Arend L. Hagedoorn, renovador de la millora genètica animal

En la història de la genètica Arend Hagedoorn (1885-1953) és conegut sobretot per l'”efecte Hagedoorn‘, que estableix que una part dels canvis en la variabilitat que les poblacions es sotmeten al llarg del temps es deuen als efectes de l’atzar. Deixant de banda aquesta contribució, el treball de Hagedoorn no ha rebut gairebé cap atenció per part dels historiadors. Això es deu principalment al fet que Hagedoorn era un expert en la cria d’animals, un camp que els historiadors han començat només recentment a explorar.

El seu treball és un exemple de com un genetista prominent preveu la cria d’animals per a ser reformat per la nova ciència de l’herència. Hagedoorn, deixeble d’Hugo de Vries, va tractar d’integrar les seves penetracions com un especialista en genètica mendeliana i un expert en la cria d’animals en una visió unificada de l’herència, l’eugenèsia i l’evolució. En aquest treball, l’autor es proposa dilucidar com es van connectar aquests camps en l’obra de Hagedoorn.

Va escriure algunes publicacions entre les quals cal destacar els títols “Animal Breeding” (1939) reprint 1962, traduida al castella com a “Cria de animales” (1966) per Tecnos. I “Poultry breeding. Theory and practice” com a coautor jutament amb G Skyes el 1953.

Font:

Bert Theunissen, Practical animal breeding as the key to an integrated view of genetics, eugenics and evolutionary theory: Arend L. Hagedoorn (1885–1953), Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences, Volume 46, June 2014, Pages 55-64, ISSN 1369-8486, http://dx.doi.org/10.1016/j.shpsc.2014.03.004. (accés a la xarxa de les universitats UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UVic-UCC)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s