Les ciències naturals en “La Celestina”

La Celestina, també coneguda amb el títol “Tragicomedia de Calisto y Melibea” va ser escrita a a cavall de l’Edat Mitjana i el Renaixement. A finals del segle XV, 1499, per l’escriptor Fernando de Rojas  a Toledo. Alguns però dubten de la castellanitat de l’obra. Es tracta però d’una de les obres cabdals de la literatura espanyola i, com alguns han expressat, si no hagués estat pel Quixot, segurament figuraria com a títol de capçalera com a precursora de la literatura del  Segle d’Or espanyol.

A banda de la trama de la novel.la, Celestina es també un laboratori on es posen de manifest les diferents visions de la societat del moment i del seu entorn. Partera,  coneixedora de la salut domèstica, perfumista, cosmetologa, netejadora del cos amb el tractament bucal, de la pell i el cabell, son alguns dels oficis de la protagonista d ela novel.la a través dels quals es fa referència a termes botànics i zoològics que s’incorporaran en la literatura  espanyola renaixentista. En l’estudi que presetem avui es comenten doncs  l’ús de moltes plantes i animals i els seus productes derivats, tant com a recursos lingüístics o literaris:  quan s’empren com a metàfores, frases fetes i altres figures literàries amb la inclusió de dos annexes amb 86 espècies vegetals i les 70 animals, així com les cites trobades.

Celestina es coneguda com a alcavota i per això ha centrat un discurs pejoratiu sobre la seva tasca. Tot i així cal considerar-la com una “dona sàvia” amb estudis i coneixements sobre la preparació de cosmètics i perfums, on  les plantes ocupen una posició privilegiada. Flors, herbes i arrels constitueixen la matèria primera essencial per a elaborar tota mena d’aigües d’olor, olis i tints, però també sortilegis, encanteris i pocions. La nutrició es també un àrea de la qual  el personatge te coneixements abundants.

El personatge, com moltes d’altres dones de l’època, disposava d’una àmplia saviesa popular basada en el coneixement del món vegetal i els seus principis tòxics. Segurament van ser dones que condicionades pel moment que les va tocar viure, on el guariment era un privilegi reservat per molt pocs,  van començar com a remeieres, emprant diferents plantes tòxiques de propietats benèfiques en dosis petites, passant poc a poc a proporcions més elevades, i  descobrint així els efectes psicotròpics que aquestes posseïen. La flora medicinal  era un coneixement  cobejat i perillós que desembocaria  en la vinculació del món femení  amb el mal per part de la Inquisició religiosa, fet que encara avui traspua en moltes facetes de la religió catòlica.

Per aquest motiu  s’han pogut fer estudis posteriorment sobre el que s’ha vingut a conèixer com a etnobotànica, amb segons alguns punts de vista qualificada com a botànica oculta,  dels segles XIII al XVII, els quals ens revelen que els principis tòxics de certs vegetals són els principals culpables que nombroses persones fossin acusades de bruixeria i de realitzar actes diabòlics. En efecte, les plantes esmentades amb major freqüència en llibres de bruixeria i processos inquisitorials són, amb diferència, les pertanyents a la família de les solanàcies: estramoni, belladona, mandràgora, tabac … Les visions màgiques individuals o col.lectives que asseguraven haver tingut alguns processats només serien el producte de la ingestió o aplicació d’ungüents o beuratge compostos per aquestes plantes, riques en alcaloides psicotròpics Ja en el Renaixement, aquests i altres coneixements, formaran part dels anomenats “Llibres dels Secrets” que seran compilacions científico-mèdiques basades en el coneixement popular i que seran ampliades i millorades per les “societats” de la Il.lustració.

El trinomi dona-bruixa-plantes té però les seves arrels en la prehistòria, quan la dona recol.lectora comença a acumular coneixement sobre les propietats ocultes de les plantes, saber que li permetia curar, però també provocar malalties i, fins i tot, causar la mort. La concepció negativa de la dona s’anirà gestant durant tota l’Edat Mitjana, vinculant-la amb afers relacionats amb el Mal.

Si atenem al nombre de referències d’animals, els més citats són el cavall (11), ase (10), vaca, toro o bou (7); gos, ca o gozque (6), gall, gallina o pollastre (6) , perdiu (5), ovella, xai o garrí (4), serp o culebra (3), escurçó (3). Només 10 espècies de les 70 referides corresponen a animals domèstics, encara que aquests són citats més freqüentment.

