“Join or die”: la serp protagonista de la independència de les colònies nord-americanes

= Antecedents:

A mitjans del s. XVIII, les colònies americanes de l’Imperi Britànic de la costa atlàntica va començar a ser estar plenes de gent i els seus pobladors van adreçar-se cap a les riques terres de les Muntanyes Apalatxes. Els indígenes que havien habitat gran part d’aquesta terra, nadius americans, es van sentir amenaçats. I els francesos, que també va reclamar la terra, va crear fortins per defensar-la. El 1754, la Guerra Franco-India començava i les tropes britàniques van combatre els nadius americans i soldats francesos. Però al començament de la guerra moltes de les colònies es van dividir davant la perspectiva d’un conflicte armat. Els dibuixos animats creat per un dels Pares Fundadors dels Estats d’Units d’Amèrica,  els va instar a unir-se en contra de la pressió indígena i francesa.

= La vinyeta de Franklin

Benjamin Franklin, el 9 de maig de 1754, dibuixa una vinyeta que te com a protagonista  a una serp trossejada amb el títol “Join or Die” (Unir-se o morir), que es va publicar al seu diari Pennsylvania Gazette. Un rotatiu que és àmpliament considerat com la primera publicació nord-americana que va il.lustrar les notícies amb dibuixos animats. La seva caricatura política es creu que va ser la primera del seu tipus a Amèrica. La serp esta dividida en vuit trossos i que s’identifiquen en les inicials de les colònies britàniques: de dreta a esquerra trobem:  ‘NE’ (New England), seguida per ‘NY’ (New York ), ‘NJ’ (New Jersey), ‘P’ (Pennsylvania), ‘M’ (Maryland), ‘V’ (Virginia), ‘NC’ (North Carolina) i ‘SC’ (South Carolina).

= El simbolisme de la serp

Però per què va utilitzar Franklin una serp per il.lustrar el seu punt de vista. Hi ha diferents teories al respecte. Per un costat circulava una superstició molt conegut a l’època per la qual una serp, que havia estat tallada en trossos, tornaria a la vida si cadascuna de les peces es s’unien abans del capvespre. Per altra banda, les colònies de 1754 tenia una forma molt estreta, que s’ajustava a la forma d’una serp. Es podria pensar que la vora exterior de la serp representa a la costa atlàntica, però la serp de la historieta fa girar la seva cua de manera que es aventurada aquesta opció.

Nosaltres pensem però en que hi ha un coneixement per part de  Benjamin Franklin del que simbolitzava la serp per la tradició judeo-cristiana.  Com a bon masó, i per lo tant coneixedor de les tradicions herètiques de la Bíblia, i en particular del simbolisme bíblic de cròtal, Franklin sabia que molts passatges de l’Antic i Nou Testament tenen connotacions negatives pel que fa aquest rèptil, però alguns també tenen una connotació positiva:

Ja en el Gènesi, la serp s’identifica amb la saviesa: “Però la serp era astuta, més que tots els animals del camp que el Senyor Déu havia fet” (Gènesi 3:1).

Moisès veu com Déu transforma la seva vara en una serp per demostrar-li el seu poder i revelar-li la fe perduda. Aquesta serp serà de nou transformada en vara amb una serp enrotllada en bronze. (Exòde 4:2-4). Un passatge que altres apòstols recullen en els seus textos: “I com Moisès va enlairar la serp en el desert, així cal que el Fill de l’home sigui aixecat, perquè tot aquell que hi creu no es perdi, sinó que tinguin vida eterna” ( Joan 3:14-15 ). En aquesta comparació, Jesús mostra l’analogia de la  fe, a través del qual Déu proveiria salvació i guariment a aquells que miraven el bastó amb la serp enroscada convertida en bronze.

En el Llibre dels Noms 21:6-9 s’associa una serp d’origen jueu Nehushtan amb el persona de Moisès, la qual s’enrotlla en un pal i s’utilitza pel guariment (símbol actual de la Farmàcia): “I Moisès va fer una serp de coure, i el va posar sobre un pal, i esdevenir, que si una serp mossegava a algun, mirava a la serp de bronze, i vivia.

I en les lectures dels apòstols veiem com Jesús els exhortava tot dient: “Mira, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu doncs prudents com serps i senzills com coloms” ( Mateu 10:16 ).

Per tot això veiem la serp de Franklin com un factor benèfic que s’enfronta al mal que representen els enemics exteriors que volen lluitar contra les colònies.

= Objectiu del  text

Els dibuixos animats de Benjamin Franklin va ser àmpliament usat com una capçalera dels diaris de totes les colònies del seu temps i es va convertir en un símbol durant la Guerra de la Independència Americana , tot i que no era el seu propòsit inicial. El missatge de la caricatura va funcionar sorprenentment bé amb la generació revolucionària en les colònies que es van trobar  igualment dividits sobre si unir-se o no en la guerra contra la metròpoli  britànica com les colònies en la dècada de 1750 quan s’enfrontaven a la difícil decisió d’unir-se o a la lluita britànica contra els francesos.

El principal problema amb l’ús d’aquesta vinyeta durant l’època de la Revolució, el 1776, era que les colònies havien canviat en aquest periode, per la qual cosa va ser redibuixat o alterat en els seus continguts. El diari Massachusetts Spy el va utilitzar novament  però en aquest cas era una serp viva que lluitava contra un drac britànic. La caricatura va aparèixer de nou durant la Guerra Civil Americana, amb dues versions de la caricatura, un per a la Unió i un per a la Confederació. La caricatura de la Unió, però, estava devorant els soldats.

= Conclusions

Aquesta primera vinyeta política de Franklin va ser la primera dels Estats Units i, segurament de tot Occident, en la qual es representa un animal. Va tenir un gran efecte en l’opinió pública durant el conflicte amb francesos i indígenes i encara mes gran durant la Guerra de la Independència Americana. Mai abans s’havia fet una caricatura d’un impacte tan gran en els Estats Units i fins ara “Join or Die” és possiblement una de les historietes polítiques que més ha transcendit en la història americana.

= Per saber-ne mes:

‘Join, or Die’ – the Political Cartoon by Benjamin Franklin (www.bbc.co.uk)

 “Join or Die,” America’s First Political Cartoon: Benjamin Franklin and the First Plan for Union (www.teachamericanhistory.org)

Join or Die -Print & Photographs Libray of Congress- (www.loc.gov)

Political Cartoons in U.S. History : Teacher’s Guide Primary Source Set – Libray of Congress (www.loc.gov)

Font:  L’embrió dels Estats Units / KAP (Jaume Capdevila).- Sapiens (Gener 2011).- num. 99.-. p.16 [Catàleg Biblioteques Universitats Catalanes] i [Catàleg Biblioteques Diputació Barcelona]

 

Pasage Minute – Join or Die / Derek Muirden (Mountain Lake PBS)

= Fotos:

(A baix): The Massachusetts spy, or, Thomas’s Boston journal, a newspaper founded by Isaiah Thomas in 1771

(A dalt): This political cartoon (attributed to Benjamin Franklin) originally appeared during the French and Indian War, but was recycled to encourage the American colonies to unite against British rule. From The Pennsylvania gazette, 9 May 1754

Important:

 Aquest post esta dedidicat a la nostra audiència anglo parlant i en particular dels USA que darrerament estan donant molt joc al blog amb els seus comentaris i participació. Gràcies a tots !

This post is dedicated to our English speaking audience and in particular the U.S. ones who are playing recently an active role in our blog  with their comments and participation. Thanks everybody !

29 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s