Leguatia gigantea o l’ocell inventat que mai va existir …

Les guerres de religió del segle XVII van fer molt de mal a la societat francesa que es debatia entre el catolicisme i els protestants calvinistes francesos, coneguts també com a hugonots. Un cop van triomfar els postulats del bàndol catòlic, entre 200 i 300 mil ciutadans de confessió protestant van haver d’emigrar als països veins, més proclius a acceptar la llibertat religiosa. Una de les persones que va seguir aquest camí, va ser François Leguat, que el 1689 va marxar cap Holanda. Allí contactà amb el marques de Duquesne, amb el qual volia fundar una república calvinista. Va marxar cap a l’Illa de Mascareignes o Isla Rodríguez, avui Reunión, a l’oceà índic, on s’hi van quedar després de passar no poques peripècies. Mes endavant van anar a parar a Batavia (Jakarta) el 1696 i, el 1698 tornà a Holanda. Leguat marxà finalment a Londres el 1707, on adquirí la nacionalitat britànica i va escriure el seu “Voyages et aventures de François Leguat et de ses compagnons en deux ïles désertes des Indes Orientales“.

En aquest llibre, Leguat, descriu amb força detall la flora i la fauna de les illes que va visitar. Entre les espècies descrites cal destacar les aus que anomena “geants”. Uns especímens que viuen als aiguamolls i mesuren uns 1,8 m. d’alçada, amb grans potes, cos d’oca, coll llarg,i plomes blanques. Per il.lustrar aquesta au va utilitzar una mostra del 1598 del gravador de Henry Le Roy. Aquesta va ser copiada en la segona edició de “Avium Vivae Icones” al 1600 pel gravador flamenc Adriaen Collaert, el qual identifica com a “Avis Indica“. Per altre costat, un nou exemplar d’aquesta espècie, traslladat al Regne Unit  al segle XVII, seria dibuixat per Francis Barlow i gravat per Wenceslaus Hollar.

Buffon, a la seva “Histoire Naturelle des Oiseaux” (1781) ja fa notar que aquest “geant” s’assembla molt a un flamenc. Però més tard Hermann Schlegel, ornitòleg alemany publica el 1858 un article sobre les aus extingides de les illes mascarenyes, i assigna el nom de Leguatia gigantea a l’au descrita per Leguat. Aquest article, es va traduir a Ibis el 1866 pel naturalista britànic George Dawson Miscellany. El pintor Frederick Frohawk es va inspirar en un dibuix de Schlegel per fer un retrat de gran tamany de la Leguatia.

L’obra de Bruegel “el vell”, datada entre 1605 i 1617, permet establir algún dubte sobre una possible Leguatia o Au índica. Però segurament va pintar a polles blaves estilitzats per la ma taxidermista del Kunstkamer de Coudenberg.

Però aviat l’existència de l’au va trobar contestació en el món naturalista. Alfred Newton va ser el primer en tombar els arguments de Leguat en un article ‘Sobre l’au gegant’ el 1905. Diferents investigadors naturalistes van defensar posicions contràries sobre l’existència o no de l’au. La veracitat de l’exitència de la Leguatia semblava cada cop un fruit de la imaginació del francès, però ja en els nostres dies, apareix un nou actor en escena. Es tracta del pintor japonès Kono Naotoyo, de la segona meitat del XIX. En una de les sèries de les seves conegudes xilografies “Hyakucho Gafu” (Album dels cent ocells) es pinta al Sei-Kei o gallina blava. Es tracta d’un calamó comú de Bairei que es distingueix dels seus parents per ser tenir el coll més llarg i estilitzat, ales curtes i potes llargues que recorden a la Leguatia.

Però la tesi de l’existència de la Leguatia sembla tenir els dies comptats. Fins i tot el seu model “Avis indica“. Partint del model de Johann Bayer que a l’atles celestial “Uranometria” de 1603, la constel.lació Apus, identifica l’au del paradís amb la figura de l’Avis Indica. Segurament es coneixen així totes les aus que venien de les illes orientals. I François Leguat no deixa de ser un de tants aventurers que expliquen les seves vivències i que van adquirir tanta popularitat com el baró Munchausen o el protagonista del llibre de viatges John Mandeville, que ningú sap si realment va arribar a existir, com la Leguatia d’aquesta història.

Foto: Leguatia gigantea, pintada per Frederick W. Frohawk el 1905 per Lord Walter Rothschild al llibre “Extinct Birds” (1907)

Arturo Valledor de Lozoya y David González.- Leguatia gigantea: el ave que nunca existió.- Quercus.- n. 331 (Sept. 2013).- p 37-46

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s