Rafael Patxot i la Masia Catalana

L’Estudi de la Masia Catalana (EMC) és l’estudi que ens planteja l’exposició que acaba aquesta setmana al Museu Nacional d’Història de Catalunya. Es tracta d’un projecte cultural que va néixer a principis de segle amb l’objectiu d’estudiar la masia des d’una perspectiva integral amb la contribució interdisciplinar de diferents àmbits: geografia, història, arquitectura, etnografia, folklore, economia, dret i legislació, moral i religió, lexicografia…

El projecte aspirava deixar testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de les masies, els llocs i les possessions, així com de les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums dels seus habitants. Un món que ja estava canviant a marxes forçades amb els corrents migratoris, canvis en els patrons de l’estructura familiar i la mecanització del camp i la crida de la ciutat. Els intel.lectuals del moment cercàven deixar-ne record documental i alhora retratar l’essència de la catalanitat i uns valors morals que veien extingir-se, en un país en plena transformació

Aquests intel.lectuals, agrupats en el corrent conegut com a Noucentisme van configurar el projecte EMC com un element d’institucionalització cultural en el qual hi formaven part personatges tant significats com Mossèn Alcover, Francesc de B. Moll, Joan Coromines i Joaquim Folch i Torres, documentaven la diversitat de la llengua i el reconeixement del Romànic català. Com dirà Josep Font en el llibre “Vida a Pagès‘El Noucentisme ha esdevingut sinònim d’època de construcció metòdica d’un país: en els àmbits polític, territorial i, molt especialment, cultural i educatiu. Bastir el país va ser fer l’Estatut, articular la divisió territorial de Catalunya, construir les primeres biblioteques del territori, els primers museus públics i les primeres escoles de formació rofessional. Rafael Patxot és, amb Francesc Cambó, el principal mecenes del segle XX a Catalunya, i va idear i finançar l’Estudi.’

En efecte, Rafael Patxot i Junyent va encarregar el 1923 l’estudi al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), focus de recerca en l’època de l’excursionisme científic del país. En el si del CEC es va organitzar una comissió directora del projecte va ser encapaçalada pels arquitectes Josep Danés i Torras (1891-1955), Lluís Bonet i Garí (1893-1992), i l’etnòleg Josep M. Batista i Roca (1895-1978). Paral·lelament, es configurà un consell assessor format per diversos intel·lectuals de l’època procedents del camp editorial (Josep M. Casacuberta), científic (Eduard Fontserè), de l’arquitectura i conservació de monuments (Jeroni Martorell), de la lingüística (Antoni Griera) i estudiosos del món jurídic (Francesc Maspons i Anglasell) i folkloric (Rossend Serra i Pagès), als quals s’atribueix la responsabilitat del projecte segons les diferents perspectives que pretenia l’estudi.

Durant 10 anys, es va establir una xarxa de col·laboradors, entre els quals s’hi troba el nostre benvolgut Joan Amades, van compartir fitxes, qüestionaris i enquestes, i que van ser enviats a centenars de pobles de Catalunya i les Illes Balears fins que amb la Guerra Civil, com tantes altres coses, es va aturar el projecte bruscament, i el silenci dels armaris va ocultar la tasca de l’ambiciós projecte fins que al 1975, quan va incorporar-se al CEC un armari que contenia, classificades en àlbums, 7.700 fotografies en fitxes, que el Centre va documentar, digitalitzar i difondre mitjançant exposicions. El 2007, una nova recerca va permetre localitzar la correspondència de l’oficina de l’Estudi. La interpretació d’aquesta documentació ha permès conèixer millor l’abast d’aquell projecte, així com totes les recerques que es van encarregar. La present  exposició valora l’Estudi de la Masia Catalana a la llum d’aquests nous resultats.

