Joan Arderius: vanguardista, republicà i veterinari avançat

A la revista “Vacunas” acaba d’aparèixer un article prou interessant sobre un dels personatges mes rellevants de la veterinària a cavall del segle XIX i XX. Es tracta de Joan Arderius Banjol (1841-1923). Figuerenc il.lustre que va mantenir una actitud compromesa amb la llibertat dels partits de la Ia República i com a veterinari participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles (1883) i fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1906-23). Constituí a Figueres un laboratori municipal on estudià la triquina, la tuberculosi i la fil·loxera. Introduí a l’Estat espanyol el consum de carn de cavall, amb autorització el 1914, i a Figueres la primera carnisseria cavallina” com diu l’Enciclopèdia Catalana

Però Arderius també veu de les fonts de la nova fisiología experimental de Claude Ber­nard entre d’altres, i dels nous avenços de la recerca bacteriològica que evolucionen a la resta d’Europa. Mentre que a la pell de brau encara s’aposta sovint per les “heretgies” de les doctrines de l’aparició espontània de les malalties sota la influència quid divinum, o de aura contagionis

 

Paral.lelament, apostava per defensar el paper de la veterinària en el nou escenari de la biociència del moment, tenint en compte que el primer microbi descobert, el bacteri car­boncle, l’havia capturat la retina d’un veterinario, Casimir Davaine.

Joan Arderius va ser testimoni dels primers experiments que va efectuar l’equip de Pasteur en la inoculació de la vacuna contra el cabroncle. Va estudiar els mètodes d’investigació i en va fer una activa propaganda a través de les publicacions mes rellevants del moment com La Revista Veterinaria de España fundada per Josep Fa­rreras el 1906 amb el nom de Revista Pasteur, que després va dirigir Ramón Turró i de la que Joan Arderius va ser redactor. Totes elles els podeu consultar en línia al nostre repositori Dipòsit Digital de Documents on teniu la revista el màxim completa possible.

Les vacunacions sobre el carboncle s’introduiren a Espanya el 1882, per Gregorio López, veterinari d’Obanos (Navarra). Arderius ho va fer a l’Empordà i Joan Verdaguer a Girona. Arderius va ser un  dels mes fervorosos propagandistas de la vacunoterapia i va introduir totes les innovacions aportades al campo de la investigació i experimentació per l’estudi de la ràbia.

Com a veterinari higienista, Arderius es presenta a un concurs conjuntament amb Francesc Darder i Francico Rollan on redacten tres memòires i obtenen el primer premi de la Unión Veterinaria amb el text titolat «De la triquina y de la triquinosis en el cerdo», referit a l’estudi microscòpic del paràsit i al cicle del contagi de la malaltia que estava causant estralls en la cabana porquina del país.

Com a veterniari de vanguardia també va manifestar un gran interès per les investigacions sobre la tuberculosi, publicant textos a La Gaceta Médico Veterinaria com «La tuberculosis bajo el punto de vista de la alimentación del hombre» o «La tisis bacilar en los animales domésticos desde el punto de vista de la higiene pública», com a resultat de les discusions que van tenir lloc a la Liga de Veteri­narios de la Provincia de Girona (1887).

Arderius va lluitar per construir un escorxador municipal a Figueres el 1904 amb els criteris sanitàris i funcionals mes avançats, que allotjaria el Laboratori Microbiològic. Lligat a la seva tasca d’ «inspector de carns» va ser un dels primers introdctors del consum de la carn de cavall a Espanya. I uns anys mes tard va ser un debatre sobre la cadena del fred en la conservació dels aliments,  seguint l’expriència nordamericana que es va discutir al Primer Congrés Internacional sobre el Fred de Paris al 1908.

Com veieu tot un personatge que val la pena seguir estudiant i promoure el reconeixement de la seva vàlua com a innovador i científic de la ciencia veterinària catalana.

Podeu llegir l’article a text complet:

Joan Arderius Banjol (1841-1923), el veterinario que viajó a los campos malditos /
J. Tuellsa,b y J.L. Duro Torrijosa.- Vacunas. 2010;11(4):158-64

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s