On esteu hippeis del segle XXI … ?, Grècia i tot el món us reclama

Grècia, i l’Europa de la qual es hereva, es avui tristament protagonista del materialisme que ens envaeix. Un sistema que perverteix la persona i la fa consumidora compulsiva de tot allò que el propi sistema li ofereix. Però Grècia va ser l’origen de la nostra civilització. Cal recordar-ho avui encara amb mes força que mai. Occident, que ara escanya el país helè, dels déus i dels grans pensadors te, no cal dir-ho, un gran, enorme deute amb les polis de l’antiga ∑llas.

De la Grècia Antiga ens arriben els nostres quadres mentals, formes de pensament. La nostra filosofia, literatura, política, art … tenen com origen el poble helè. El pes de la raó davant la injustícia, la necessitat de conviure com a ciutadans, la vigència de la democràcia. En definitiva, el valor de la cultura com a principi i fi en si mateix al servei de la societat. Una de les màximes expressions d’aquesta cultura es l’art. Ja en el segle VII aC l’arquitectura hel.lènica pren un protagonisme essencialment antropocèntric, com les Cariàtides de l’Acròpolis, que avui miren entristides la posta de sol dels seus descendents …Els grecs també inventen la figura de l’actor, aquell que representa, que expressa … Quins actors tenim avui dia … Qui mou els nostres fils com a titelles en un escenari incomprensible …?

Pel que fa als veterinaris i als amants de la història dels animals, la Grècia Antiga te un paper protagonista de vàlua indubtable. Com ens recordava Cinta Mañe en el seu discurs d’incorporació a la Real Academia de Ciencias Veterinarias, els grecs antics van tenir l’oportunitat de veure de diverses fonts (Mesopotàmia, Egipte, Creta …) i per aculturació generar una gran cultura pròpia. Pel que fa a la difusió de coneixements es clau el fet de l’existència d’un comerç perpetrat per bestiar mular i equí en general. Des del potent Creixent Fèrtil asiàtic la Grècia antiga va anar cobrant protagonisme en la ciència i la cultura. Així anirien sorgint filòsofs i científics rellevants en diferents àrees del coneixement. Per exemple els primers cuidadors d’animals: Simó d’Atenes (470-402 aC) comença a descriure les aptituds per la doma, Xenofont (435-355 aC) a Hípica i Cinegètica  aprofundirà en diferents aspectes de la doma i conducta del cavall i a la selecció i cria de gossos per la seva aptitud com a caçadors. Mes tard arriba Aristòtil (384-322 aC), que ja hem vist el que fa amb la seva Història Animalium…. Juntament amb ell un altre gran pensador i home de ciència: Hipòcrates (460-370 aC), considerat pare de la medicina, i que la seva teoria dels “humors” i la importància de la dietètica en la salut humana projectarà els coneixements fins mes enllà del segle XVII.

Però avui volem centrar-nos en la relació home-animal en l’Antiga Grècia, on el cavall te un protagonisme especial. Ja en la mitologia trobem a Posidó que és considerat el pare del cavall, domesticat per la deessa Atenea, la qual va inspirar als atenencs en la revenja vers els troians amb el Cavall de Troia. També Pegasus, el cavall alat, nascut del cap de Medusa decapitada per Perseu, protagonitza moltes històries mítiques del ric imaginari hel.lènic. Un ésser mític poc conegut es el Hyppalectryon, meitat cavall-meitat gall, que sembla que tinguin alguna relació amb els Grifons de Pèrsia. Finalment hem d’esmentar els Centaures, meitat homes, meitat cavalls. Es deia que eren éssers rudes, salvatges, relacionats amb les baixes passions. Alguns estudiosos de la mitologia clàssica aposten per defensar que l’imaginari grec va crear aquests éssers persuadits dels pobles nòmades del nord que envaïren les terres banyades pel mar Egeu, i al no haver vist mai cap home muntat a cavall s’originaria el concepte d’home-cavall. Un centaure famós va ser el savi i benevolent, Quiró, pare de la veterinària mítica.

