Crònica de la Jornada d’Innovacions en l’Agricultura Catalana al IEC

El passat dia 11/11/2011 es van fer les jornades d’Innovació de l’Agricultura Catalana en els darrers 100 Anys.  Volem presentar una petita crònica que mostri la vàlua de les contribucions de les quals vam poder ser fidel testimoni.

En la presentació de la jornada el President de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, Francesc González Sastre, va glossar els inicis de la Secció, quan l’Institut va considerar que s’havia arribat a la necessitat d’atendre “la filologia catalana i les ciències matemàtiques i ’observació”. Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, pocs abans havia comunicat al Departament Central d’aquesta institució que l’estudi de “les ciències matemàtiques, físiques, biològiques, predilectes de la civilització contemporània, són indispensables per a l’assoliment de la majoritat intel·lectual i per al progrés material i la prosperitat econòmica”, per això va proposar una nova secció de ciències, perquè “ha de conduir-nos al nostre ple viure científic universal”.

Tot seguit van començar les sessions amb un grup de comunicacions dedicades a l’activitat vinícola. La presentació d’Agustí Villarroya “ Evolució i canvis a la viticultura catalana (1980-2010)  “ va fer esment en una esmerada presentació dels importants canvis que han tingut lloc en aquesta àrea agrícola a casa nostra, des d’una activitat poc tecnificada i productiva a ser una producció de qualitat i respectuosa amb el medi.  “La recerca aplicada en enologia” per Santiago Minguez, professor de la UAB,  va explicar quins han estat els aspectes mes rellevants pel que fa a la tecnificació i la maquinària enològica en els darrers temps. Antoni Sánchez Ortíz de la URV, va establir tres fases pel que fa a l’evolució de la viticultura a Catalunya amb “Innovació enològica”. En primer lloc del 1900-1960 hi ha pocs canvis però amb fets substantius: les primeres plantacions d’empelt de la varietat de raïm americà i l’organització de comissions d’experts que culminen amb la creació de les denominacions d’origen. La segona fase de 1960-1980 es produeixen grans innovacions amb la producció i comercialització de vins vqprd (vins de qualitat produïts en regions determinades), la mecanització de la poda i la verema, millores tècniques en els cellers, la introducció de fred en la fermentació, millores en l’analítica del laboratori amb els autoanalitzadors i la informàtica van permetre millorar la gestió i la traçabilitat de la producció. La tercera fase dels 80 fins l’actualitat caracteritzada per la globalització i les TIC apunten alhora cap a la diversificació, qualitat i ecosostenibilitat. Pere Guilera, feia una crida sentida al canvi d’actitud de la pagesia ancorada sovint en el victimisme i refractària al risc inherent de qualsevol activitat productiva amb “Innovació pagesa”. Jordi Tico amb “50 anys de la primera prevenció contra el mildiu de l’estat espanyol” fa ver una glosa sobre com el fong conegut com a mildiu arribat dels USA va causar grans costos econòmics a la producció vinícola de finals del XIX que es va reproduir en successives onades de principis del XX, fins que en la dècada dels 60 va introduir-se el Servei d’Avisos al Penedès fent un seguiment diari dels ceps per procedir al seu tractament amb sofre.

El segon bloc,que va començar cap el migdia, va estar vinculat a temes de formació “Emprenedoria i Seminaris de Valor Afegit” per Salvador Minguet; coneixement: “Innovacions en la transferència de coneixement PATT” amb Ricard Poch, innovació “Història del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària” i noves tecnologies “Vuit anys de Ruralcat, la comunitat virtual agroalimentària del món rural” ambdues per Josep Ma Masses. Tres comunicacions de tipus mes històric van concloure la sessió del migdia: “La Càtedra d’Agricultura Ambulant ‘Pere Grau’”. Presentada per Pasqual Bernat del Centre d’Estudis d’Història de la Ciència UAB, va informar com el 1903 es van fundar els Estudis Universitaris Catalans en un ambient de crisi de la universitat espanyola i on no s’acceptava el català com a llengua vehicular de l’ensenyament. Aquests estudis van permetre la creació de la Càtedra d’Agricultura Ambulant sota la direcció de Pere Grau amb l’objectiu de fer arribar les innovacions agràries del moment als agricultors de tot el territori i en català i que va ser l’antecedent del servei de Terra Campa de la Mancomunitat. Lluis Prieto va exposar les diferents activitats que va portar a terme el Servei d’Extensió Agrària a Catalunya, creat el 1955, partint de la xarxa d’agències d’innovació agrària de matriu USA i amb fons d’aquest país, es crea un servei que pretén dotar a la població agrària espanyola de les eines per poder desenvolupar-se social i econòmicament com la urbana. Les actuacions van ser variades i van tenir un important impacte en la ruralia catalana fins que es van produir les transferències a la Generalitat en la dècada dels 70-80. La sessió del matí es va cloure amb una de les mes destacades comunicacions, tant per la novetat del tema com per la l’exposició que l’autora, Montse Rivero, va fer de “Cent anys d’art, ciència i ofici en jardineria a Catalunya 1911-2011”. Ens va parlar de com han evolucionat les formes artístiques de la jardineria al llarg de la història, com la jardineria en l’espai públic ha Barcelona ha suposat un abans i un després en la importància de la presència de l’Escola Bcn a nivell internacional. Al capdavall va glossar la figura d’un personatge clau Nicolau Ma Rubió i Tudurí, dissenyador, creador de jardins. Amb una concepció molt mediterrània de l’espai verd i l’ús públic i lúdic que el mateix ha de tenir. A partir de la figura de Forestier  aporta una visió de vinculació de l’home i la natura diferent al que s’havia plantejat fins el moment i que podem trobar reflectit a la seva obra “El jardín meridional”.

