Els elefants de Carles III: el gust il.lustrat pels animals exòtics

La pràctica del col.leccionisme  d’animals exòtics es un tema que ja hem descrit en diferents notícies en aquest blog (*). Ara donem un nou punt de vista en un article publicat l’any passat per la revista Journal of the History of Collections amb autoria del  Dr de la Universidad Complutense de Madrid Dr. Carlos Gómez-Centurion, al Dpt de Historia Moderna sobre les “menageries” de la cort espanyola en el segle XVIII, especialment durant el regnat de Carles III. Aquest va comptar entre les seves més preuades espècies a tres elefants de l’Índia, considerats com joies de la corona real i que van simbolitzar el poder, la riquesa i el prestigi del sobirà de forma més eloqüent que qualsevol altre animal.

L’estudi comença en la importància que va tenir el col.leccionisme d’animals a la cort borbònica espanyola, pontenciada en l’increment del comerç i l’obertura de noves rutes de navegació. Així mateix l”actitud cap a la naturalesa que caracteritza la cultura il.lustrada i la sensibilitat, expressada a través d’una barreja de curiositat intel.lectual i un desig d’aproximació i d’imitar el món natural seran coadjunvants per aquest interès demostrat. Aquesta fascinació per la natura va abraçar l’amor per la caça i la recopil.lació d’espècies zoològiques, la passió per l’agricultura i la jardineria, i l’estudi de les ciències naturals.

Pintura superior: Giuseppe Bonito, El Elefante de Napoles , 1742 – Segovia, Palacio de Riofrío.

D’entre els diferents animals exòtics que van arribar a la cort de Carles III les mostres més preuades de la col.lecció van ser sens dubte els elefants. Uns mamífers que ja trobem identificats en èpoques mes llunyanes a la Península Ibèrica. Després d’haver tingut una presència intermitent en la conca de la Mediterrània en l’antiguitat amb els exèrcits grecs i romans, i més tard en els jocs del circ, els elefants poques vegades van arribar a Europa en l’Edat Mitjana fins als viatges d’exploració dels portuguesos a les costes d’Àfrica i Àsia. El rei Manuel I havia portat fins a cinc elefants als seus palaus de Lisboa durant les dues primeres dècades del segle XVI que li agradava de exhibir a la majoria de les ocasions solemnes. El monarca portuguès li va donar un altre dels seus elefants, Hanno, al Papa Lleó X en 1514. Hanno va ser possiblement l’elefant més famós de l’època del Renaixement, admirat pels romans i immortalitzat per tots els grans artistes que van treballar a la Ciutat del Vaticà.

Els estrets vincles familiars que hi havia entre la família reial portuguesa i els Habsburg va comportar l’arribada d’elefants per primer cop en la cort espanyola. Joan III va enviar un elefant de tretze anys d’edat, anomenat Suleyman a la seva neboda Maria i el seu marit, l’Arxiduc Maximilià, com a regal de comiat en la seva sortida per a l’Imperi. Després de viatjar per vaixell amb la part real de Barcelona a Gènova i la cruïlla dels Alps i el Tirol a peu, l’elefant va fer la seva entrada oficial a la ciutat de Viena el 7 de maig de 1552, on va sobreviure durant gairebé un any i que va inspirar la novel.la de Saramago “El Viatge de l’Elefant”.

Al segle XVIII, el transport d’un elefant a Europa segueix sent una tasca costosa i difícil, fins i tot per un rei. Hi va haver un elefant en el zoològic de Versalles, un cop més entre 1772 i 1782, fins que una nit l’animal es va trencar la tanca al voltant del seu recinte i es va ofegar després de caure en un dels canals que travessen el parc.  El primer elefant propietat de Carles de Borbó va ser tramès el 1742, quan encara era Rei de Nàpols, i va ser sens dubte la mostra més destacada de la col.lecció d’animals exòtics que va adquirir per a la seva palau de Portici. L’elefant va ser presentat públicament com un regal del sultà otomà, Mahmud I, com una mostra de les bones relacions que existien entre les corts de Nàpols i Constantinoble després de la signatura d’un tractat sobre el comerç i la navegació a l’abril de 1740. La història de les negociacions per portar aquest parquiderm es però mes complexa que un present entre monarquies.

