La pintura de gènere ornitològic flamenc del segle XVI i XVII

Melchior de Hondecoeter (1636 - 1693) Concierto de Aves, 1670. Óleo sobre lienzo, 87 x 99 cm,

Melchior de Hondecoeter (1636 – 1693)
Concert d’Aus, 1670. Olo sobre llenz, 87 x 99 cm,

La renovació de la pintura holandesa del segle XVII va estar directament relacionada amb les reformes calvinistes que rebutjaven les representacions religioses, restringint-les a l’esfera privada, així com els gustos clàssics de la noblesa. Nous grups socials, encapçalats per la burgesia, comerciants i artesans reclamen un nou tipus d’art, relacionat amb escenes de la vida quotidiana: paisatges, bodegons, retrats costumistes, i alhora, les representacions animals com un element central de l’obra, no com factor decoratiu mes.

El detallisme, les perspectives, jocs de llums i miralls són elements a tenir que els pintors flamencs del XVI i XVII tenen en compte. La contemplació de la natura que comença a experimentar-se en el Renaixement italià, es concreta en els animals els primers estudis  anatòmics, com els de Pisanello. Però serien els pintors flamencs els que assolirien un major virtuosisme: Frans Snyders, Jan Fyt o Pieter Boel, el qual destaca per la representació de la conducta animal.

Les representacions de grups d’aus que no tenien relació geogràfica i ecològica entre elles van tenir una gran acceptació en la primera meitat del segle XVII. Tot i que ja existien anteriorment, Snyders  popularitza aquest gènere i el difondrà entre els seus seguidors i deixebles.

Entre els primers cal destacar el col·leccionista Diego Mexia Felipe de Guzman (1580-1655), polític del segle d’Or espanyol i gran coneixedor de l’art italià i flamenc. I entre els deixebles trobarem a Paul de Vos, Jan van Kessel, els ja nomenats Fyt i Boel, i el que va gaudir d’un major perfeccionament tècnic, Melchior d’Hondecoeter. Totes aquestes pintures de gènere ornitològic tenen el mateix format: un grup d’aus cantores es disposen al voltant d’un director que sol ser un mussol que representa la deessa del saber Atenea. Alhora, simbolitzaria un propòsit moralitzant per defensar l’equilibri entre els diferents estaments socials i l’equilibri de la natura.

La capacitat vital, la interacció entre les diferents espècies i la volguda necessitat d’acaparar tot tipus d’espècies, fruit del corrent dels gabinets de curiositats que els científics del moment organitzaven per apropiar-se del mon natural que descobrien en els viatges als territoris americans, asiàtics i africans, són els trets que caracteritzaran l’obra de Hondecoeter. El gènere ornitològic flamenc no va tenir un pervivència,  amb l’excepció de la trajectòria del gales James de Hamilton que va emigrar als Països Baixos La pintura academicista s’acabà imposant, però els quadres animalistes flamencs deixarien una forta petjada en la història de l’art i del coneixement del món natural.

Juan Varela ha preparat aquest article. Es biòleg i pintor naturalista, membre del SEO, ha exposat recentment la seva obra recent a l’exposició “La forma del viento” al Museo de Ciencias Naturales de Madrid. Ara es pot gaudir fins el 16 d’Octubre al Museu de les Terres de l’Ebre.

Font

Hondecoeter y la pintura animalista del XVII / Juan Varela. Quercus  (2016). n. 364. p. 30-38

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s