Albeitars i veterinaris a l’Espanya del XIX

Jose Manuel Gutiérrez, membre de l’ACHV, i especialista en la història veterinària espanyola de XIX i principis del XX ens explica en aquest article com els veterinaris lluiten per defensar els seus postulats davant els albeitars al llarg del segle XIX. Un país lastrat per les guerres de la Independència, l’absolutisme de Fernando VII i la Primera Guerra Carlina, havíen arraconat la pràctica científica espanyola, gairebé en l’ostracisme fins que l’ideari que planteja la Revolució Francesa donés els seus primers fruits.

A mitjans del XIX, alguns veterinaris van plantejar-se la necessitat de revisar el seu estatus. El nombre de titulats de les quatre escoles de veterinària, la consciència del seu nombre i les poques perspectives laborals fan que que s’inicii una ferma competència.

Els estaments oficials seguien apostant pels albeitars i el decontentament veterinari era palpable. Basant-se en un RD de 1802, que concedia als veterinaris el control absolut de les activitats relacionades amb la medicina animal, els veterinaris van promoure una sèrie de denúncies en cadena. I va ser així com, sense partir de la seva vàlua científica, sinó que basant-se en uns postualts que els vinculava a satisfer les necessitats de cura dels animals a l’Exèrcit, van arribar a assolir els seus propòsits.

Gutierrez Garcia, Jose Manuel.- La disputa entre albeitares y veterinarios en el siglo XIX.- Información veterinaria.- jul 2013.- p. 28-30

La versió extesa d’aquest article la podeu trobar a Dyanmis en un post exposat fa uns mesos.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s