Història dels animals domèstics del XIX-XX

És difícil imaginar avui, com en el s XIX, a la ciutat, els animals estan a tot arreu . Els gossos i els cavalls de tir , vedells, vaques i porcs … poblen els carrers. Al camp, mai n’hi havia hagut tants. Es desenvolupa una nova familiaritat es entre els homes i els animals a les granges i apartaments. La intimitat dels sentiments que donen lloc s’expressa més obertament en la vida quotidiana, la literatura i la pintura . La sensibilitat davant el sofriment i a partir els abusos que poden partir en càstigs els enforteix. La Llei començarà a protegir-los. Aquest nou enfocament, no exclou la recerca d’un domini cada cop més gran i de la millora en l’ús d’animals en la doma i la medicina veterinària, que després marxa. Alhora, la brutícia , animals abandonats, la vista de la seva sang són menys tolerats socialment. Sorgeixen les gosseres i els escorxadors. Tots aquests temes es tractan en aquest llibre, que és alhora una història social i cultural de la nostra societat.

“Els gossos són els nens que no creixen i no marxen “, va escriure la psicoanalista Marie Bonaparte el 1937 per explicar la seva afecció al seu gos Topsy, de raça Chow-chow . La novel · lista anglesa Virginia Woolf, que va publicar el 1933 “Flush”, una biografia de la poetessa Elizabeth Barrett Browning vista … pel seu Spaniel. A França, la Société protectrice des animaux va aparéixer el 1845; cinc anys més tard va aprovar la primera llei , encara molt tímida , que prohibivia la crueltat amb els animals . La història social i cultural mostra que el moviment d’afecte i protecció vers els animals no s’extendrà pas a totes les espècies . A finals del XIX, es van generar-se noves relacions entre els éssers humans i els animals, tant en granges com en les vivendes urbanes. Però la guerra es va interferir en aquest nou engranatge i, en acabar es va rependre una nova vida de relació entre l’home i l’animal al segle XX.

Damien Baldin, és professor d’Història, amb un Diplome d’Etudes Approfondies (DEA) amb la recerca titulada: « Pour une anthropologie historique des relations hommes-animaux : le cas de l’armée française durant la première guerre mondiale ». Docent des del 2009 a lEcole des Hautes Etudes en Sciences Sociale (EHESS), i conseller de la Mission du centenaire de la première guerre mondiale. Damien Baldin es expert del Ministère de l’Agriculture, i del Ministère de la recherche et de l’enseignement Supérieur, així com de l’INRA (Institut National de Recherche Agronomique) en matèria de dolor animal. Damien Baldin ha preparat nombrosos articles sobre la Primera Guerra Mundial i els animals.

Més info:

Histoire des animaux domestiques (XIXe-XXe siècle) Damien Baldin (seuil.com)

Les animaux domestiques aussi ont une histoire Paul Bennett (ledevoir.com)

Rencontre avec Damien Baldin autour de son ouvrage Histoire des animaux domestiques au XIXè-XXè siècle (Editions du Seuil) (agrobiosciences.org)

Histoire des animaux, en paix et en guerre par Michelle Perrot (franceculture.fr)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s