Cavalls i poder en el món iberic: exposició itinerant 5-23 Octubre 2010 a Bellaterra (Bcn)

A la Biblioteca de Veterinària UAB fa uns dies hem inaugurat l’exposició itinerant “Cavalls i Poder en el Món Ibèric”. La podeu visitar fins el dia 23 d’Octubre a la mateixa entrada del servei.

Molt interessant al nostre parer ja que dona llum a una època que no ha estat gairebé tractada pels aficionats i investigadors de la història de la veterinària. En canvi si que ho ha fet l’arqueologia, que ha donat llum a través dels seus mètodes experimentals de com eren els pobles ibèrics, quin “modus vivendi” tenien i la relació amb el seu entorn natural i creences, on els cavalls i van jugar un paper molt destacat.

Abans que els primers cavalls fossin domesticats segons la major part d’evidències vers l’actual territori d’Ucraïna amb una datació vora els 5000 anys, els èquids eren caçats com una bèstia mes pels primers homes neolítics de l’Edat del Bronze. Ara bé, aviat es va generar una relació home-animal que ha evolucionat i fins el moment actual. En efecte, la seva força motriu i el habilitats com eina de transport van promoure unes interrelacions que abracen diferents àmbits, des de la seva simbologia com element del poder i riquesa fins la seva utilització en el món funerari, passant per la vida aristocràtica, les armes, la cacera i els banquets.

El cavall i l’ase ibèrics eren explotats com a cavalcadures i bèsties de tir i de càrrega, però també se n’aprofitava la pell i els pèls aspres i llargs de la crin, bescoll i cua. Tindrà una presència molt important en la vida diària i les activitats quotidianes i freqüentment apareix representat amb finalitats decoratives o afaiçonat amb fang com a joguina. Els cavalls també foren objecte de moneda de canvi amb les relacions que els ibers van mantenir amb els pobles veins o els vinguts d’altres parts de la Mediterrània.

Els aristòcrates ibèrics es representaven a si mateixos, be en una escultura, gravat, pintura o ex-vot de bronze, sovint amb un cavall. Aquest l’identificava en el camp de batalla, en els santuaris, en les necròpolis i en les relacions amb la divinitat i el Més Enllà.

Ja dins el món funerari hi havia el costum de cremar els morts i dipositar les cendres en urnes (cultures dels camps d’urnes) en forats fets al terra i sovint protegides per túmuls. El cavall hi estava present en com correspon a la seva importància en tots els àmbits de la condició aristocràtica: jerarquia social, elit guerrera i creences d’ultratomba.

A nivell artístic trobem la representació de l’aristòcrata ibèric com a cavaller i no com a guerrer. Es a dir, a cavall i sense armes. La qual cosa ens transmet un triple missatge: el cavall com a símbol de rang social; el cavall com a animal responsable de traslladar el difunt al Més Enllà i, finalment, el fet d’aparèixer inerme ens parla de l’exaltació heroica del difunt.

Sobre algunes restes de divinitats ibèriques associades als cavalls, existeixen evidències de representacions d’una àuriga, similar a les existents a altres cultures mediterrànies i centreeuropees: (Potnia hippon, Epona, Atena, Àrtemis, Cíbele, Demèter…), associades també a la fertilitat, la natura i al món de la mort. Es comprensible doncs l’existència de cultes i rituals, ofrenes i sacrificis que cercarien la protecció de la cabanya equina ibèrica.

També cal conèixer i valorar l’ús militar del cavall en mans dels ibers. Aquest muntaven sense sella ni estreps, tal com ho feien altres grans pobles d’arrel equina com númides, mongols, sioux…. Un fet que impedia cavalcar amb destresa, si be condicionava la tàctica de guerra a cavall. Polibi ens mostra com els ibers lluitaven indistintament a peu i a cavall en una escena de la victòria d’Hanníbal a Itàlia, a la batalla de Cannes l’any 216 aC on moriren uns 70.000 romans

“L’acció s’inicià per les avançades, i al començament, mentre combatien les respectives infanteries lleugeres, la lluita era igualada; però quan la cavalleria ibera i celta de l’ala esquerra establí contacte amb la romana, la batalla prengué un aspecte verament bàrbar; perquè no es seguia la regla de replegar-se per tornar a l’atac, sinó que, una vegada encontrats, combatien home contra home, baixant dels cavalls”.

(Polibi, Història III, llibre III, L-IV, XXXVII, traducció de Dom Antoni Ramon i Arrufat, Fundació Bernat Metge, Barcelona 1935).

No obstant el món Iber sofreix una aculturació evident: els mercenaris ibers, que des del segle V havien lluitat a Grècia i Sicília, i l’enfrontament de cartaginesos i romans a la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica van transformar la guerra ibèrica.