Els animals són referits en diverses ocasions per aconseguir llard, amb fins cosmètics i medicinals, en total 18 espècies, totes en el primer acte: «Y los untos y mantecas que tenía, es hastío de decir: de vaca, de oso,de caballos y de camellos, de culebra y de conejo, de ballena, de garza y de alcaraván y de gamo y de gato montés y de tejón, de arda, de erizo, de nutria»

Per aspectes dins l’òrbita màgica aplicats per “remeis d’amors” : “para se querer bien”, en general s’utilitzen mes productes d’origen animal com “huesos de corazon de ciervo, lengua de vibora, cabezas de codornices, sesos de asno, tela de caballo, mantillo de nino, haba morisca, guija marina, soga del ahorcado, flor de hiedra, espina de erizo, pie de tejon, granos de helecho, la piedra del nido del aguila, y otras mil cosas” (Acte 1). O quan es refereix a l’acte  3 en que “Entra en la camara de los unguentos y en la pelleja del gato negro donde te mande meter los ojos de la loba, le hallaras, y baja la sangre del cabron, y unas poquitas de las barbas que tu le cortaste”. O “y hacia la mano derecha hallaras un papel escrito con sangre de murcielago debajo de aquel ala de dragon a que sacamos ayer las unas”.

Els animals entren a formar part de moltes dites populars:  «que aunque muda el pelo la raposa, su natural no despoja» (Acte 12). «Una golondrina no hace verano» (Acte 7). «Una perdiz sola por maravilla vuela»(Acte 7). O en versos improvisats: «Papagayos, ruiseñores / que cantais al alborada; / llevad nueva a mis amores / como espero aquí asentada» (Acte 19). «Saltos de gozo infinito / da el lobo viendo ganado; / con las tetas, los cabritos; / Melibea con su amado» (Acte 19). O savies sentèncias, que indiquen a vegaes agudes observacions: «El falso boyzuelo con su blando cencerrear trae las perdices a la red» (Acte 10). «Las sucias moscas nunca pican sino los bueyes magros y flacos; los gozques ladradores a los pobres peregrinos aquejan con mayor ímpetu». (Acte 12). «Pues las aves, ninguna cosa el gallo, come que no participe y llame las gallinas a comer de ello». (Acte 4). «Así como corderica mansa que mama su madre y la ajena» (Acte 11). «Como la sanguijuela saca la sangre, desagradecen, injurian, olvidan servicios, niegan galardón» (Acte 1). O «que es pensar sacar aradores a pala de azadón» (Acte 1), com a súmmum de l’impossible.

Fonts d’ìnformació:

Monografies

Animals in Celestina / Vicenta Blay Manzanera, Dorothy Sherman Severin.- Dept. of Hispanic Studies, Queen Mary and Westfield College, 1999.- 47 pages Volume 18 of Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar
ISBN: 0904188515 [Biblioteques CBUC]

Los Saberes médicos en “La Celestina” / F. Julián Martín-Aragón Adrada.-[Toledo] : la Diputación, DL 1998.- 125 p.-ISBN: 8487100546 [Biblioteques CBUC]

El laboratorio de Celestina / [Modesto Laza Palacios] .- [Málaga] : Fundación Unicaja [etc.], D.L. 2002.- 220 p.  [Llibreries]

Flores del tesoro de la belleza : tratado de muchas medicinas o curiosidades de las mujeres : manuscrito no. 67 de la Bib. Un. de Barcelona Folios 151 al 170 / [Manuel Dies de Calatayud] ; introducción de Teresa Ma. Vinyoles ; prólogo de Josefina Comas ; traducción de Oriol Comas.- 4a ed.-Palma de Mallorca : José J. de Olañeta, cop. 2001 ( Barcelona : Liberduplex).- 74 p.; 22 cm.- Col·lecció     Medievalia (Olañeta) ; 22.-ISBN:8476516622 [Biblioteques CBUC 2001] [Biblioteques CBUC 1993]

