La veterinària espanyola i el debat professional a mitjans del XIX

Jose Manuel Gutiérrez ens explica, com bon especialista en el tema,  com els veterinaris de mitjans del segle XIX , van voler exercir la seva influència a través de la seva capacitació intel.lectual i pràctica davant el col.lectiu d’albeitars. Un procés lent però amb un fort debat ideològic que va permetre obrir una porta a la legitimació de la nova professió veterinària.

Les estratègies desplegades per tots dos grups  a través de la premsa veterinària ens ofereixen una perspectiva original: la que es deriva del enfrontament entre dues figures reconegudes legalment per exercir la mateixa funció.  Sobre la base d’aquesta dicotomia, es va establir una pugna per definir el model de relació entre aquells que pretenien exercir un paper rector en la medicina animal i els que, pel seu millor encaix en la societat de l’època, defensaven el manteniment de les seves formes de vida tradicionals. La nova normativització i regulació professional serien els vehicles per promoure el canvi i acceptació social de la nova veterinària espanyola.

Ciencia y exclusión: el desplazamiento de los albéitares de la veterinaria a través de la prensa especializada en el cuidado animal (1853-1855) /  José Manuel Gutiérrez García.- Dynamis.- 2013; 33 (1): 69-92 [Text complet de l’article]

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s