Petrus Magni i l’aqüicultura entre l’Edat Mitjana i el Renaixement

Durant l’Edat Mitjana l’aqüicultura desenvolupada en llacs i bases va ser una activitat econòmica important en l’Europa Central i Nord Occidental.

Va començar a promoure’s en establiments monàstics i alguns senyors feudals en els segles XIV i XV i aviat arribaria Escandinàvia. L’objectiu principal era aconseguir aliment amb proteina de qualitat.

El peix més habitual que el cultivava als llacs medievals era la carpa comuna, introduïda entre els segles X-XIII. En latituds més septentrionals va ser el carpí (crucian carp) l’espècie escollida ja que és mes resistent al fred.

En el segle XV ja es matèries carpins ens basses als nord d’Europa com a font alimentària. Però cal reconèixer la figura de Petrus Magni (Peder Månsson), monjo de l’Abadia de Vasteras (Suècia), com el primer que va escriure en un llibre dedicat a agricultura “Bondakonst” un capítol sobre el cultiu de carpins i tenques el 1520.

Segons les investigacions realitzades, Petrus va fonamentar en gran part la seva obra en l’obra del romà Columela, però també en la seva pròpia experìencia. La seva obra va seguir tenint una gran difusió per tota Escandinàvia entre els segles xVII i XVIII.

A partir del tractat de Petrus Magni, es van escriure altres dues obres: Johannes Dubravius (1486-1553), i Olbrycht Strumiensky ( ? -1609). El primer més teòric i erudit i, el segon, més de tipus tècnic i pràctic recopilant la pròpia experiència amb un llenguatge més planer. Les seves obres van adreçades a les poblacions de Moràvia i Silèsia respectivament.

Com a conclusió es pot dir entre Magni i els autors posteriors hi ha bastantes diferències. Mes de les que podríem trobar amb l’obra de Columela, tot i que la d’aquest s’adreçava a peixos marins i en condicions càlides que els cultius aqüícoles de Magni. L’obra de Columela, va tenir una gran repercussió en tota l’Europa Medieval, en un aspecte tant especial com l’aqüicultura i en condicions tant allunyades com les de la Península Escandinava, i és de reconèixer el seu impacte fins ben entrat el Renaixement.

Font:

Petrus Magni and the history of fresh-water aquaculture in the later Middle Ages /Ingvar Svanberg and Stanisław Cios. Archives of natural history. num. 1 (Apr. 2014). p. 124-130 (accés xarxa UAB)

També podeu consultar:

Subsistence Farming through the Middle Ages (500–1450). Dins: The History of aquaculture / Colin E. Nash.- Ames, Iowa : Wiley-Blackwell, 2011 . p 25–37 . (Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UJI, UVic-UCC i UIC)

The Slow Dawn of Science (1450–1900). Dins: The History of aquaculture / Colin E. Nash.- Ames, Iowa : Wiley-Blackwell, 2011 . p 39–49 (Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UJI, UVic-UCC i UIC)

Hoffmann, Richard C. “A brief history of aquatic resource use in medieval Europe.” Helgoland Marine Research 59.1 (2005): 22-30.(Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UJI)

Exploitation of early medieval aquatic environments in Poland and other Baltic sea countries: an archaeozoological consideration / Daniel Makowiecki. Dins: “Aqua nei Secoli Altomedievali” : Settimane Di Studio-Centro Italiano Di Studi Alto Medioveo.- Spoleto : Centro Italiano di Studi sull Alto Medioevo, 2008. 55 (2), 753-777

Foto:

14th-century painting of a fishpond at the Palais des Papes, Avignon, France (© Universal Images Group/DeAgostini/Alamy)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s