A nivell de manifestacions artístiques, el cavall va estar molt aviat present com objecte d’obra d’art. Figures de cavalls les tenim ja representades en ceràmica durant l’Epoca Micènica (circa 1300 aC) on els cavalls eren pintats en ceràmiques com a mostra de la posició sociopolítica del personatge que ostentava la propietat de la vaixella També en l’arquitectura trobem mostres d’escultures equines com la del Mausoleu d’Halicarnassus (circa 350 aC) amb grans escultures al capdamunt del edifici, i que es considera com una de les 7 Maravelles del Mön Antic. Als frisos del Partenó (circ 430 aC)  hi ha nombroses figures de cavalls en batalla, mes de 200. Una de les obres que mes criden l’atenció es la del conegut com a “Jockey d’Artemision” un jove etíop –esclau- que munta un cavall en plena carrera, data sobre el 140 aC, es una mostra de la plàstica lograda pels artistes hel.lènics del Període Helenístic  [foto de post].

La cavalleria hel.lena, coneguda també com “hippeis” –un cos similar als Equites romans i Cavallers medievals- va jugar un paper molt important en l’evolució de les fites de la civilització grega de l’antiguetat. D’acord amb Worley, ja durant el periode Micènic existeixen evidències sobre la configuració d’un primer cos de cavalleria. En el Epoca Arcaica es segueixen estructurant nous quadres militars amb els cavalls com a eix fonamental de l’organtizació belica,  els quals s’especialitzen en cavalleria pesada, lleugera i els dimaques (cavallers que combatien segons la situació a cavall i a peu). Durant el segle VI aC  on es configurarà la classe dels hippeis com segon grup social de la societat helena, tot i que en els segles VII i VIII ja es va promoure la possessió d’èquids com a símbol de posició social.

Moltes famílies aristocràtiques van incorporar el terme “hippos” en el seu cognom. Als Jocs Panatenaics , instituïts sobre el 560 aC, es va fer curses de cavalls, carreres amb quadrigues , llançament de javelina muntada en plena carrera. No serà però fins el rei Filip II de Macedònia quan la cavalleria, tot i no ser important en nombre, viuria el seu màxim esplendor al formar part dels grans èxits del seu fill, l’emperador Alexandre i el seu mític Bucèfal.

Ara, quan la terra grega i tot el món viu un dels seus pitjors moments, on esteu hippeis del segle XXI ?. Els vostres nets us reclamen …

Fonts:

LA DEUDA GRIEGA: Lo que Occidente debe a Atenas / JOSEP MASSOT IGNACIO OROVIO – La Vanguardia  – 06/10/2011.- p- 34-35

Las aportaciones de la Grecia clásica a la medicina animal: los hipocráticos y los peripatéticos. / Dualde Pérez, Vicente.- Información Veterinaria.- (2008) n. 11.- p: 25-29

Archaic Greek equestrian sculpture / Mary Ann Eaverly.- University of Michigan Press, 1995.- 141 pages.-ISBN: 9780472103515

Cavalry Operations in the Ancient Greek World / Robert E. Gaebel (Author).- University of Oklahoma Press (March 15, 2002).-  368 pages.- ISBN-13: 978-0806133652

Hippeis: the cavalry of Ancient Greece: History and warfare / Leslie J. Worley
Westview Press, 1994.- 241 pages.-ISBN: 9780813318042

Hippeis The aristocrats of Athens / Text: Kotsarini Konstantina, Panagiotidou Theodora, Plaitakis Iris, Chrysikopoulos Vasileios.-Archaeologists,Photographs by: Daniilidis Nikos, Tsangari Athina Rachel Acropolis Museum.

The horse and jockey from Artemision: a bronze equestrian monument of the Hellenistic period / Seán A. Hemingway
.- University of California Press, 2004.- 222 p.- Volume 45 of Hellenistic culture and society.-ISBN: 9780520233089

Horses and horsemanship in the Athenian Agora / John McK. Camp.- ASCSA, 1998,. 40 pages
Volume 24 of Excavations of the Athenian Agora: Picture book.- ISBN:9780876616390

The role of horses in Greek antiquity: myth, normal life, religion and art / Karakitsou, E., Tahas, S., Fragkiadaki, E. and Xylouri, E..- Crete 2010 Annual Meeting – Sessions .- Session 42. Horse network workshop: Role of equids in socio economy and on human well being

Horse in Antiquity (Phoenix Ancient Art Gallery -Dec 2010-March 2011)

One comment

  • Could hardly end up being scribed any better. Interpretating this article reminds me of my past room partner! He constantly kept talking about this! I may deliver this scoop to him. Quite sure he will have a wonderful read through. Thanks for spreading.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s