Rafael Patxot i Jubert, emprèn i destina la promoció i coneixement del folklore català, impulsant simultàniament dos projectes cabdals que haurien de preservar el nostre patrimoni: l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya –encarregada a l’Orfeó Català amb l’objectiu de realitzar un inventari exhaustiu de les cançons populars catalanes– i l’Estudi de la Masia Catalana, objecte principal d’aqueta exposició. Rafael Patxot, gran científic i mecenes describia l’objectiu d’aquest projecte:
Hem concebut [l’Estudi de la Masia Catalana] com una apologia de la família, visquent
arrelada damunt del terrer on ha germinat i constituït  el fonament de l’organisme social

 Aquesta exposició es també un reconeixement a la figura de Rafael Patxot,  empresari català que va fer recerca en el camp de la meterologia, esdevenint una figura capdavantera de la ciència del clima a Catalunya. El 1908 va publicar Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols, i el 1912 va sortir a la llum Pluviometria catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910. Amb la creació de la Institució Patxot promou una actuació d’abast mundial, sobretot amb la publicació de l’”Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel” una obra de referència dirigida pel Comitè Meteorològic Internacional. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, lEC va poder seguir publicant en català gràcies al seu finançament. Amb al Guerra Civil es va exiliar a Ginebra i no va tornar mai mes a Catalunya, oposant-se a la Dictadura Franquista. Avui dia la Masia Mariona, lloc on tenia previst envellir plàcidament lluny de Barcelona, es també un museu a la seva vida i trajectòria amb una exposició permanent titulada “Univers Patxot” on es resalten els fets mes significatius de la seva trajectòria vital i es reconeix la seva figura com científic i mecenes.

L’exposició, de vocació itinerant, ha visitat des d’Abril del 2010: Sabadell, Cambrils, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, i ara Barcelona per sortir cap a Sta Coloma de Gramanet. Fruit d’aquests treballs s’ha publicat el llibre Vida a Pages (La Magrana) que conté 250 fotografies, aplegades per territoris i per temàtiques, amb articles monogràfics de Montserrat Solà, Anna Borbonet, Joaquim Maluquer, Joaquim M. Puigvert, Albert Cubeles, Josefina Roma, Jaume Ayats, Antoni Ginard i Andreu Ramis. El pròleg és de Martí Boada i la introducció de Josep Font.

Per saber-ne mes:

Estudi de la Masia Catalana

La descoberta del món rural. L’Estudi de la Masia Catalana [MHCAT]

La descoberta del món rural. L’Estudi de la Masia Catalana [dossier de premsa]  [MHCAT]

JOAN AMADES I L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA: Un excursionista al servei de la professió /
Montserrat Solà

La Vida a pagès : el món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears : l’Estudi de la Masia Catalana / [Montserrat Solà … et al.].- Barcelona : La Magrana, 2010.- 317 p.- ISBN         9788474108750. Biblioteques Univ Cata i Biblioteques Diputació de Barcelona

Mes bibliografia sobre la Historia de les masies a Catalunya i sobre Historia de la pagesia catalana

Rafael Paxot

Rafael Patxot i Jubert: mecenes i científic / Joaquim Maluquer i Sostres .- Editorial Pòrtic, 1994. ISBN 84-7306-995-1

Rafael Patxot, meteoròleg, astrònom i mecenes / Xavier Colomer Ribot.-  Revista de Girona, ISSN 0211-2663, Nº 226, 2004, págs. 38-45

Rafael Patxot i Jubert, un mecenatge excepcional / Joan Ainaud de Lasarte.-  Revista de Catalunya, ISSN 0213-5876, Nº. 251, 2009, págs. 87-96

 Masia Mariona “Univers Patxot” [guia Parc Natural del Montseny] [Diputacio de Barcelona]

Una mostra recull l’obra del mecenes i científic Rafael Patxot [Vilaweb.cat]

Rafael Patxot, una cultura, un país / Quim Torra [Avui.cat]

HONORABLES. Rafael Patxot. Una cultura, un país / Quim Torra [ElMati.cat]

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s