El llac d’Aristòtil: el principi de la ciència zoològica

Aristòtil ha estat un dels grans pensadors de la història de l’antiguetat. El seu pensament ha servit com a base de molts dels principis que fonamenten l’actual  Civilització Occidental. Però el que poca gent sap es que va ser el primer en crear un discurs lògic i estructurat sobre el món animal. Es a dir, el primer en crear la ciència de la zoològia i biologia.

Va néixer a Estagira, al nord del Mar Egeu, el 384 aC, vora de Salònica. El seu pare Nicòmac era el metge personal del rei Amintes III de Macedònia fet que el va fer viure en un món de privilegis i benestar. Als divuit anys, es va traslladar a Atenes per continuar la seva educació a l’Acadèmia platònica, éssent Plató el seu mestre. Hi va romandre durant gairebé vint anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor, fins després de la mort de Plató el 347 aC. Una mica més endavant, al 343 aC Aristòtil va ser designat per Filip II com a cap de la Reial Acadèmia de Macedònia. Durant aquest temps donaria  lliçons no només a Alexandre el Gran i  a altres dos futur reis: Ptolemeu i Cassandre. El 335 aC tornaria a Atenes on fundaria el Liceu i desenvoluparia la major part de la seva obra filosòfica fins que el 323 aC amb la mort i d’Alexandre, i la caiguda en desgràcia dels macedonis a la polis atenenca,  es retiraria a la illa d’Eubea on morira un any mes tard.

Un investigador britànic, Armand Marie Leroi, va presentar no fa pas massa un documental excepcional sobre com el nostre pensador va abordar el seu projecte de descriure els animals que l’envoltaven. Va ser dos anys després de la mort de Plató, el 345 aC, que marxarà tres anys a l’Illa de Lesbos. Alli va trobar un company que compartia interessos sobre les ciències naturals: Teofastre. Mentre que aquest últim es dedicaria a l’estudi de les plantes, Aristòtil enfocaria les seves investigacions sobre els animals. D’aquesta manera sorgiria el  primer tractat zoologia que es coneix en al la història de la humanitat: la Historia Animalium.

Un obra que comprén diferents llibres: Historia  dels  Animals; Parts dels Animals i Reproducció  dels Animals, que són acompanyades per un nombre d’assaigs breus sobre temes mes concrets; Sobre el moviment dels animals,  Sobre el desplaçament, Sobre la respiració, Sobre la vida i la mort, Sobre la joventut i la vellesa, Sobre la grandària i la petitesa de la vida, Sobre el dormir i el despertar, Sobre els sentit i els seus objectes (inclosos els darrers sis en l’obra Parva Naturalia).

La seva gran vàlua consisteix en ser de ser el primer cos escrit  que defensa el mètode científic de recerca biològica amb un estudi sistemàtic i exhaustiu dels éssers vius que ens acompanyen al planeta terra: els animals. A diferència d’altres tractats seus, explica les causes dels fets que analitza, un aspecte molt rellevant perquè donota l’esperit de metodologia científica que aplicarà en la seva recerca biològica.

L’obra d’Aristótil va tenir una transcendència molt important, especialment a l’Edat Mitjana. Molts pensadors medievals van traduir els manuscrits directament del llatí, grec o l’àrab. Michael Scot (1220), va ser el primer que en faria una traducció directament d’aquesta llengua i que constituiria la base del “De Animalibus” d’Albert Magne. Al segle XIII Guillerm de Moerbeke produiria una traducció al llatí directament del grec. Les primeres edicions impreses i traduccions daten de finals de XV, com la de Teodor de Gaza, que va ser la de major impacte i difusió en el seu moment.

Fins el segle XVII el pensament artistotèlic era preodominant a tot Occident. Un llegat que ho condionava tot. Les coses van anar canviant amb la Il.lustració. El llegat naturalista aristotèlic esta avui dia fora de dubte. Inclús Darwin va comentar: Linneo i Cuvier han estat els meus dos déus, encara que de maneres molt diferents, però eren simples estudiants al costat del vell Aristòtil.”

El documental presentat per Armand Marie Leroi s’origina fa uns deu anys, estant de vacances a Grècia. Alli, en una llibreria de segona ma, va trobar una edició  de la Història Animalium ,prologada pel bioleg d’Arcy Thompson, i que informava del treball zoològic d’Aristòtil que va ser portat a terme a la llacuna Lesbos. Allí hi va passar dues setmanes on va poder comprendre la importancia del treball aristotèlic com una visió global  del món que ens envolta. La BBC va poder comptar amb la seva contribució per explicar de forma clara i amena la transcencència del treball científic d’aquest gran pensador i filosof grec.

Leroi explica el paper que la divulgació científica te al produir documentals com aquest: “Per tres raons: En primer lloc el públic paga per a la ciència, per la qual cosa és important que els mostrem el que estem fent. En segon lloc, sempre hi ha forces anti-científiques en la societat, en diverses formes, i una batalla en curs. Els científics sempre han d’aprofitar l’oportunitat per mostrar com la ciència és l’única manera d’entendre el món natural. Finalment, la ciència és una font d’històries. Aquestes poden donar-nos alegria i inspiració en el que fem, i tenen la qualitat afegida de ser certes, o tant certes com que podem conèixer. És natural que els científics volen compartir aquestes histories”.

Val la pena atendre les explicacions de Leroi i valorar tanmateix la vàlua dels coneixements del primer zoòleg de la història de la humantiat.

 Fonts:

Imperial biologist explores legacy of Aristotle’s lagoon in new BBC documentary (Imperial.ac.uk)

Aristotle’s Lagoon (bbc.co.uk)

Aristotle was the Father of Zoology (John-blatchford.suite01.com)

Aristotle’s Biology (plato.stanford.edu)

Monografies electròniques

Aristotle’s animals in the Middle Ages and Renaissance .-Volume 1 of Supplementa Humanistica Lovaniensia / Carlos G. Steel, Guy Guldentops, Pieter BeullensEditorsCarlos G. Steel, Guy Guldentops, Pieter Beullens.-Mediaevalia Lovaniensia: Studia.-Leuven University Press, 199I.-ISBN:9789061869733.-408 pages

Aristotle: Historia Animalium: Volume 1, Books I-X: Text, Volume 1, Books 1-10.- Volume 38 of Cambridge Classical Texts and Commentaries /  Editor D. M. Balme.- Cambridge University Press, 2002.-ISBN: 9780521480024.- 652 pages

Histoire des animaux / Aristote / Edit M. Camus.- Desaint, 1783.- Bibliothèque des textes philosophiques / Editors Jules Tricot, Pierre Louis.- Histoire des animaux, Jean-Baptiste Michel Papillon – Volumes 501-502 Les Belles lettres-Médiations.- Vol 1 Vol 2

Historia general de aves y animales / Aristóteles.-Editor Juan Bautista Marçal ((Valencia)).-Pedro Patricio Mey, 1621

Textos electrònics:

Aristotle Historia Animalium [Electronic Text Univ. Virginia]

Aristotle Historia Animalium / Translated by D’Arcy Wentworth Thompson [Internet Classics]

Consulteu també els documents sobre la història dels animals d’Aristòtil a les biblioteques universitàries catalanes

Aristotle’s Lagoon (Sèrie Completa 4 capítols)

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s