Documentals salvatges per a temps salvatges: el cas Félix Rodriguez de la Fuente

El passat dijous 17 de maig vam assisitir a la conferència-col.loqui presentada pel professor Carlos Tabernero  del CEHIC-UAB dins el cicle Cinema i Ciència que promou la Societat Catalana d’Història de la Ciència a la Sala Pi Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans: “Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes”. Hem volgut preparar una petita crònica sobre la mateixa.

El professor Tabernero, ens plantejà un debat sobre la figura d’una celebritat en la dècada dels seixanta i setanta: Félix Rodriguez de la Fuente (1928-1980).  Personalitat polièdrica, compromesa, controvertida … en una Espanya encara regida per una dictadura però que socialment despertava al món i s’obria a l’exterior incorporant noves formes i idees, també mediambientals, que aviat servirien del cultiu per la fi de l’autoritarisme franquista.

Els mitjans de comunicació, en una època en que no hi havia pluralisme democràtic, van jugar un paper transcendent. I en particular cal destacar els que es coneix com a wildlife documentaries, que constitueixen un gènere controvertit, ja que barregen temes educatius, científicotècnics, d’entreteniment. I alhora, abordant problemàtiques ecològiques que plantegen problemes polítics i socials complexos. A vegades en contra dels interessos de les institucions que regeixen els poders governants. Sovint, aquests documentals estan dirigits per presentadors “presenter-led” que afegeixen una càrrega de subjectivitat i mantenen una especial relació amb la audiència que els segueix de forma quasi sectària, religiosa … Programes que han estat en primera línia a les parrilles televisives  i que han donat audiències milionàries a les televisions que els han emès.  Els cassos de David Attenborough, Jacques Yves Cousteau i, evidentment, Félix Rodriguez de la Fuente son exemples paradigmàtics.

El professor Carlos Tabernero esta duent a terme una investigació sobre l’obra mediàtica de Félix Rodriguez de la Fuente en el marc dels processos de circulació i gestió del coneixement científic i tècnic i dins el marc temporal de l’Espanya tardofranquista entre 1964-1980. I així es planteja com el personatge i la seva obra constitueix un punt de referència cabdal per entendre la percepció que la població espanyola dels 70’s va tenir respecte a la natura i la relació de la societat amb el medi natural.

Félix va tenir dos influències clau en la seva formació ambientalista a principis dels cinquanta: el biòleg Jose Antonio Valverde i el Director del Servicio de Pesca Fluvial y Caza de, Jaime de Foxá. El primer l’impulsaria a defensar la seva militància ambientalista i el segon l’activitat falconeria, la seva gran passió. En efecte, va ser la falconeria el que el va impulsar de forma definitiva a la seva projecció pública. La exhibició a la Feria del Campo a Madrid (1956), el viatge a Arabia Saudi com emissari de part de les autoritats del règim dos falcons peregrins (1962),les Jornadas Internacionales de Cetreria que organitzà i guanyà (1964) o el títol de Cetrero Mayor del Reino que li adjudica ABC aquell any, són mostres de com la figura anava cada cop prenent un paper destacat davant el poder i la societat del moment.

En el vessant més conservacionista cal destacar la seva activitat com detractor de las Juntas  de Extinción de Animales Dañinos (1953), cofundador de la Sociedad Española de Ornitologia (1955), participació en la fundació d’ADENA, i com a promotor dels parcs naturals de Doñana y Tablas de Daimiel (1969).

El seu salt als mitjans resulta a través de la filmació de la película “El Cid”  (1965) com assessor falconer i de la ma de Ramón Menéndez Pidal a partir de l’obra del qual “La España del Cid” (1929) es va basar el guió.  Alli coneix a Jose Luis de la Serna amb el que funda la productora Natura Films i amb la que dirigeix “Señores del Espacio” (1965) amb la narració de Fernando Rey; i més tard “Alas y Garras” (1967) de la qual ja es alhora director i narrador. El personatge de Félix segueix creixent paral.lelament a la seva activitat divulgadora i naturalista.

La presència als mitjans escrits es també altíssima:  enciclopèdies “Fauna” i “Fauna Ibèrica” són top ten de vendes en la dècada dels 1969-1979, rodejant-se d’un equip de científics que pugen al “carro de Felix”: Javier Castroviejo i Miguel Delibes. Els “Cuadernos de Campo”, dibuixats per Josechu Lalanda tenen un èxit descomunal. I entre 1966-1973 prodigarà els seus reportatges a Blanco y Negro i Actualidad Española, dues revistes punteres del moment, que l’ajudaran a programar una gran quantitat de viatges fotogràfics arreu del món.

La ràdio també esta present en la vida mediàtica de l’Amigo Félix … Programes com “Aventura de la Vida”, “Planeta Agua”, “Objetivo Salvar la Naturaleza” són emesos en “prime time” a mitja tarda. I les audiències cremaven … Félix va participar en nombrosos magazines del moment: “Fin de semana”, “A toda plana”, un programa per les escoles era emès cada dijous com activitat en ciències biològiques “TV Escolar”.

Amb tot, el que cal destacar ,com a personatge mediatic , són les seves sèries documentals: “Fauna”, “Aventura Planeta Azul” i la reconeguda “El Hombre y la Tierra” amb les seves sèries Venezolana, Ibérica y Canadiense. Filmant episodis d’aquesta darrera va trobar la seva desgraciada mort.

L’any 2010 es celebrava el 30 aniversari de la seva mort. I RTVE va organitzat una web com homenatge a la seva figura i trajectòria amb quantiosa informació que recomanem visitar als interessats en el personatge.

Com a conclusions de la conferència del professor Tabernero podem dir que la figura de Félix Rodriguez de la Fuente mereix un estudi en profunditat que fugi del to hagiogràfic amb que sovint es tracta al personatge i exposi amb rigor científic les seves llums i ombres. Què també en te. Alguns crítics s’han exposat la possible utilització d’animals “troquelats” fent veure que estaven en llibertat quan en realitat eren de la seva confiança, i que alguns dels seus comportaments es devien a una inducció prèvia (desdejuni) o per imatges modificades en post-producció per afegir major dramatisme i veracitat a les escenes.

La recerca de Carlos Tabernero es centra en el paper que la figura de Félix des del punt de vist dels mitjans de comunicació i la societat del moment. Una societat de canvi, en transició cap a una democràcia, que es començava a albirar.

¿ Quina imatge te la natura i la societat en les seves obres ?,  ¿ Com es veuen les ciències naturals des d’un punt de vista professional ?, ¿ Com s’articula el seu missatge comunicatiu amb el públic ? … Aquestes i altres qüestions poden trobar resposta en l’estudi que s’està portant a terme. Li desitgem molt d’èxit en la seva recerca …

Bibliografia de Felix Rodriguez de la Fuente a les Biblioteques Universitàries Catalanes i sobre Félix Rodriguez al vostre abast.

Felix Rodriguez de la Fuente “El Hombre y la Tierra” (124 capítols)

Alas y Garras (1966)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s