Claude Bourgelat, pioner de la nova veterinària moderna

Hi ha personatges que fan història fins i tot sense adonar-se’n. El moment que els hi ha tocat viure, la seva implicació amb la conjuntura social, les ganes de portar a terme els seus ideals els porten a protagonitzar pàgines de la història que sempre seran recordades pels seus successors.

Aquest es el cas de Claude Bourgelat, un advocat que va viure a la meitat del segle XVIII, amb una gran afició, l’equitació, i que a partir d’aquesta va poder desenvolupar una tasca gegantina amb la complicitat de les esferes de poder de la monarquia absolutista francesa i la cort de polítics il.lustrats que la dirigien.

Corria el principi del 1700 i la ramaderia europea estava abandonada a l’albir de les epidèmies i la insalubritat de les explotacions. El bestiar era encara un element de supervivència de la població rural però alhora era absolutament necessari pel desenvolupament d’una societat encara ancorada en el passat, amb unes pràctiques a cavall dels usos i costums populars i la mentalitat religiosa medieval. Però les il.lustrats consideraven l’agricultura i la ramaderia com una font de riquesa nacional, fonamental per promoure la prosperitat del població i de les nacions.

Bourgelat va poder contactar amb els cercles de poder de la societat lionesa i va trobar en Henri Bertin, el “ministre” d’afers econòmics francès, l’enllaç per obtenir el privilegi de la creació d’una Ecole moderna que permetés l’ensenyament públic dels mètodes científics per guarir les malalties del bestiar com a eina per desenvolupar el medi rural del regne i la conservació del bestiar domèstic que moria emmetzinat per les epidèmies que planaven per tota Europa. Un seriós problema per la riquesa de les nacions i per la subsistència de les seves poblacions de l’època.  Era el 4 d’agost de 1761 quan el rei Lluis XV signava el decret de creació a Lyon del primer centre d’ensenyament superior dedicat a l’estudi i ensenyament de la veterinària.

La idea va quallar, no sense debat ideològic, ja que el mariscal en cap del regne  Philippe Étienne Lafose, propugnava una visió de la veterinària mes elitista i vinculada exclusivament al món del cavall. La seva campanya va tenir certa repercussió al Regne Unit però finalment va vèncer la “raó” il.lustrada.

L’obra de Bourgelat va anar evolucionant amb un èxit inesperat. Es crearen més centres d’ensenyament tant a França com a la resta d’Europa. Molts alumnes de tots els països europeus visitaven Lió i Maisons-Alfort (Paris) la segona Ecole creada el 1765, per rebre les noves metodologies aplicades a terres franceses. I aquí la raó de l’èxit del francès: utilitzar l’observació i l’anàlisi sobre el terreny i aplicar mesures preventives i terapèutiques indispensables per gestionar qualsevol brot epidèmic, humà o animal.

Bourgelat va fomentar que els estudiants, agrupats en “missions” es traslladessin als diferents punts on s’havia detectat una epidèmia per estudiar sobre el terreny la simptomatologia i cercar la diagnosi i tractament necessaris, així com establir els primers índexs de malalties d’animals a Europa a través d’informes que avaluaven la distribució i quantificació dels brots, part essencial per un control eficaç i efectiu.

A la seva faceta docent li va acompanyar una gran tasca documental, amb una extensa bibliografia de gran interès pels inicis de la veterinària científica i que remetem a la lectura dels articles tot seguit citats. Però val la pena destacar la seva darrera obra, els Règlements pourles écoles royales vétérinaires de France (1777), on deixa clara la línia que havia de seguir la futura organització dels estudis veterinaris. En efecte, una disciplina basada en l’observació i l’experimentació, i com a centres per l’estudi de la ciència animal, on la medicina i la biologia tinguessin una participació activa. Aquest darrer, un punt de vista que tindria la seva transcendència amb la incursió de Louis Pasteur en l’àmbit de la veterinària i el seu desenvolupament.

Actualment ens trobem en l’Any Veterinari Mundial, en que organitzacions nacionals i internacionals de tot el món han volgut retre homenatge al veterinari Claude Bourgelat, per haver estat el primer que va fer possible la creació d’un centre d’ensenyament superior 250 anys enrera. La seva obra encara continua pel profit de les futures generacions.

Fonts utilitzades:

Claude Bourgelat, promotor de l’academicisme veterinari / Allué i Blanch, Vicenç.- Biblioteca Informacions, Núm. 40 (Octubre 2011) , p. 33-36

Claude Bourgelat, arquitecto de la veterinaria moderna de Occidente / Allué i Blanch, Vicenç.- Información Veterinaria, Núm. 10 (Octubre 2011) , p. 26-28

Animals de Companyia (SancoVetChannel)

Cria d’Animals (SancoVetChannel)

Zoonosis (SancoVetChannel)

Seguretat Alimentària (SancoVetChannel)

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s