Els animals en la cultura nipona (un homenatge al poble japonès) – I

Amb aquesta notícia volem retre un sincer i humil homenatge al poble japonès que ha hagut de patir una forta sotragada amb el Tsunami de Sendai i el subsegüent accident a la Central nuclear de Fukushima de la qual encara estan tot just començant a rescabalar-se.

Els japonesos sempre han estat un poble molt estretament lligat a la natura que els envolta i conseqüentment als animals que habiten el seu medi ambient. Des de l’Illa subtropical d’Okinawa fins la siberiana Hokkaido, Japó compta amb tot tipus de climes i medis naturals, amb una riquesa d’éssers vius de les mes grans del món. Des de temps immemorials els Mont Fuji ha impregnat la naturalesa del Japó i ha esdevingut símbol per una nació orgullosa i gelosa de les seves tradicions i símbols llegendaris.

La data oficial de fundació de l’imperi japonès es el 660 dC, si be hi ha evidències d’un emperador conegut com Jimmu que va regnar al segle I aC. La cultura Yayoi va absorvir al poble Jömon vers el 300 aC, tot i  important a l’arxipèlag nipó la tradicional agricultura de l’arròs amb la soja, bambú i seda. Un tret específic de la civilització nipona es la seva absència de bestiar domèstic com a sustent de la seva societat en els períodes inicials.

Els cultes religiosos mes importants del Japó son el Xintoisme i el Budisme. El primer ha defensat  l’harmonia entre l’home i la natura i el segon ha tingut una intervenció molt rellevant en l’erradicació dels animals domèstics per consum humà. D’ençà que els japonesos van acceptar el Budisme vers el segle VI van canviar la seva dieta omnívora, però molt abocada cap el món vegetal, cap a una vegetariana amb components de carn d’animals marins. El peix, entès com animals que viuen a l’aigua, formen part de la identitat d’aquest poble rodejat d’aigua per totes parts, tant des del punt de vista gastronòmic com d’entreteniment o senzillament cultural.  Segurament hi te molt a veure la mitologia xintoista de la creació en la que es parteix del mar com a principi iniciàtic i del qual sorgeixen la major part de deïtats i creences que marquen fins l’actualitat a la societat nipona.

Pel xintoisme, com a religió animista,  els animals son tant missatgers com deïtats. Entre els quals destaquem els guineus anomenats Kitsune, una mitologia que te l’origen vers el segle V aC en base a fonts de base xinesa.  Els guineus son deïtats, vigilants , del deu de l’arròs Inari que es on s’amaguen i cacen els ratolins que malmeten els cultius d’aquest cereal.

També tenen un paper significatiu els macacos del japó, una espècie de primat que viu mes a munt de l’hemisferi nord, si be els podem trobar a partir de l’illa tropical de Yakushima, territori que va inspirar al gran Hayao Miyazaki com a escenari de la seu famós anime La Princesa Mononoke.  En la tradició japonesa estan identificats amb els Raijú o deus del tró i han tingut un paper significatiu com a missatgers entre els monjos del puig Hiei i els esperits dels boscos, però també se’l pot associar amb criatures diabòliques. No obstant, els macacos del Japó  son especialment coneguts en el seu vessant de les tres mones sàvies o místiques, conegudes també com a Mizaru, Kikazaru, Iwazaru – que significant «no veure, no escoltar, no parlar» poden estar relacionats amb la deïtat malèfica budista Vajrakilaya que compta amb un proverbi pel qual si no sentim, veiem o parlem amb el dimoni ens evitarem tota la maldat.

Pel que fa als ocells destaquem el paper que la grua japonesa te en la civilització nipona. Coneguda com a tancho, es diu que poden viure durant 1.000 anys i per això son símbols de longevitat i immortalitat, especialment per la religió daoista. En l’art i la literatura, els immortals es representen sovint a cavall a les grues i per aquest motiu les, grues són anomenats xian he, o grues fades. La grua japonesa, també coneguda com de corona vermella,  és també un símbol de noblesa i emblema del poble Ainu un dels mes vells amb 5000 anys d’antiguetat. La grua, esta alhora molt vinculada amb el món agrari de l’arròs. Sovint es vinculava a pagesos japonesos amb el cultiu del cereal i l’alimentació de la grua com a element benèfic que permetia aturar plagues d’insectes i petits rossegadors. Actualment es manté un contenciós amb la Xina ja que aquest país el considera com un símbol nacional, si be en el nom científic llatí hi figura la paraula del país nipó per identificar-la.

El gall també es una au rellevant pels japonesos. Tot i que No sabem quan els pollastres van ser introduïts al Japó. El més antic registre escrit, des del 700 primers, explica la història de la deessa suprema, Amaterasu Omikami, que es va amagar en una cova i es va negar a sortir. La gent va tractar de canviar d’idea en portar galls a l’entrada de la cova i fent que tots cridéssin alhora fins que va sortir. En els primers temps, els galls es van mantenir com els ocells sagrats, ja que va anunciaveb el començament i el final del dia. Però tenien una major reptuació al cantar en tres ocasions diferents cada dia – abans de l’alba, després de la sortida del sol, i abans del vespre, comptant amb una gran reputació com a cronòmetres. Com més temps cantava un gall, més se l’apreciava. Fins el periode Meiji (dècada del 1860) els japonesos no en menaven la carn (kashiwa), sent considerats com animals de companyia.

