Les fonts i influències del “Llibre de les Bèsties” de Ramon Llull

llibre-besties-sembrallibres

El Llibre de les Bèsties”[edició 1905] és un dels títols que formen part d’una de les obres de Ramon Llull (1232, Palma -1316, Tunis) coneguda com “Llibre de les Maravelles escrita a Paris entre el 1287 i 1289.

La trama del Llibre de les Bèsties es una exposició de les febleses i virtuds de la condició humana, teixida per personatges de diferents espècies animals i que identifica les estratagemes de poder que tenen lloc en una cort ideal. Es tracta d’una narració en forma de faula que narra una trama política d’intrigues, vicis i interessos, guiada pel personatge “Na Renard” (guineu) que porta a terme tota una maquinació per assessorar al rei de com cal que es guardi dels mals i falsos consellers.

Alguns autors, com Menéndez y Pelayo, consideren aquesta obra com el primer esbós de la novel·la filosòfica-social, en la qual es pretén assolir la pau cristiana en el context dels reialmes fidels a la cort papal.

Es interessant constatar les fonts de les quals veu Llull per redactar aquesta obra. El “Roman de Renart”, francès i el “Calila i Dimna” persa, escrit inicialment en sànscrit sobre el segle III aE,  son els principals textos d’una sèrie d’obres que s’expandiren durant la Baixa Edat Mitjana i en els quals s’exposaven les virtuts i defectes de la classe política governant. El fet de que els personatges fossin animals permetia als autors oferir una crítica mes mordaç, sense complexos i amb la possibilitat de tractar temes que difícilment haguessin pogut explicar amb un altre tipus de gènere i personatges.

El “Roman de Renart” eren un conjunt d’històries amb finalitat moralitzadora amb protagonistes animals escrites amb finals del s. XII, mentre que el “Kalīla wa Dimna” (Calila i Dimna) tenia l’origen en el “Panchatantra” indi, atribuït per l’indi Visnú Sharma, que va ser introduït a Occident per Ibn al-Muaqffa, al segle XVII i traduït a la cort del rei Alfons X “el Savi”.

La col·lecció de contes de Renart, es consideren com una compil·lació amb múltiples autors, alguns coneguts com Pierre de Saint-Cloud, que va escriure entre 1174-77 i el 1250. Les fonts dels escrits son així diverses i els podem trobar en les obres Romulus, Echbasis Captivi, Gallus et vulpes, i el Ysengrimus del flamenc Nivardus (1148-1149) i altres continguts de bestiari poètic medievals.

Pel que fa al Kalila, cal tenir en compte que existeixen ja versions gregues amb el nom de Estefanites i Icnelates, que van ser recopilades pel bizantí Simeón Seth (s. XI), el qual l’havia també traduït de l’àrab. Mes endavant, Teodosi Zigomalas, a la Constantinopla de finals del XVI, fixaria una versió neogrega tenint com a punt de partida la relació que va mantenir amb els intel·lectuals de centreuropa.

Algunes faules animals del Panchatrantra tenen una gran similitud amb les faules d’Isop, al s. VII aE., i “Les Mil i una Nits”, conjunt de contes orientals, basats en la tradició oral índia, persa i egípcia, compilades al s. IX dE, per Abu Abd-Allah Muhammad el-Gahshigar . Mes properament les faules escrites per Jean de La Fontaine al s. XVII tenen forces similituds amb l’original persa.

Coetàniament a l’obra de Llull es redactà el  “Sendebar”, també conegut per “Syntipas” o “Libro de los engaños” desenvolupat com a  “Libro de los engaños e los asayamientos de las mujeres” que sembla ser que fou una adaptació dels contes perses i àrabs que van arribar a la cort d’Alfons X i van ser traduïts cap a mitjans del s. XIII. Aquesta literatura de contes i faules coneguts com “Exemplum” va assolir la categoria de gènere dins la literatura medieval i renaixentista, amb una finalitat moralitzadora o doctrinal, que a partir del s. XIII va utilitzar ingredients de la ficció animalista per assolir l’objectiu d’instrucció del poble poc instruït-

En territori ibèric van circular compilacions faulístiques que recollien tant les tradicions orientals com les occidentals de faules i repertoris medievals enciclopèdics com l’ “Exemplario contra los engaños y peligros del mundo” (entre 1262 i 1268) atribuïda a Juan de Capua, jueu convers, que es basà en la versió del Kalila del rabí Joel en el s. XIII. Redactada inicialment en llatí “Directorium vitale humanae alias parabolae antiquorum sapientium” va rebre diferents edicions en diferents països occidentals, com l’alemanya “Das Buch der Beispiele der alten Weisen” (El llibre dels exemples dels savis antics) i la castellana “Exemplario contra los engaños y peligros del mundo” impresa a  Saragossa, per Pablo Hurus, el 1493. Una altra obra, dins aquest corrent faulístic és el “Libro de los exemplos por a b c de Clemente Sánchez de Vercial (1370-1426).

