125 anys de Veterinary Record

El 1887 la National Veterinary Association (NVC), actualment British Veterinary Association, va fundar una revista amb la intenció de donar veu a la professió i les seves activitats amb un caràcter setmanal. No va ser la primera, ja que existien prèviament The Veterinarian (1828) i Veterinary Journal (1875).

Amb el nom de Veterinary Record, el 1888 va sortir el primer número, però no va ser publicat per l’associació britànica sinó per William Hunting, un membre destacat de la NVC.

El seu objectiu era crear una revista educativa i informativa alhora, incorporant informes del Royal Veterinary College i dels professionals de la NVC, així com de cassos clínics en un ampli ventall de disciplines professionals, així com impulsar la formació continuada.  Inesperadament va morir el 1913, fet que va motivar que la seva figura aparegués en portada a la revista fins la dècada del 50.

L’impresor W.R. Brown, sotseditor fins el moment, va agafar la direcció de la publicació ja en plena 1a Guerra Mundial. El sotrac del conflicte va conduir a que la NVC –llavors amb el nom National Veterinary Medical Association – adquirís la capçalera que es va concretar el 1920. L’efecte d’aquesta adquisició va ser sorprenent ja que va multiplicar el nombre de subscriptors, passant de 400 a 1000 i enviant-se per correu a cada un dels associats. El nou director de la revista, amb el mateix nom que l’anterior William Brown, periodista, va responsabilitzar-se de la publicació fins el 1954. Charles Mitchell, també periodista, el va substituir en un ambient ja de crisi editorial, desconfiança de la professió vers els continguts, propaganda cada cop més escassa amb la conseqüent manca de recursos. Però es va prendre la seva responsabilitat amb molta dedicació, contactant amb instituts de recerca, facultats, i introduint de nou el debat professional i els articles de fons. Un cop es va retirar el 1971 el capital de la revista s’havia més que quintuplicat, passant de 21,000 a 105,000 Lliures Esterilines. Peter Wood el va substituir però només va durar dos anys degut a les seves idees massa “revolucionàries”. El 1973 Edward Boden, l’autor de l’article, va desenvolupar una tasca important en el nou disseny de la capçalera, incrementant el nombre de seccions, la política d’anuncis, i va signar un acord amb l’editor TG Scott per més de 30 anys. En el 1970, el nombre de publicacions especialitzades es multipliquen i Veterinary Record deixa de ser el títol de referència de la professió.

El 1979 amb la publicació en color i l’aparició del suplement In Practice es dona un nou tomb a la publicació. El 1991 l’editor Martin Alder pren les regnes de la revista fins que el 2005 tant Veterinary Record com In Practice es publiquen simultàniament en paper i en digital. A partir del 2009 BMJ group serà l’editor que es responsabilitza de l’edició fins l’actualitat, que segueix sent fidel a la empremta deixada per Hunting des dels incis de l’associacionisme veterinari britànic.

Font:

Boden, Edward. A brief history of Veterinary Record.- Veterinary Record 2013;173:2 36-37 (accés xarxa UAB)

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s