Lancisi, impulsor de l’eradicació de la pesta bovina

La pesta bovina ha estat una de les malalties infeccioses més mortíferes de tots els temps. Molts segles després que fos detectada per primer cop a Àsia i  Europa, va arribar a la seva màxima virulència a finals de 1800 al ser introduïda a l’Àfrica des d’on ràpidament es va estendre per tot el continent . Així mateix va provocar fam entre les poblacions per les quals v passar i quantioses baixes en el bestiar, deixant milions de cadàvers de fauna domèstica i salvatge al seu pas.

En la dècada de 1880, la pesta bovina havia causat pèrdues de milions de caps de bestiar a Rússia europea i Europa central. L’últim esclat a Europa es va produir en la dècada de 1940 al Zoo de Roma. A principis dels 80 l’epidèmia de la pesta bovina va devastar milions de caps de bestiar de tot el món, especialment del sud d’Asia, Pròxim Orient i Africa.

Les organitzacions internacionals van prendre cartes en l’assumpte i en una reunió de la FAO que va tenir a Londres el 1945 un cop acabada la II Guerra Mundial, es van posar les bases per prioritzar la lluita contra l’epidèmia. Els serveis de salut animal van jugar un paper decisiu en la lluita contra la plaga a nivell global i regional al llarg de quaranta anys. Fins que el 1994 es crea EMPRES: un programa de protecció davant les plagues i malalties animals i vegetals i contra les amenaces davant la insalubritat dels aliments, que te com objectiu final de la lluita contra la fam i la pobresa de la humanitat.

La FAO ha volgut retre un homenatge als científics que van posar les bases a mitjans del XVIII, pel control  d’aquesta epidèmia  com els professors Bernardino Ramazzini (1633-1714) i  particularment a Giovanni Lancisi (1634-1720) promovent la versió digital de la seva dissertatio “De Bovilla Peste” (1715) de la qual en detallarem alguns aspectes.

Giovanni M. Lancisi va néixer en un període ple de convulsions on les pandèmies, la fam i les guerres eren el pa de cada dia en les depauperades societats del moment.  Es calcula que a Itàlia la població es va reduir en un 15% per motiu d’aquestes epidèmies. I tota la seva vida va estar marcada no tant sols per la lluita contra els agents infecciosos sinó també pels seus greus efectes socials i econòmics.

Per entendre la figura de Lancisi cal explicar la gran influència de l’Església en tots els àmbits de la vida, que en el seu cas farà que el seu progrés científic i social estigui vinculat al servei del Papa Climent XI. Però per altra banda cal situar la seva obra dins el context del pensament experimental de Galileu i l’analític de Descartes, dues figures que posen les bases del que s’ha nomenat renovació científica del XVII-XVIII.

Paral.lealment cal incloure Lancisi dins un corrent de renovació mèdica de la Itàlia tardo renaixentista: Girolamo  FracastoroDe Contagionibus” i del seu coetani Ludovico Antonio MuratoriDel Governo della Peste”.  Els primers que tracten sobre el contagi de les malalties i del concepte de salut global que incorpora a humans i animals, el que avui coneixem de forma “novedosa” com a “One Health”.

L’obra de Lancisi es extensa i pluridisciplinar. De la cardiologia a la urologia, passant per la mort sobtada, el nostre personatge va cultivar nombroses disciplines mèdiques. Però on va van ser les seves contribucions  epidemiològiques les que van tenir una major repercussió.  No es un fet casual, ja que la península italiana va ser de les primeres que van patir la primera gran epidèmia de pesta bovina del segle XVIII ocasionada pels mercaders dàlmates hongaresos que comerciaven amb l’exportació de bestiar boví. A partir del 1711 la pesta es va estendre arreu: França, Alemanya, Anglaterra … Durant tot el XVIII el virus es va cebar a tot el continent europeu causant la mort d’uns 200 milions de víctimes de caps de bestiar. Un episodi clau per entendre la conflictivitat del segle XVIII europeu i els seus orígens en la fam de les societats causades per la pesta bovina.

Lancisi, tenia ja una fama com a “arquiatre” (metge reial) i se li va encomanar per part del Papa Climent que coordinés la lluita contra la pesta. Les actuacions portades a terme estan recollides en la seva dissertatio “De bovilla peste” publicada el 1715. Aquest document està dividit en tres parts.

Part 1: Descriu la invasió a Italia per part del virus i les mesures que prenen les autoritats, des de la circulació de bestiar, al seu comerç, aïllament, matança, crema de cadàvers i desinfecció d’habitatges i bens exposats
Part 2: Inclou 18 edictes per controlar la infecció i mitigar la fam a la societat
Part 3: Incorpora 11 mesures rellevants per fer front a l’epidèmia de pesta
1.    Controlar els carrers on no pot circular ni ser objecte de transacció cap animal infectat
2.    Bovins infectats han de ser confinats o millor matats sense vessament de sang
3.    Bovins sans cal que no estiguin exposat a pastures sospitoses d’haver acollit caps infectats
4.    Veterinari s’ha de protegir adequadament el seu vestit i desinfectar-lo
5.    Els estables infectats s’han d’abandonar i les restes cal cremar-les
6.    Fonts, tubs, dipòsits on han passat o dipositat animals malalts cal que siguin desinfectats
7.    Les persones que tractin amb animals infectats cal que es rentin els vestits, mans i cara
8.    Els animals morts cal que siguin cremats completament inclosos els seus fluids i excrements
9.    Bovins de llet haurien de ser aïllats i la seva llet cremada
10.    Els animals recuperats haurien de ser confinats durant mínim de 12 dies i netejar i desinfectar els estables que els acullin
11.    Pagesos i gossos haurien de ser confinats amb les seves pertinences, però recomana matar qualsevol animal infectat i cremar-lo directament.