Dins els territoris de parla catalana, alguns anys mes endavant, Anselm Turmeda (1350, Palma-1430,Tunis) –curiosament coincident amb Llull en els llocs de naixement i mort- amb la seva “Disputa de l’ase” (1417) [versió 1922], continuaria la tradició faulística animal, però ja amb un context diferent, amb la Pesta i la Inquisició que havien fet petjada a la societat occidental, i que va provocar que la seva obra fos inclosa en el tristament famós “Index de Llibres Prohibits”.

Aquesta relació del les faules i contes entre Orient i Occident es una de tantes mostres de la interdependència que ambdós continents han mantingut al llarg de la història i que ha donat grans obres literàries i avenços científics i tècnics d’abast mundial.

Ramon Llull va ser un home pròxim a les esferes de poder i  va poder conèixer els regnats de Jaume I “el Conqueridor” (1208-1276), Pere el Gran (1240-1285), i Jaume II “el Just” (1267-1327). També va viatjar per diferents països de les dues ribes de la Mediterrània i va poder contactar amb moltes esferes del poder polític de l’època. Així doncs, segons se’ns explica, aquestes faules de Llull tenien l’objectiu de servir com a agent moralitzador per la cort francesa on governava el rei Felip IV el Bell, amb el qual Llull havia contactat temps ençà.

Al llarg d’aquest any s’han editat diverses edicions del “Llibre de les Bèsties”: La de Roc Casagrant amb il·lustracions d’Aitana Carrasco: Llibre de les bèsties / Ramon Llull ; a través de Roc Casagran ; il·lustracions d’Aitana Carrasco .-Carcaixent : Sembra, 2016 (CCUC); l’adaptació de Muntsa Farré, amb il·lustracions de Gisela Bombilà: Llibre de les bèsties / Ramon Llull ; [adaptació, introducció, apèndix i notes: Muntsa Farré ; il·lustracions: Gisela Bombilà].-Barcelona : Barcanova, 2016 (CCUC).

També a Barcanova l’edició de Pere Martí i Bertran amb il·lustracions de Maria Espluga: Faules del Llibre de les bèsties / Ramon Llull ; selecció i adaptació de Pere Martí i Bertran ; il·lustracions de Maria Espluga.-Barcelona : Barcanova, 2016 (CCUC); i la destacada adaptació de Proa amb una versió moderna preparada per Miquel Desclot i il·lustrada per Perico Pastor: Llibre de les bèsties / Ramon Llull ; versió moderna de Miquel Desclot ; il·lustrada per Perico Pastor ; amb la versió original de l’ed. del patronat Ramon Llull dirigida per Eugènia Gisbert.- Barcelona : Proa, 2015 (CCUC)

En el 2016 ens trobem en l’Any Llull commemorant els 700 anys de la mort de Ramon Llull, un dels personatges mes destacats de la nostra cultura i que mes ha influït en el coneixement occidental. Les principals activitats les podeu trobar a la web de l’Any Llull, així com a les activitats de la UIB. Sense anar mes lluny, avui s’estrena a la televisió pública catalana “Jo Ramon Llull”, un llargmetratge de 90 minuts sobre la vida d’aquest personatge.

Amb aquest text que oferim a tot el públic hem volem retre el nostre particular homenatge a aquest home que va viure i conviure en una de les èpoques mes rellevants de la nostra història i que es mereix el nostre reconeixement. També dels amants del món veterinari i animal …

 

Fonts:

  • Calila y Dimna / Abdalá Benalmocaffa ; introducción, traducción y notas de Marcelino Villegas.-Madrid : Alianza Editorial, 2008. CCUC
  • Cuentos de Renart el zorro : Branches I, II, IIIa, IIIb, IV, V, VI, VII, VIIa, VIIb, VIII (vv. 8679-8790), IX, X, XII, XIII, XIV, XVII, XIX (vv. 18217-18874) : texto del manuscrito B, o de Cangé, según edición de Mario Roques para Honoré Champion / traducción, estudio y notas de Roberto Ruiz Capellán.-Valladolid : Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2009. CCUC
  • Exemplario contra los engaños del mundo : estudios y edición / dirigido por Marta Haro Cortés-.-València : Publicacions de la Universitat de València, 2007. CCUC
  • La Fábula o Exemplario de cómo saberse bien conducir : antología bilingüe / edición y coordinación: Miguel A. García y Juan P. Monferrer ; introducción general: Pedro Ruiz Pérez.-.- Córdoba : la Universidad, 2000. CCUC
  • Libro de las bestias / Ramón Llull ; introducción, traducción y notas de Laureano Robles Carcedo.- Madrid : Tecnos, cop. 2006. CCUC

 

 

Roc Casagran explica el llibre de les bèsties de Ramon Llull. Destaquem la proposta didàctica de Marta Mañosa.

 

Llull i el ‘Llibre de les bèsties’

 

Escribir el mejor libro del mundo: Ramón Llull, maestro en la producción y distribución de libros

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s