La percepció dels animals de granja a l’Anglaterra del XVIII-XIX

 

La vida quotidiana dels treballadors agrícoles entre el segles XVIII i principis del XIX a Anglaterra era complicada i sovint íntimament lligada a la vida dels animals. Els fluxes positius i negatius del dia a dia al camp depenien en bona mesura dels rèdits que proporcionaven els aliments de les granges i els animals que les produïen. En els corrals i els camps o estables els animals eren contemplats com a mers instruments del capital, en lloc de constituents dels beneficis de l’existència agropecuària. Viure i treballar frec a frec, home i animal, a vegades podria plantejar-se saltar la “barrera d’espècie”, i generar el creuament d’intimitats quotidianes desenvolupades en les pràctiques agrícoles. No obstant i això, la relació es basava en fonamentalment, en el funcionament dels beneficis de capital: l’animal inscrit com un dipòsit de guanys, on el treballador agropecuari actuava sobre el mateix per obtenir els beneficis econòmics corresponents.

En els segles XVIII i principis del segle XIX a Anglaterra es detecten una sèrie de pràctiques de zoofília, a través de paròdies violentes de sexe, humiliacions animals. Són un testimoni del canvi de relació entre els éssers humans i els animals que es consolidarà en positiu cap a mitjans del XIX.. Així s’aprovaria avait una legislació sobre benestar animal, i es promouria la fundació de la Societat Reial per a la Prevenció de la Crueltat contra els Animals – un grup que aviat es va involucrar en iniciar diligències contra mutilacions d’animals a les ciutats. La intensificació del capitalisme agrari a finals del XVIII comportaria una revisió constant en la relació de l’home amb la bèstia. Es forja una actitud simbòlica i d’enaltiment on ja no tenen cabuda les humiliacions i les massacres anteriors.

Es van formular discursos i polítiques que tractaven diferents aspectes del benestar animal i, per primera vegada, la disminució dels abusos comesos en animals de granja, especialment cavalls, que abans s’havien mostrat amb cassos de mutilacions amb barreja de tendresa i brutalitat. L’anàlisi de la canviant relació entre els éssers humans i animals per tant, també ens ajuda a entendre millor com intervé en el capitalisme en els diferents àmbits de les relacions humanes, en allò que és humà i no humà, així com en la definició de les relacions culturals.

 

Animal maiming, intimacy and the politics of shared life: the bestial and the beastly in eighteenth- and early nineteenth-century England / Carl J Griffin.- Transactions of the Institute of British Geographers.- Volume 37, Issue 2, pages 301–316, April 2012

Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UJI i UVIC

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s