Els inicis de la consideració veterinària del petit animal de companyia

Andrew Gardiner, examina en el següent paper, el gir cap al petit animal de companyia que es va produir en la medicina veterinària britànica al segle XX. El canvi en l’èmfasi d’espècies se sol atribuir als factors socioeconòmics de la postguerra, però aquesta explicació ignora l’ampli tractament de petits animals que s’estava produint no pertanyent a la professió veterinària en el període d’entreguerres.

L’èxit d’aquestes pràctiques poc conegudes van causar en la professió veterinària han fet repensar les actituds cap als petits animals, primer gossos i mes tard gats, sobre la disminució de la pràctica de cavalls.

En aquest article, comprovarem com el canvi cap a veure el petit animal com a legítim pacient veterinari es va donar abans que l’especialització es convertís en el corrent predominant en els anys posteriors a la II Guerra Mundial. Un proces que es dona en el període d’entreguerres, com a resultat de les activitats que van dur a terme les organitzacions de caritat a favor del benestar animal del Regne Unit, especialment la protagonitzada pel “People’s Dispensary for Sick Animals of the Poor“.

Andrew Gardiner és BVM&S, Cert SAS, MSc, PhD, MRCVS, Veterinary Medical Education Development, Royal (Dick) School of Veterinary Studies, University of Edinburgh,

Font:

Gardiner, A. (2014). The ‘Dangerous’ Women of Animal Welfare: How British Veterinary Medicine Went to the Dogs. Social History of Medicine. p. 1-22 (accés obert)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s