Flavi Vegeci: el primer defensor de la professió veterinària

Flavi Vegeci Renatus-anomenat també Publi Vegeci Renatus– i conegut  pels veterinaris com l’autor clàssic que publica la “Mulomedicina”, tot i que també es estudiat per l’obra d’estratègia militar “Epitoma rei militaris”.  Els nostres amics Maria Cinta Mané i Miguel Angel Vives tornen a il.lustrar-nos de nou sobre la veterinària en l’Epoca Clàssica. Dubtem que hi hagi millors especialistes sobre el tema …

Se sap poc de la vida de Vegeci. Ni dates de naixement ni mort. Les seves obres daten entre 385 i 450 dC. D’ascendència noble, culte, latifundista i aficionat als cavalls. Fet que l’impulsà a escriure tant els seus tractats militars com el de medicina animal, mogut per les deficiències que trobava en els tractats anteriors.

La Mulomedicina consta de quatre llibres, els tres primers dedicats als èquids i el quart als bòvids, un bestiar útil a les grans hisendes de l’imperi i que sovint era objecte d’epidèmies que delmaven els caps de bestiar i ocasionaven grans pèrdues als terratinents i amics de Flavi. La Digesta Artis Mulomedicinae, que es el títol original de l’obra, es una obra que ofereix majoritàriament una informació recopilatòria dels coneixements llatins existents fins el moment. Cada llibre compta amb un pròleg on exposa les motivacions que li han portat a escriure-la amb opinions de collita pròpia, i en les que deixa constància de la necessitat de dignificar la professió veterinària, poc considerada fins el moment.

Columela i Pelagonius son autors anteriors en que es basa, però que crítica la seva falta d’informació terapèutica per part del primer i la simptomatologia i les causes de les malalties poc tractades en el segón. Vegeci pensa que  “ si escribe un tratado ordenado, explicando las causas y síntomas de las enfermedades en un lenguaje culto, contribuirá a que la sociedad de su tiempo cambie la percepción que tiene del veterinario”. Un fet que quedarà parcialment considerat a partir de Mulomedicina Chironisvégeu l’article que vam presentar fa un parell d’anys-, amb un text millorat però amb un lèxic encara poc acurat.

D’acord amb l’opinió dels autors d’aquest article alguns consideraven “vergonyós i menyspreable” tenir coneixements de veterinària. Una idea que no tindria cap fonament ja que amb aquests coneixements “s’ eviten pérdidas al preservar la salud de los caballos, animales que además gozan del cariño de sus propietarios por lo que no puede ser vergonzoso conocer los tratamientos que los sanan.”

També equipara la ciència veterinària a la ciència mèdica ja que ambdues coincideixen en la major part de pràctiques amb models que són similars. Vegeci es pot considerar doncs com un dels precursors de la defensa de la veterinària com a professió reconeguda, tot i no sent veterinari. La seva obra tindrà una trascendència mes enlla de la Roma Clàssica i seguirà estudiant-se i editant-ne durant l’Edat Mitjana i Renaixement.

Per saber-ne més:

– POUR  COMPRENDRE  VÉGÈCE / par Yvonne POULLE-DRIEUX.-Bull.Soc.Hist.Méd.Sci.Vét., 2008, 8 : 110- 122

També podeu comprar alguns Facsímils en venda sobr l’0bra veterinària de Vegeci i els llibres escrits per Vegeci a les Biblioteques universitàries catalanes

Disposeu l’article a text complet

Vegecio: defensor de la medicina veterinaria y de los veterinarios en el siglo IV /  Dra. María Cinta Mañé Seró y  Dr. Miguel Angel Vives Vallés.- Información Veterinaria (diciembre 2010).- p.22-24

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s