tots el consideràvem com una mica de la “família”. Però això no pot entrar en contradicció per analitzar quin va ser el context de l’expatriació del goril•la del territori guineà, quins actors van intervenir i en quin context es situà el trasllat.

Comencem pel darrer apunt. Algunes nissagues barcelonines, malgrat quedar inicialment lluny dels repartiments colonials dels darrers segles i participar de la seva explotació, va concebre, dissenyar i dirigir un dels nòduls principals de la colònia guineana. Aquest fou Ikunde: Centro de Experimentación y Adaptación Animal, promogut l’any 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i fruit de la confluència de diversos interessos científics i econòmics relacionats amb la colònia espanyola.

Va ser una iniciativa personal dAntoni Jonch, director del Parc Zoològic de Barcelona, i August Panyella, director del Museu Etnològic, amb la direcció de Jordi Sabater Pi. Ikunde fou un centre que proveí durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l’ajuntament barceloní i fou un dels impulsors de la xarxa d’institucions dels quals disposa la ciutat en l’actualitat.

En aquella època, molts caçadors anaven a Africa amb l’objectiu de l’explotació de la seva fauna salvatge, be com a exhibició de trofeus de caça o per enviar espècies vives als zoològics occidentals. Va ser un moment de sobreexplotació on la necessitat d’obrir noves vies de negoci, l’explotació de la natura, i l’esperit aventurer confluïen de forma paradoxal. Una mostra de com es vivia a l’Espanya del moment amb tot allò relacionat amb la colònia guineana es pot veure en el documental del Nodo “Blancos y negros a la búsqueda del elefante (1951) i que es pot visionar també a l’exposició.

Barcelona 23 05 2016 Barcelona Fotos Ikunde - Museu de les Cultures del Mon Snowflake The Albino Gorilla En mai 1967 portrait d un gorille blanc albinos sur les genoux d une femme un homme le caressant Photo by Philippe Le Tellier Paris Match via Getty Images

Barcelona 23 05 2016 Barcelona Fotos Ikunde – Museu de les Cultures del Mon Snowflake The Albino Gorilla Maig 1967. El veterinari Roman Luera i la seva esposa amb Floquet de Neu. Photo by Philippe Le Tellier Paris Match via Getty Images

Entrar a l’exposició d’Ikunde es entrar en un mon que se’ns havia amagat, viure una experiència de com alguns “privilegiats” anaven a “fer les amèriques” a territori africà quan ja la descolonització impulsava les consciències de tot el món.

Quan entrem a l’escenari dels fets, veurem inicialment tota una sèrie de gadgets dedicats al nostre estimat “Floquet” i, tot seguit, rere unes cortines, amb el sons de la selva podem llegir un fragment del poema “Escuela” de León Felipe:

He dormido muchas noches, años, en el África Central,
allá, en el Golfo de Guinea,
en la desembocadura del Muni,
acordando el ritmo de mi sangre
con el golpe seco, monótono y tenaz
del tambor prehistórico africano
de tribus indomables.
He visto a un negro desnudo
recibir cien azotes con correas de plomo
por haber robado un viejo sombrero de copa
en la factoría del Holandés.
Vi parir a una mujer
y vi parir a una gata.
y parió mejor la gata;
vi morir a un asno
y vi morir a un capitán.
y el asno murió mejor que el capitán.
Y ese niño,
¿por qué ha llorado toda la noche ese niño?
No es un niño, es un mono —me dijeron.
Y todos se rieron de mí.
Yo fui a comprobarlo
y era un mono pequeño en efecto,
pero lloraba igual que un niño,
más desgarrada, más dolorosamente que todos los niños
que yo había oído llorar en el mundo.
El Sargento me explicó:
—Anoche en el bosque matamos al padre y a la madre,
y nos trajimos al monito.
¡Cómo lloraba el monito!

Des d’aquí recomanem expressament la visita a aquesta exposició. Segur que no us deixa indiferents.

Exposció Ikunde. Barcelona metròpoli colonial

Museu de Cultures del Món
c/Montcada, 12
08003 Barcelona
Tel. 932 562 300

Horaris:
De dimarts a dissabte de 10 a 19h
Diumenges i festius de 10 a 20 h

Exposició temporal del 10/06/2016 fins 5/02/2017

Fonts:

‘Ikunde: Barcelona, metròpoli colonial’ : dossier de premsa (premsa.bcn.cat)

Programa d’activitats al voltant de l’exposició ‘Ikunde: Barcelona, metròpoli colonial’ (guia.barcelona.cat)

Barcelona, metròpoli colonial? (museuculturesmon.bcn.cat)

Ikunde, un bocí de Barcelona a l’Àfrica central (museuculturesmon.bcn.cat)

Els objectes d’Ikunde (museuculturesmon.bcn.cat)

Copito de Nieve, d’Ikunde a Barcelona (museuculturesmon.bcn.cat)

Museografias del disimulo: El legado colonial y la memoria de Barcelona como metrópoli imperial
Alberto López Bargados (manueldelgadoruiz.blogspot.com.es)

Gorilas en el corazón de las tinieblas de Barcelona (ccaa.elpais.com)

 

Font imatges:

Cuando Barcelona saqueó Guinea
Copito de Nieve, d’Ikunde a Barcelona

 

Viatge autocrític al passat colonial de Barcelona

 

NODO La llegada de Copito a Barcelona

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s