Ja quan va ser rei d’Espanya, Carles III va adquirir tres elefants més, gràcies a les negociacions empreses  a l’Índia per Simón de Anda i Salazar, el governador general de Filipines, entre 1770 i 1776. Al llarg del seu mandat, Anda,  va mostrar un profund interès en la promoció de les activitats econòmiques de l’arxipèlag filipí i en l’enfortiment del seu comerç amb els territoris d’Àsia. Va ser gràcies als contactes que havia establert amb l’Índia que Anda va proporcionar al rei un magnífic elefant a principis de 1773. L’animal va ser un regal del Nawab de Carnatic, Mohammad Ali Khan Walajan (1777-1795), un extravagant i refinat sobirà amb qui el governador de Filipines havia establert relacions i intercanviat diversos regals. En l’adquisició de altres dos exemplars d’elefants i van intervenir Isaac Goldsmith i André Hearton, representants de Haidar Ali, enemic dels britànics i la seva presència al sud-est asiàtic …

El tranport vers la Península Ibèrica va durar entre sis i set mesos de transport mitjançant les rutes comercials directes entre Cadis i Manila que la Corona espanyola havia decidit patrocinar als vaixells de la Flota Reial de 1765 a través del Cap de Bona Esperança: trameses per galeó, a través de Manila, Acapulco, Mèxic, Veracruz i després a Cadis, el que fa és molt més factible per enviar animals vius des de l’arxipèlag a la Península. Els tres elefants arribaven a Espanya de les Filipines el 1773, 1777 i 1779 amb les fragates reials: Venus, Juno i el Astrea, respectivament.

Després d’un llarg viatge de quaranta-dos dies, la comitiva va arribar a Sant Ildefons, on el rei i la cort sencera va esperar amb impaciència. A partir d’aqui l’elefant viatja a l’Escorial  fins al palau del Buen Retiro a Madrid per a ser admirat per la gent de la ciutat abans del seu viatge definitiu a Aranjuez. El rei va preferir que l’elefant romangués a Madrid durant més temps perquè el públic pogués veure’l amb tranquilitat i causant un gran enrenou entre els habitants. Com havia succeït a Nàpols, una descripció de l’elefant va ser publicat i diversos gravats van ser impresos i la publicitat en la Gaseta de Madrid . “Descripción del elefante ….”. Consulteu-lo en línia a Biblioteca Digital Hispanica:

Descripción del elefante, de su alimento, costumbres, enemigos e instinto y explicación del uso que se hace de los elefantes, modo de cazarlos, y utilidades de sus colmillos en la medicina … sacado de varios autores … / Ramírez, Andrés; Escribano, Miguel
Palomino; Dades d’edició .- Madrid en la imprenta de Andrés Ramirez … se hallará en la Librería de Miguel Escribano … , 1773 .- 31 p., [1] h. de lám. pleg.

Amb aquest article veiem un cop mes com el col.leccionisme d’animals exòtics va assenyalar l’amplitud i la força de la diplomàcia reial, la influència de la qual es va estendre fins la Índia. Els procediments diplomàtics involucrats en l’adquisició, introducció, alhora que els problemes trobats en el manteniment en condicions inusuals d’aquests paquiderms a la Península Ibèrica al Palacio d’Aranjuez, son un exemple fefaent de l’us dels animals com a símbol de poder de les monarquies i noblesa de l’Edat Moderna.

L’article es pot consultar a text complet:

Treasures fit for a king: King Charles III of Spain’s Indian elephants /  Carlos Gómez-Centurión.- J Hist Collections (2010) 22(1): 29-44 [doi:10.1093/jhc/fhp036]. Accessible a les xarxes públiques catalanes de: UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UJI i UVIC

(*)

Memoria de España: Carlos III, luces y sombras del Reformismo Ilustrado (1746-1789)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s