A finals del segle III aC. els ibers s’habituaven a nous sistemes de fortificació, per fer front a maquinària d’assalt i catapultes, i a noves formes de combat, lluitant en formació i utilitzant tàcticament unitats d’infanteria lleugera de línia i unitats de cavalleria

El jaciment de Vilars d’Arbeca es l’agradable excusa per haver muntat l’exposició. En ple territori de Les Garrigues hi trobem ja evidències de cavalls des de l’Edat del Bronze però sense indicis de cria i consum. La situació sembla canviar quan el s. VIII aC es troben restes que permeten adjudicar una transformació en la relació primigènia home-cavall a la Vall del Segre. Si be encara no hi restes de guarniments i d’accessoris de vinculats al èquids. Haurem d’esperar entre el s. V i IV aC, per a poder parlar d’elits aristocràtiques armades i a cavall. Almenys tres enterraments de la necròpolis de La Pedrera van acollir les cendres de genets amb les seves armes i acompanyats amb els caps dels seus cavalls sacrificats. A la fortalesa de Vilars hi trobem un misteriós  “chevaux-de-frise”, o “camp frisó”: la barrera de pedres curosament plantades davant de la muralla que impedia un atac sobtat de la cavalleria, dificultava els moviments de l’enemic a peu de muralla i afegia un plus d’escenografia a l’arquitectura del poder.

Però, com va sorgir la idea de construir aquesta defensa, tradicionalment considerada pròpia de pobles de genets i cultures de l’interior de la Península Ibèrica i de l’Europa Atlàntica?. La resposta resta oberta …

Finalment cal esmentar el misteriós ritual practicat amb els fetus de cavalls morts en la gestació. Això pot demostrar la consideració social, econòmica i religiosa del cavall a la Fortalesa d’Arbeca. Probablement, el ritus formava part d’un culte destinat a protegir els ramats i afavorir la fecunditat de les eugues evitant els avortaments.

Els ibers son un poble coetani a altres civilitzacions preromanes com la fenícia, grega i celta. Cartago i Tartesos tenen també un paper específic. Totes tres van influir i van ser influenciades per la cultura ibèrica. Els historiadors grecs com Apià, Estrabó, Polibi i Ptolomeu en donen fe. Però mes enllà d’aquestes interrelacions ens agradaria aprofundir en l’origen encara incert dels pobles ibèrics que es remunten segons molts historiadors cap el s. IX aC. Son pobles d’arrel indoeuropea ?. Alguns ho podem pensar ja que el culte al cavall es una premissa important que identificaran a tots els pobles de base proto-indoeuropea com celtes, eslaus, germànics, grecs, bàltics, itàlics … i,  potser,  ibèrics …. Apassionant. Encara que no ho sembli, hi havia vida abans de l’Imperi Rompa. Alguns sembla que ho ignorin ja que passen del Neolític a l’herència clàssica en un tres i no res. Estarem a l aguait de qualsevol indici.

L’exposició ha estat organitzada pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida i la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i comissariada per Emili Junyent, Joan B. López, Ariadna Nieto, Josep Lluís Ribes. A través de 10 panells informatius podeu informar-vos dels principals fets sobre el cavall al llarg de la història;  les fonts del coneixement: l’arqueozoologia; les fonts del coneixement: l’arqueologia experimental;  el cavall en l’economia domèstica i comerç; en la riquesa; jerarquia i poder; els valors aristocràtics, creences i Més Enllà; el cavall i la guerra; el cavall i la guerra ibèrica; el cavall a la Fortalesa dels Vilars. La web de l’exposició que al llarg d’aquesta setmana acabarem de preparar-ne els continguts pot ajudar a donar una mica mes de llum sobre aquest període històric, veterinàriament poc tractat però d’una indubtable transcendència en la història de la Península Ibèrica i de la Civilització Occidental en general.

Una bona introducció a la civilització ibera la teniu en el llibre del catàleg de l’exposició “Iberos Principes de Occidente”:

Los Iberos, príncipes de Occidente : estructuras de poder en la sociedad ibérica : actas del Congreso Internacional : Centro Cultural de la Fundación “la Caixa”, Barcelona, 12, 13 y 14 de marzo de 1998 / [coordinación general: Carmen Aranegui Gascó].-[Barcelona] : Fundación “la Caixa”, DL 1998.- 453 p. : il., gràf., map.; 30 cm.- ISBN:8476646291
http://ccuc.cbuc.cat/record=b2323337~S23*cat; http://ccuc.cbuc.cat/record=b2121512~S23*cat

Ps: Hem utilitzat parcialment les fonts escrites de l’Exposició per redactar aquest post. Agraïm especialment als professors i arqueòlegs que han dedicat els seus esforços en aquesta tasca divulgadora i informadora. Guerrer de Moixent (foto inferior)

3 comentaris

  • Retroenllaç: El Marwari: el cavall del Rajasthan « Quiro news

  • Muchas gracias por la interesante información. lamento no poder visitar la exposición y envidio una biblioteca tan viva como la vuestra.
    Mis felicitaciones a vuestra biblioteca que ha sido nombrada Socio de Honor de la AEHV junto con la de Córdoba por vuestras aportaciones a la difusión de la historia de la veterinaria a través de la digitalización de libros y revistas.
    Pocas cosas tan merecidas.

    • Tu que nos ves con buenos ojos Miguel …
      Si tuviera mas medios haria mas cosas pero somos los que somos y no damos para mas ..
      Me alegra mucho que nos tengais en vuestros pensamientos desde la AEHV. Hago exentsivo este nombramiento a todos los socios de la ACHV que sin su trabajo desinteresado no podriamos llevar a cabo nuestra tarea
      Un abrazo sincero

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s