Imperialisme dolç: el Pla Badajoz amb segell lleidatà

Francesc Canosa, va treure a finals de l’any passat un llibre altament recomanable. La història d’un intent de redimir el secà extremeny en base a l’experiència agrària catalana. Bé, millor dit, de les terres de Lleida. Si, era el conegut Plan Badajoz. Amb aquest programa de justícia social Franco intentava posar al dia les terres mes pobres d’Espanya amb una  inversió de recursos immensa i basant-se en l’èxit del model lleidatà. Una experiència que venia forjada des dels temps de la Mancomunitat i que, tot i estroncada per la Guerra, va mantenir el seu pols en plena autarquia de la dècada dels 50. En aquells moments Lleida era el principal productor de fruita fresca d’Espanya. I l’administració franquista no va escatimar esforços per adaptar-ne els trets principals de la seva organització i èxit productiu.

El 1952 va començar el projecte del Pla Badajoz. La inversió per part de l’estat va ser descomunal: Construcció de 6 preses, 100.000 hectàrees amb regadiu, política d’industrialització i colonització, canvi del model de 7.000 € diaris fins el 1962… Els industrials agrícoles lleidatans van ser cridats a fer el gran canvi extremeny.  El xoc entre parcers extremenys i industrials agraris catalans va ser frontal, dos mons desconeguts es van trobar, forçats pel projecte del règim dictatorial.  Tot i que la industria del suro ja havia apropat les realitats catalana i extremenya a la segona meitat del segle XIX. El que semblava que seria una revolució va anar apaivagant-se degut a la proliferació de plans per tot el territori espanyol i va quedar tot arraconat a un nivell secundari.

El Franquisme va voler emmirallar-se amb els fruits que havia donat el Canal d’Urgell, que havia començat a funcionar el 1862, ara fa 150 anys, a la Finca Tarassó, amb mes de 350 anys de projectes fallits. Una infraestructura  que durant la II República iniciaria un segon canal auxiliar i que seria la base de la potència agrària catalana.

Els polítics de la Mancomunitat encapçalada per Prat de la Riba havien albirat a Lleida com el rebost de Catalunya, la gran Florida catalana. Era el projecte noucentista de grans ciutats recolzades en una agricultura forta i competitiva. Un país reequilibrat territorialment i que tenia perspectives d’obrir-se als mercats Espanyol i especialment a Europa.  I per això van emmirallar-se en la Califòrnia nord-americana, on la dieta de la fruita estava creixent a marxes forçades, tant de fruita fresca com en fruita elaborada (postres i conserves). L’enginyer Ramón Sala Roqueta va ser l’enviat de Pi Sunyer, i l’artífex del miracle agrícola lleidatà.  Les escoles agràries per tot el territori i les inversions públiques i privades, amb una base minifundista, seran les eines per dur-lo a terme.

Als anys 60 Lleida ja monopolitzava el 95% de la producció de fruita dolça d’Espanya i que anava molt cap a Europa. L’any 1966, un projecte fallit de la ma del moviment del “Leridanismo” que pretenia relativitzar la catalanitat de les terres de lleida, va ser una excusa per crear una nova regió del “Valle del Ebro”. Un intent de crear una “región natural” moguda per motius econòmics. “Alava-Navarra-Aragón-Lerida” i alhora desvirtuar els nacionalismes històrics basc i català.  Això va suposar una reacció contrària i taxativa per part de la població de la província de Lleida, inclosos els franquistes lleidatans, i la fi d’aquest moviment a partir del qual la consciència nacional catalana a Lleida només faria que incrementar-se.

Canosa ens planteja l’actualitat del Pla com la primera política de futur de “cafè per a tots”, que ens afecta avui dia  malauradament, així com els primers intents de deslocalització de la industria catalana. Només serà quan fracassi el Pla Badajoz institucionalitzat quan la iniciativa privada lleidatana invertirà amb força i serà un dels artífexs del canvi agrari extremeny.

L’Imperialisme dolç : Catalunya salva Extremadura del “Plan Badajoz” / Francesc Canosa Farran.- Lleida : Pagès, 2011.-206 p. ; 21 cm.- Col•lecció     Guimet ; 147.- ISBN 9788499751313.- El podeu trobar a les Biblioteques universitàries catalanes

Francesc Canosa, autor de “L’imperialisme dolç. Catalunya salva Extremadura del Plan Badajoz” – Programa “L’Oracle” 17/11/2011 a Catalunya Ràdio

De Lleida al “Plan Badajoz –  Programa “En guàrdia” 11/12/2011 Catalunya Ràdio

2 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s