La llegenda de la grua agraïda

Hi havia una vegada un jove que vivia sol en una caseta al costat del bosc. Tornava a casa un dia d’hivern en què havia caigut bastanta neu, quan va sentir un soroll estrany. Es va encaminar cap al lloc, un camp llunyà, d’on sorgia el so, i allà va descobrir una grua estirada sobre la neu plorant de dolor. Tenia una fletxa clavada a l’ala. El jove li va treure amb molta cura i la va guarir. L’ocell, ja lliure, va volar cap al cel i va desaparèixer

L’home, que era molt pobre, va tornar a casa. La seva vida era molt solitària, ja que ningú el visitava. Però aquella nit algú va trucar a la porta.

– “Qui serà a aquesta hora i amb tanta neu?”, Va pensar ell.

Quina sorpresa es va dur a l’obrir la porta i veure una dona jove i molt bonica!. Ella li va dir que no podia trobar el seu camí per la neu, i li va demanar que li deixés descansar a casa. El noi no va posar cap objecció. La jove va romandre a la casa aquella nit i també el dia següent.

La noia era tan dolça i humil que el jove es va enamorar i li va demanar ser la seva esposa. Es van casar, i malgrat la seva pobresa, se sentien feliços. I fins i tot els veïns s’alegraven de veure’ls tan contents. Però el temps passà ràpid i va tornar a arribar l’hivern. Es van quedar sense diners i menjar, tan pobres com sempre.

Un dia, per poder ajudar una mica, la dona va decidir teixir,  per la qual cosa el seu marit li va construir un teler darrere de la casa. Abans de començar la feina li va demanar al seu marit que li prometés que mai entraria a la seva habitació. El així l’hi va prometre. Durant tres dies i tres nits va treballar sense parar i sense sortir de la cambra. Quan la dona va sortir estava defallida, però li lliurà al seu marit un teixit preciós. Ell va anar al mercat, el va vendre i va aconseguir un bon preu.

Els diners els van durar força temps però no per tot l’hivern. Així que la dona es va disposar a teixir de nou, i de nou el marit li va prometre no entrar a la cambra. Aquesta vegada trigà quatre dies en comptes de tres. Quan va sortir de la cambra estava fins i tot més cansada que la vegada anterior, però li va donar al seu marit un teixit tan bell i de tanta qualitat que, en vendre-la al mercat, va aconseguir diners suficients per passar dos durs hiverns.

Encara que tenien el futur assegurat, l’home es va tornar avar. Es turmentava pel desig de ser ric. A més va créixer en ell el dubte per les constants preguntes dels veïns sobre com es podia teixir sense comprar fil. El jove li va demanar a la seva senyora fer un altre teixit. Ella pensava que ja tenien prou diners i que no hi havia necessitat, però l’avariciós no va deixar d’insistir. Al final la dona va accedir i després de recordar al seu marit la promesa, es va ficar a la cambra del teler a treballar.

La curiositat que tenia l’home no el deixava tranquil. Així, que ignorant la seva promesa, va a anar a la cambra on treballava la seva dona i va obrir una mica la porta. La sorpresa del que va veure va fer que se li escapés un crit. Manejant el teler va veure un bell ocell en lloc de la seva jove dona. L’ocell s’arrencava les plomes del seu cos amb gran dolor i d’aquestes obtenia un teixit igualment bonic. Quan l’ocell va sentir el crit, es va adonar que algú el mirava, va deixar de treballar i de sobte es va transformar en la dona jove.

La dona li va explicar la seva història al seu marit, que era aquella grua a la qual ell va ajudar i que, agraïda per la seva bondat, s’havia convertit en dona, i que va començar a teixir per ajudar-lo i que deixés de ser pobre, tot i malgrat del sacrifici que teixir amb les plomes del seu propi cos li costava. Però, ara que ell coneixia el seu secret, hauria de abandonar-lo. En sentir això, l’home li va prometre que la volia més que a tots els diners del món, però ja no hi havia remei. Quan va acabar d’explicar la seva història, ella es va convertir en grua i va volar cap al cel.

Font: La Leyenda de la Grulla agradecida (Mitosyleyendas.com)

La grulla agradecida

Marianne Faithful, Nick Cave – The Crane Wife

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s