Goya i Delacroix, dos pintors també animalistes

Fa uns mesos, vam tenir ocasió de visitar les exposicons sobre Goya i Delacroix, dos pintors característics de finals del XVIII i principis del XIX i quan estat considerades com a precursors de l’art contemporani. De vides contraposades guarden però força paral.lelismes, entre els quals hi trobem el seu gust per la pintura relacionada amb el món animal.

Durant el viatge que va fer al Marroc el 1832, Eugène Delacroix va visitar diferents ciutats espanyoles: Algeciras, Cádiz i Sevilla. «Tot Goya palpitava al meu voltant», va escriure al seu amic Pierret, manifestant el seu interès per l’art hispànic, no en va Delacroix va ser un dels primers que va descobrir els “Capritxos” a la pròpia França.

Certament, amb Goya, al llarg de la seva evolució pictòrica trobem una pintura de cort en la que comencem a troba les primeres mostres animals amb escenes de membres del poble acompanyats per exemple de bens en escenaris campestres. Mes endavant, ja amb la seva sordesa, trobem la sèrie de “Capritxos” on destaca l’esperit de denúncia social que es mostrarà en les diferents sèries de gravats com les “Asenades” en les que l’èsser humà es suplantat per l’ase, resaltant la ignorància de la seva existència; o la bruixeria on alguns animals, com els gats, són vinculats amb les bruixes, a partir dels quals vols denunciar la superstició de l’època. Amb la Guerra del Francès,la mort comença a estar molt present en la seves representacions artístiques, destacant la natura morta “Los pajaros muertos” que te un vessant eminentment tràgic sota una formalitat de pintura d’escola.

Entre les seves composicions més rellevants, destaca la sèrie de gravats sobre la “Tauromàquia“. En aquesta sèrie, incompresa a l’època, es va evidenciar, i denunciar de forma explícita, l’espectacle de la violència i mort provocada per les curses de braus. La sang i la mort d’animals i persones queda completament explícita i podem assegurar que es tracta de la primera denúncia artística sobre el maltracte animal a Espanya i ,perquè no dir-ho, a “l’art taurí”.

La malaltia de Goya anava avançat i, apoderat per la seva imaginació va plasmar el seu món oníric i fantasiós en els darrers gravats i composicions. Es l’època de les seves conegudes “Pintures negres” de les quals volem destacar “El gos semiensorrat“, que ha estat la il.lustració escollida pel Museo del Prado per ilustrar el seu llibre sobre animals en l’art.” Es la seva etapa d’exili a Bordeus on el patiment personal se li suma l’enyorança i la por davant un país destroçat per la guerra i els vents absolutises que reprenien de nou el seu vol. Goya, turmentat i genial va morir al pais veí, donant com a testimoni el seu autorretrat “Aún aprendo

Delacroix te una trajectòria de gran reconeixment en vida. A la cort francesa va desenvolupar bona part de la seva capacitat però, fill del moment que li va tocar viure, on destacaria preferentment es en les seves obres romàntiques, on les guerres, combats, paisatges i fascinació pel món oriental que marcaran els seus eixos pictòrics principals. En aquestes representacions els animals hi tenen reservat un paper principal. Delacroix va poder viure i veure els animals vius o escorxats donat el permís que tenia per visitar lliurement el “Museum Nationale d’Histoire Naturelle” situat al “Jardin des Plantes de Paris“.

Per altra banda, Delacroix va viure de primera ma les disputes naturalistes que van enfrontar personalitats com Cuvier i Saint Hilaire, que mostraven dos models antagònics en relació al regne animal i la seva relació amb l’home. De les seves pintures destaquem dos grups animals preferentment. En efecte, cavalls i felins són els grans protagonistes animals del pintor francès.

Els cavalls els trobem en retrats de la noblesa, en les escenes orientals amb cavalcades marroquines, o en lluites entre cavalls i felins. L’esperit del gran pintor anglès George Sutbbs va estar molt present en la seva aposta pels retrats equins entre les que destaquem “Tigre atacant un cavall salvatge”,”La caça del Tigre”, “Cavalls àrabs lluitant en una quadra”, i en “Cavalls sortint del mar” on trobem un gust especial i final pel treball a l’aire lliure.

Al mateix temps que Delacroix exposava “La Llibertat guiant el poble” sobre la independència Grega, també hi trobem “Tigre jove jugant amb la seva mare”. Son retrats descomunals on per primer cop l’animal pren un protagonisme inusitat. A l’Exposició Universal de París del 1855, que va propiciar el reconeixement mundial de l’artista, es va presentar una sèrie retrospectiva de les seves pintures, de la qual sobresortia el quadre “La caça dels lleons”. D’inspiració Flamenca s’interessa pel moviment i els trets poc definits del pinzell, el qual transmet una violència inusitada entre l’home i la bèstia

Goya i Delacroix són com ja hem indicat abans, dos precursors de la modernitat artística. I ho són tant en aspectes tècnics i formals com en els temes tractats en les seves composicions. El món animal és significatiu en ambdós artistes per diferents motius. A partir de llavors les figures animals seran molt mes corrents els artistes que els seguiran en el futur.

Fonts

Goya. Lums i Ombres (visita virtual expo Caixaforum)
Goya (Dossier Premsa Exposició)

Delacroix (1789-1963) (visita virtual expo Caixaforum)
Delacroix (Dossier Premsa Exposició)


Exposició Goya: llums i ombres. CaixaForum. Obra Social “la Caixa”

Exposició Delacroix (1798-1863). CaixaForum Obra Social “la Caixa”
Foto: Tigre jove jugant amb la seva mare , 1830.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s