Pel que fa als animals aquàtics tenim moltes varietats. Tractarem només els peixos Koi, els “peixos gat” o silur i les balenes.  Els Koi son uns animals pertanyents a la família dels ciprinids que te l’origen al Mar Caspi i que va migrar al d’Aral, Negre i el Danubi amb posterioritat. A la Xina es van criar per hibridació espècies de colors diferents, a partir del segle V dC,  produint-se peixos de consum alimentari i de caràcter ornamental. La capacitat de les carpes per adaptar-se a diferents condicions mediambientals van fer que es poguéssin extendre fins i tot al Japó. La carpa comuna de tipus ornamental va ser criada al Japó en la dècada de 1820, inicialment a la ciutat de Ojiya, a la costa nord oriental de l’illa Honshu. Al segle XX, una sèrie de patrons de color s’havia establert, en particular el vermell i blanc. No va ser fins el 1914 que es va expandir mundialment aquesta varietat a partir de l’exposició de Tòquio.

Els silurs tenen un arrelament encara mes forta en el poble nipó. Fins no fa massa el poble pensava que un immens silur jeia a sota terra i que quan es movia causava un terratrèmol, superstició que va arribar fins al finals del XIX. Segurament hi pot haver alguna explicació científica per aquesta superstició ja que els silurs es queden als llits dels rius i poden saltar el predir una ona sísmica abans de que els humans en tinguin constància. Textos poètics, satírics, premonitoris … expliquen aquesta relació que el temps va anar circumscrivint a la seva justa mesura.

Finalment passem a explicar una mica la relació del poble japonès amb les balenes. La història del la caça de balenes es tan antiga com la civilització humana. La relació del poble japonès amb les balenes es remunta al període Jomon (s. XII). També els Ainus tenien una relació espiritual i de consum amb aquest tipus de mamífers en èpoques molt llunyanes.

Per occident no deixa de ser sorprenent com els japonesos puguin tenir una actitud tant controvertida com la caça de balenes també coneguda com a “whaling”. Tot i acceptant aquest extrem que considerem  caldrà anar reconduint, no deixa de ser una qüestió cultural, per alguns discutida,  que podriem identificar amb altres tradicions igualment cruels amb el tracte als animals a occident com pot ser les curses de braus a l’àmbit hispànic, la caçera de guineus al Regne Unit o l’engreix d’oques per fer paté a la França rural.

Malgrat algunes diferències entre la civilització occidental i nipona val la pena defensar l’existència d’un vincle important entre el Japó i el seu medi natural, especialment el món animal, que es retrotrau des dels inicis de la seva civilització. Des d’aqui el nostre homenatge a la seva cultura i a la seva lluita i tenacitat  per defensar-los davant les adversitats que han arribat i que mereixen tot el nostre respecte i admiració.

Fonts consultades:

In the Shadow of Fujisan: Japan and Its Wildlife [Hardcover]
Jo Stewart-Smith (Author), Simon McBride.- Viking Adult (January 1, 1988).- 208 pages
ISBN-10: 0670817899

Japanimals: History And Culture in Japan’s Animal Life (Michigan Monograph Series in Japanese Studies) [Illustrated] [Hardcover] / Gregory M. Pflugfelder (Editor), Brett L. Walker .- Univ of Michigan Center for; illustrated edition edition (December 23, 2005).- 360 pages.- ISBN-10: 1929280300

–  Los Animales y la Cultura Japonesa. Gatos Imaizumi Tadaaki. ‘Es Cierto que los Gatos Japoneses Tienen las Colas Cortas? / Imaizumi Tadaaki.-  Nipponia : descubriendo Japón. — 26. — (Septiembre 2003). — 24-25 p.

–  Los animales y la cultura Japonesa : el siluro y los terremotos entre el folklore y la realidad / Ito Kazuaki
Nipponia : descubriendo Japón. — 33. — (Junio 2005). — 18-19 p.

Los Animales y la Cultura Japonesa Mapache.– NIPPONIA No.28 15 de Marzo de 2004

In the shadow of Fujisan – Ep. 01 (BBC Series 1986)

Vodpod videos no longer available.

Fish ! a Japanese Obsession , posted with vodpod

One comment

  • La grua japonesa està protegida per seu perill d’extinció. La destrucció del seu habitat per incendis forestals, el desenvolupament humà, la caça, l’electrocució en pals elèctrics, accidents de trànsit… han estat factors determinants en la disminució de la població. Governs locals i organitzacions de conservació, “Japan National Trust”, van adquirir terres a l’illa de Hokkaido on, les grues, són cuidades per pagesos qui els hi donen gra a l’hivern. Coneixen al poble japonès, la seva tenacitat, cultura i respecte, segur que se’n sortiren i, la grua, símbol japonès, se salvarà de la voracitat de l’ésser humà.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s