Les propostes de Lancisi estan recollides en l’article de Fabio Ostanello et al que citem al final del post i que amb el seu permís adjuntem el requadre on es fa referènica a les propostes de Lancisi en italià. El document s’acaba amb un apèndix dedicat a la pesta equina “De Equorum Epidemia” on s’exposa la simptomatologia i les causes de la pesta equina, tractament, desinfecció i procediments post-mortem.

Un metge contemporani seu , Thomas Bates ,va recollir l’experiència de Lancisi i la va documentar amb la seva obra “A Brief Account on the Contagious Disease Which Raged Among  the Mikl Cows Near London in the year 1714 …” (1718)

A Lancisi se’l reconeix com el primer que va documentar la tècnica actual del “stamping-out” (identificació malaltia- mort exemplars malalts o infectats – crema i desinfecció de restes); i per ser el primer que va incloure el concepte de “quarentena” per aïllar els exemplars infectats. Una mesura que va resultar clau per controlar els brots epidèmics de la malaltia que s’anaven generant als diferents estats europeus.

Lancisi va recomanar també l’educació i l’especialització en salut animal, un fet que suposa el fonamentació de la ciència veterinària que, de les mans de Bourgelat, prendria cos amb la fundació de la primera Escola de Veterinària a Lyon. El document  “De Bovilla Peste” forma part de la gran col.lecció de documents que es conserven a la Biblioteca Lancisana.

Aquest estudi va suposar els fonaments que van permetre eradicar 300 anys després l’epidèmia de pesta bovina per part de la ciència. Molts dels procediments actuals com “Operational procedures manual”, “Decontamination” o “Manual on Procedures for Disease Eradication by Stamping Out” estan basats en les prescripcions apuntades fa 300 anys per Giovanni Maria Lancisi. Gràcies a la seva obra s’ha pogut eradicar la Pesta Bovina a tot el planeta el 2011 de forma oficial. El segon cop que l’home aïlla una malaltia després del control de la verola el 1980. Vegeu també el post “Pesta bovina: primera eradicació mundial d’una malaltia animal ” que vam publicar l’any passat.

Llibre en format electrònic:
De bovilla peste : dissertatio historica : digital facsimile limited special edition to celebrate global freedom from rinderpest.-[Roma] : FAO, [2011].- 1 disc òptic (CD-ROM); 12 cm.- A la funda del disc: “This e-book consists of digital images and descriptions of the original Dissertatio ‘De bovilla peste’ conserved in the Lancisiana Library at santo Spirito Hospital in Rome”.- Biblioteca de Veterinària UAB

També en format electrònic en línia a la Biblioteca Digitale Università Bologna:

Jo. Mariae Lancisii … Dissertatio historica de bovilla peste, ex Campaniae finibus anno 1713. Latio importata: deque praesidiis per sanctissimus patrem Clementem 11. … ad avertendam aeris labem, annonae caritatem opportune adhibitis. Cui accedit consi / Lancisi, Giovanni Maria.- Romae : ex typographia Joannis Mariae Salvioni in Archigymnasio sapientiae, 1715

Podeu accedir a les obres de Lancisi a les biblioteques universitàries catalanes i sobre Lancisi a pubmed.

Bibliografia consultada:

A centuries-old challenge in Rome (fao.org)

Disease Facts – Rinderpest (iah.ac.uk)

L’evoluzione della pratica dello stamping-out nella lotta alle epidemie / Ostanello F., Battelli G., Lasagna E., Mantovani A Praxis, (2007). 28, 21-25.

Exit cattle plague / R. RAMACHANDRAN  (frontlineonnet.com)

Freedom from the world n1 cattle plague: Rinderpest.- EMPRES Transboundary Animal Diseases Bulletin (No. 38 – 2011) (fao.org)

Giovanni Maria Lancisi (1654-1720): anatomist and papal physician / Klaassen Z, Chen J, Dixit V, Tubbs RS, Shoja MM, Loukas M..- Clin Anat. 2011 Oct;24(7):802-6 (accessible text complet Biblioteques Universitàries Catalanes)

Giovanni Maria Lancisi: De bovilla peste and stamping out / Mantovani, A; Zanetti R (. 1993). – Historia medicinae veterinariae 18 (4): 97–110

History of disinfection from early times until the end of the 18th century / J. BLANCOU.- Rev. sci. tech. Off. int. Epiz., 1995,14 (1), 31-39 (oie.int)

Libres de la peste bovina ¿qué sigue? (fao.org)

Rinderpest and mainstream infectious disease concepts in the eighteenth century / L Wilkinson.- Med Hist. 1984 April; 28(2): 129–150.

Rinderpest, Scourge of Cattle, Is Vanquished / By DONALD G. McNEIL Jr. (nytimes.com)


Earth Reporters – Beating Plague


Lancisi and the fight against rinderpest

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s