Jornada Textos Agrícoles Medievals i Moderns: una crònica

tecniquesagricoles

El passat dia 6 de juny va tenir lloc, en el marc de XIX Cicle de Conferències de la revista Manuscrits, la sessió «Tècniques agrícoles històriques: tractats agrícoles en el Mediterrani medieval i modern», a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UAB.

L’acte està organitzat per Manuscrits, revista d’història moderna i coordinat per la professora  Maria Antònia Martí Escayol. Aprofitem que vam poder-hi assistir per fer-vos arribar una petita crònica del mateix.

La professora Martí Escayol va fer la presentació de l’acte en el qual va glossar la tasca feta per la revista Manuscrits al llarg dels gairebé 20 anys de cicles de conferències, una revista que ha treballat el posicionament en els índexs de qualitat i que es pot consultar lliurement al Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la UAB.

Paral.lelament es va fer esment a l’obra “De Re Rustica”, guanyadora de la I Beca Emili Giralt Raventós, i que tracta de la transcripció i estudi d’un dels tractats d’agricultura escrits en català més antics que coneixem, datat entre 1475 i 1525, en el context de la Sentència Arbitral de Guadalupe en que es pacifica el camp català, i es requereixen coneixements tècnics que permetin la seva potenciació. El manuscrit 291 que ha servit de font es troba a la Bibliothèque Nationale de France.

Aquesta obra és un recull de cinc textos traduïts de diferents autors i compilats per una única mà en lletra gòtica. El primer es una versió del tractat medieval de l’alemany Gottfried von Franken; la segon i tercer són d’autors desconeguts; el quart és una traducció del Majmu’ fi l-filaha (Compendi d’Agricultura) d’Ibn Wafid i el cinquè part és una traducció del Kitab al-Agdiya (Llibre dels Aliments) d’Abu Marwan Abd Al-Malik B. Zuhr. Segurament, es tracta d’un dels tractats d’agricultura escrits en llengua catalana més antics que coneixem, en paraules de Thomas M Capuano en la presentació del llibre al VINSEUM a finals de l’any passat.

La importància dels tractats agrícoles en l’edat medieval i moderna és fonamental per diferents motius: com a vectors de la transmissió del coneixements agraris, com a font per conèixer l’obra clau de Miquel Agustí, i com a font per contrastar les pràctiques agràries precedents al territori i la seva projecció pel que fa a la visió holística de la natura i la sostenibilitat agrària tant presents en l’actualitat.

Julia María Carabaza Bravo (Universidad de Granada) va fer una conferència sobre «Técnicas de exterminación de plagas en los tratados agrícolas andalusíes».  Com especialista en agronomia d’Al Andalus , que treballa en l’especialitat des del anys 1980 te una gran experiència en la botànica i agronomia islàmica medieval.  Ens va introduir en els 8 tractats claus d’agronomia andalusí que comprenen des del segle X-XIV. Amb influències de la geopònica grecobizantina i de l’agricultura nabatea els musulmans medievals, i en concret els andalusís com Ibn Al-Awwan (s. XIII) van fer grans recopil.lacions agronòmiques en el context de la reconquesta cristiana per preservar els coneixements adquirits.

Sobre les pràctiques d’exterminació de plagues, volem destacar les d’origen animal que fan incidència a algunes espècies en particular: boví (picadura de mosca, pesta); aviram (atacs de fura, polls, fred); i els coloms i les abelles, que ja compten amb una tradició específica en el món àrab i que serà ampliades per l’experiència d’autors orientals i l’estudi dels propis agricultors andalusís.

Per la seva banda, Expiración García Sánchez (Escuela de Estudios Árabes, CSIC), també amb una notable experiència en l’agronomia islàmica medieval, ens introduí en «Los sistemas de injerto en la agronomía andalusí», fent incidència en com la varietat de cultius importats d’orient així com les varietats generades a partir de la tècnica del esqueixat de plantes, van permetre generar una important biodiversitat vegetal en la Península Ibèrica, alhora que promogueren una millora de la diversificació alimentària dels territoris hispànics, i de la seva posterior penetració als diferents països europeus.  Autors posteriors, com Gabriel Alonso de Herrera, ja en el XVI seguiran adaptant els textos agronòmics andalusís, i fins i tot, ja en el XVIII, Campomanes fes traduir l’obra de Ibn Al Awwan per promoure l’agronomia a l’Espanya de la Il.lustració.

Xavier Luna Batlle, professor del Departament de Filologia Catalana de la UAB, ens introduí en «Els secrets d’agricultura de 1617 de Miquel Agustí: llengua, cultura i país». Es va fer referència al perfil del personatge de Miquel Agustí, gairebé desconegut tot i la importància de la seva obra, les diferents edicions catalana (només la primera) i castellanes del “Llibre dels Secrets …” o “Llibre del Prior”, i es centrà en les fonts que va poder utilitzar per redactar el seu llibre. En l’edició catalana, Agustí incorpora una pàgina de “nòmina” o fonts que ha utilitzat per la seva redacció. Entre els molts noms que trobem hi ha un ‘Carles Esteve’ que de bon segur es pot assimilar a “Charles Estienne” l’agrònom francès de mitjans segle XVI, amb influències de l’ancienne régime, i que va servir de font rellevant per l’obra d’Agustí. Encara queden molts interrogants sobre la seva obra: Quins van ser els autèntics inspiradors d’Agustí ?; perquè adopta a Estienne i no a Olivier de Serres, coetani seu ?; perquè no cita cap font espanyola com Alonso de Herrera ? … Molts interrogants que no deixen sinó que esperonar encara més l’estudi de l’obra d’Agustí. El professor Luna ens il.lusionà al llençar el repte d’una edició crítica del “Llibres dels Secrets”. Confiem veure-la aviat a la llum i poder participar en la seva preparació.

La sessió va ser molt profitosa i plena de reptes. Confiem poder-la veure reflectida, negre sobre blanc a la propera edició de Manuscrits.

Enhorabona als ponents i a l’organtizació de Maria Antònia Escayol per la jornada i l’acolliment mostrat amb els presents.

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s