Per la tarda la jornada va començar amb “De la fil.loxera a l’escarabat de la patata”. Una presentació de Josep M Puiggròs sobre la lluita per la protecció vegetal com a protagonista  i en la que els actors principals van ser tres paràsits principals: oidi o “malura vella”, mildiu i fil.loxera. La protecció química va ser el primer tractament que va portar a terme la societat occidental i progressivament van aparèixer associacions com Institut Agrícola Català de Sant Isidre, las Juntas Locales de Defensa contra las Plagas (1908) o l’Escola d’Agricultura de Barcelona  (1911) ó l’Escola de Fitopatologia Agrícola (1924) que, dirigida per Jaume Nonell, va contribuir a promoure la lluita biològica i la protecció vegetal a Catalunya.  A continuació el Josep M Vives va oferir al comunicació “Innovacions en Sanitat Vegetal” que mostrava les tècniques utilitzades a partir de 1960 per la protecció vegetal i que es basaven fonamentalment en l’ús de productes fitosanitaris. Mes endavant va aparèixer el control integrat de plagues que va fer racionalitzar la química en els vegetals. Carmina Monton va fe èmfasi en els darrers avenços que ha viscut la diagnosi fitopatològica  am les tècniques ELISA i PCR passant per l’entrada del Passaport fitosanitari a la UE el 1993 que constitueixen una posta a punt d’aquests centres a nivell europeu. El sector de llavors també ha comptat amb una llarga tradició a casa nostra amb empreses centenàries que han jugat un paper important en la introducció de noves espècies vegetals i en l’elaboració de programes de millora biotecnològica. Així ens ho explicava Carles Folch amb “El sector català de les llavors i els planters”.

A patir d’aquí les sessions es dividirien en dos grups: maquinària agrícola i ramaderia. Nosaltres vam optar per aquest segon. Aquí el Jesús Piedrafita ens mostrava en la presentació “Cent anys de millora genètica del bestiar a Catalunya” com Pere Martir Rossell i Vilà va ser un innovador en de la zootècnia de principis de segle a Catalunya i Espanya: el primer que va aplica les Lleis de Mendel a la ramaderia a la Península Ibèrica i publicant el primer llibre en català que incorpora temes de genètica com a fonament per millorar la cabana ramadera del territori: “Reproducció i la herència en el bestiar” (1922) i “Les vaques i la producció de llet” (1923) –ambdues consultables al nostre repositori digital. Ronald Fisher fou l’investigador de referència pel que fa a la genètica quantitativa però tardarà en introduir les seves premisses en la pràctica agropecuària. La genètica quantitativa contemporània ha permès desenvolupar molts programes de millora genètica de diferents espècies autòctones de les quals el Jesús ens va explicar els trets distintius. A continuació el professor Gerardo Caja, també de la UAB, va presentar la seva conferència titulada “La identificació electrònica dels animals” en al qual ens mostrava el sorprenent origen d’aquesta tecnologia electrònica: el reconeixement dels avions per part dels radars durant la II Guerra Mundial va fer que es plantegessin posteriorment aplicacions civils en la dècada 1950-1970. El 1974 apareix la primera aplicació d’identificació electrònica en el sector ramader que es desenvoluparà en la dècada de 1975-1985 fins que un seminari a la UE de 1990 s’exposa la patent Hanton & Leach que suposa una revolució en l’aplicació pràctica dels ginys electrònics en ramaderia. El 1996 la crisi de les EEB fa que la UE es proposi millorar la traçabilitat del bestiar i el 1998 ja es desenvolupa la tecnologia a la UAB al grup de recerca que encapçala el Dr. Caja. Tot seguit, la presentació “Innovació organitzativa:els contractes d’integració a la ramaderia intensiva catalana” per Victoria Soldevila va ser reveladora pel que ha significat el sistema integrat a Catalunya en que empreses de pinsos, ramaders i administració pública han creat una vinculació paradigmàtica amb beneficis per totes les parts i que tot just fa uns anys amb la crisi de preus i la incorporació de països emergents en la comercialització mundial de la carn ha començat a trontollar.  Finalment, el director de l’IRTA de de Monells, Jacint Arnau va presentar “Ciència i tecnologia de la carn i els productes carnis” on va fer una panoràmica dels avenços de la tecnologia càrnia concentrada especialment en el segle XX amb els processos de fermentació, tenderització, anàlisi i la teoria d’obstacles de patògens, entre els darrers elements a tenir en compte. Si be es cultius iniciadors dels 60, els starters, i l’eliminació de la listeria van ser aspectes rellevants per aquest sector industrial.

No vam poder acabar la sessió però pensem que fou prou profitosa  per donar una visió de conjunt sobre la història del sector agroalimentari de Catalunya. Esperem que ben aviat pugin veure la llum les comunicacions en alguna de les publicacions de l’IEC.

Enhorabona als organitzadors !

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s