El Libro de amor de mujeres : una compilación hebrea de saberes sobre el cuidado de la salud y la belleza del cuerpo femenino / [compilat per:] Carmen Caballero Navas.- Granada : la Universidad, 2003.- 122 p.-Col·lecció Textos. Lengua hebrea ; 1.-.- ISBN: 8433830317[ Biblioteques CBUC]

Las Plantas en la brujería medieval : (propiedades y creencias) / J. Ramón Gómez Fernández.-Madrid : Celeste, cop. 1999.- 152 p.-ISBN: 8482112333 [ Biblioteques CBUC]

Recursos en línia:

Los recetarios de mujeres y para mujeres. Sobre la conservación y transmisión de los saberes domésticos en la época moderna / Mª Ángeles Pérez Samper.- Cuadernos de Historia Moderna, Vol 19 (1997).- PP. 121-154.

La belleza y el uso de afeites en la mujer del siglo XV / MARTÍNEZ CRESPO, A.-Dicenda, 11,(1993) pp. 197-221

De Rocinante al rinoceronte: la historia natural y el Quijote / Fernando Pardos .- Panace@. Boletín de Medicina y Traducción.- vol. VI.- n. 21-22 (Set-Dic 2005).- p. 319-333

La medicina, sus textos y sus lenguas en la España de Cervantes / Bertha María Gutiérrez Rodilla
Panace@: Revista de Medicina, Lenguaje y Traducción, ISSN 1537-1964, Vol. 6, Nº. 21-22, 2005 , págs. 299-306

Farmacia en tiempos del Quijote (Jornada Colegio oficial de Farmacéuticos de Ciudad Real) 13 de Diciembre 2005

Botica y Farmacia en el Quijote / ÁNGEL DEL VALLE NIETO.- Anal. Real Acad. Nac. Farm. 2002, 68.- p. 23-67

Las ciencias naturales en la época de Cervantes (1547-1616) / Benjamín Fernández Ruiz .- Cuadernos de estudios manchegos, ISSN 0526-2623, Nº. 29, 2005 , págs. 205-218

Plants in the works of Cervantes / Pardo-de-Santayana, M., Tardio, J., Heinrich, M., Touwaide, A. and Morales, R. (2006) Plants in the works of Cervantes. Economic Botany, 60 (2). pp. 159-181 [accés gratuit], [accés xarxes Univ. Catalanes]

El Humanismo renacentista y la Ciencia Moderna / Jesús L. Paradinas Fuentes

Obra digitalitzada de “La Celestina”

Libro de Calixto y Melibea y de la puta vieja Celestina / Rojas, Fernando de (ca. 1470-1541) . .-[Sevilla : Cromberger, Jacobo imp. .ca.1518-1520].- [64] h.

En anglès:
The Celestina: A Novel in Dialogue / Fernando de Rojas; Translated by    Lesley Byrd Simpson.- University of California Press, 2007.- 162 pages.- ISBN    0520250117, 9780520250116 i una versió bilingue

Podeu també consultar Estudis crítics sobre “La Celestina” a les biblioteques universitàries catalanes i les versións en cinema dirigida per Gerardo Vera (1996) amb Terele Pavez en el paper de Celestina i anteriorment la dirigida per Cesar Fernandez Ardavin (1961) amb Amelia de la Torre com a protagonista:  i el docudrama dirigit per Jesus Fernandez Santos (1974)

Podeu consultar l’article a text complet:

Naturaleza a través de la botánica y zoología en la literatura renacentista española: La Celestina / Manuel Pardo de Santayana, Antonio García-Villaraco, Mar Rey Bueno, Ramón Morales.- a: Asclepio, Vol 63, No 1 (2011):249-292

2 comentaris

  • It’s my belief mesothelioma is actually the most lethal cancer. It’s got unusual qualities. The more I look at it a lot more I am certain it does not react like a real solid human cancer. In the event mesothelioma is often a rogue viral infection, in that case there is the chance for developing a vaccine as well as offering vaccination to asbestos open people who are open to high risk involving developing long term asbestos connected malignancies. Thanks for discussing your ideas on this important ailment.

  • Thanks for your article on this blog. From my personal experience, periodically softening right up a photograph may possibly provide the professional photographer with a bit of an imaginative flare. More often than not however, that soft cloud isn’t precisely what you had in mind and can often times spoil an otherwise good snapshot, especially if you consider enlarging the item.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s