Revisió historiogràfica sobre les recents aproximacions als animal studies

411px-dubufe_un_regal_pour_son_animal_de_compagnie

411px-dubufe_un_regal_pour_son_animal_de_compagnieEls “animal studies” es una nova disciplina en la que s’estudien els animals des d’un punt de vista transversal, amb interpretacions del món animal des de diversos camps com la història de l’art, l’antropologia, la biologia, el cinema, la geografia, la història, la psicologia, els estudis literaris, la museologia, la filosofia, la comunicació i la sociologia.  S’hi pot arribar des de preguntes sobre animals en concret  o arribant-hi des d’aproximacions mes teòriques com les nocions d’ “animalitat” o “brutalitat”, emprant diverses perspectives teòriques, incloent-hi el feminisme, la teoria marxista i la teoria queer. Amb el seu us es tracta de comprendre tant la relació entre humans i animals, en el moment actual com en el passat, però també els animals com a éssers en si mateixos, independent del coneixement previ que en tinguem. Atès que el camp està encara en desenvolupament, els investigadors tenen certa llibertat per definir els seus propis criteris sobre quins problemes poden abastar i estructurar aquesta disciplina.

Joshua Specht  ens planteja una anàlisi historiogràfica sobre alguns aspectes interessants sobre aquests estudis. Inicialment exposa com els humans han utilitzat els animals per explorar els fenòmens historiogràfics, des dels estudis de gènere fins a la construcció política dels estats.

Alguns estudis historiogràfics s’han vist potenciats amb el punt de vista de les relacions home-animal, com per exemple la influència que van tenir les malalties transmeses pels mosquits en el desenvolupament de l’imperialisme nordamericà, per John McNceill amb “Mosquito Empires”;  o el tractament que va fer la societat victoriana de la ciència colonial, amb l’aportació que va fer una de les primeres autores que van tractar aquests temes en la dècada dels 80: Harriet Ritvo, amb “The Animal State”i la seva visió victoriana dels estudis animals. La instrumentalització del món animal en aquest tipus d’estudi es també objecte d’anàlisi, amb el perill que pot suposar negar indirectament la seva existència com a éssers sensibles i inherentment dignes.

Els “animal studies” s’han fet servir per entendre millor la complexitat del nostre mon,les qüestions ètiques i morals de les persones, els seus valors. Es pot veure com el contacte íntim amb els animals en el decurs de la història ha caracteritzat la majoria de les societats del passat.

Un altre punt de vista en els estudis recents sobre cultura animal són el que es coneix com “animals inesperats”. Mes que els tradicionals animals de companyia o de granja, ara es plantegen abordar aproximacions sobre llops, rapinyaires o insectes. El concepte de depredació entre humans i animals també esta força present en moltes societats. També els animals urbans han estat un tema ric de estudi. Aquests tipus d’ ”animals inesperats”, confonen les nostres creences sobre les ciutats i revelen la increïble capacitat dels animals per adaptar-se al un entorn artificialment construït per nosaltres.

La història evolutiva es un aspecte també important que s’ha vingut desenvolupant recentment. . A partir de la biologia evolutiva, es fomenten els estudis de camp sobre l’evolució antropològica de la història de la humanitat: com els éssers humans han conformat fonamentalment l’evolució d’una varietat d’espècies, i com aquests s’han incrustat en diferents contextos socials, econòmics i tecnològics. Aquest punt de vista s’ha tractat en de forma introductòria en l’obra “Industrializing Organisms” de S.Schrepfer i Philip Scranton, que exposen com els éssers humans s’han apropiat dels cossos animals per realitzar tasques específiques, tant des d’un punt de vista econòmic com de manipulació gènica … “Horses at Work” de AN. Greene exemplifica força aquesta línia d’estudi.

Dins la història evolutiva se situa l’altre vessant rellevant dels “animal studies”. Es a dir, com els éssers humans han conformat fonamentalment l’evolució d’una varietat d’espècies, i la incrustació d’éssers vius en contextos socials, econòmics i tecnològics.

Finalment, hi ha un tema que els investigadors han treballat darrerament, la interacció amb el medi. Des dels gossos de guerra fins els artistes que interactuen amb animals, els historiadors s’endinsen en la capacitat dels animals per donar forma al món que els envolta.

Les noves recerques en “animal studies” es plantegen dins la història de l’evolució i ofereixen noves perspectives sobre la història de la ciència i la tecnologia que s’apropen en els debats contemporanis i aprofundeixen sobre els organismes modificats genèticament (OMG). Aquest nou paradigma s’ha de contemplar com a punt de partida i situar-lo dins els contextos econòmics, polítics, socials, culturals en els quals estan immersos cada espècie animal.

Specht, Joshua. “Animal History after Its Triumph: Unexpected Animals, Evolutionary Approaches, and the Animal Lens.” History Compass 14.7 (2016): 326-336.  (accés xarxa Univ.Públiques Catalanes)

Imatge:
Guillaume Dubufe (1853-1909). Un régal pour son animal de compagnie (1871). Pintura a l’oli

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s