Balena a la vista … !: història d’un extermini (II)
…/… Es continuació del post I
Edat Moderna
Balena varada – Jacob Matham 1602. Aparentment un gravat fer per Hendrick Goltziu
Pesca de balena. Facsimil d’un gravat de fusta in the “Cosmographie Universelle” of Thevet, in folio: Paris, 1574.
En els segles XVI i XVII les cartes marines, com la de Olaus Magnus, estan plenes de monstres marins que venen a representar les grans bèsties dels mars. Un testimoni del que podria representar els viatges per alta mar en èpoques on encara tot just es començava a albirar l’exploració oceànica i del món natural. Conrad Gesner, el gran naturalista suís també descriu les balenes a la seva Historiae Animalium (compilació de tot el saber zoològic cert o inversemblant fins a meitat del XVI). Els gravats dels segles posteriors seguiren identificant de monstres als mamífers marins. L’home, allò que no pot dominar ho qualifica despectivament …
Amb la millora del nivell de vida, al segle XVI creix la demanda de sabons i productes relacionats amb la il.luminació. L’oli de balena oferia una alternativa barata i neta als olis vegetals mes costosos i subjectes a les inclemències dels temps. Per això va haver una pressió creixent de la caça de balenes. El mariner holandès Adriaen Coenen fa una recopil.lació molt interessant d’animals marins en el seu “The Whale Book”. Se’l considera el treball mes antic a Europa d’il.lustració de balenes, amb mes de 100 il.lustracions pintades per ell mateix. El 1596 Willem Barents descobreix l’arxipelag de les Spitsbergen a Groenlàndia i la seva abundant colònia de balenes. Henry Hudson de la Muscovy Co. ho confirmaria el 1607. La reina Isabel I va concedir a la English Muscovy Co of Merchant Adventurers el monopoli de la pesca de la balena en “qualsevol part del món” i es van contractar baleners bascos perquè ensenyessin als anglesos a la seva pesca. Amb aquesta iniciativa s’encetava la carrera comercial per la caça de balenes.
Estem en l’era de les exploracions i al segle XVII calia cercar noves zones de captura. El 1620 el Mayflower arriba a Massachusets. L’holandès Adriaen Block va informar al 1630 que a la zona de Nova Anglaterra hi havia una important colònia de cetacis. A partir de llavors la caça balenera suposaria una activitat important pels colons de la regió americana. Els holandesos van empendre una carrera important en la caça balenera arribant a finals del XVII a 14000 mariners i 260 vaixells per aquesta tasca. Aquest creixement de captures i contactes amb els cetacis va suposar també un major nombre de dibuixos i pintures fetes per artistes que es distribuïen entre la premsa del moment i els gabinets d’art de les classes benestants. Gràcies als abundants varaments i a l’esperit il.lustrat del moment comencen a publicar-se tractats científics sobre balenes com la Phalanologia del 1692 pel metge escocès Robert Sibbald.
En el XVIII els Estats Units d’Amèrica apareixen en escena i bona part del seu ràpid creixement es deu a la potent industria balenera que van saber explotar. Van començar amb la pesca a fons a les costes orientals aprofitant la migració de les espècies de cetacis. Abans de la Guerra de la Independència les colònies americanes ja aportaven a la Gran Bretanya quatre cops mes d’oli que la flota britànica a Groenlàndia. Aviat els “caladers” van anar esquilmant-se i les diferents flotes americanes, britàniques i holandeses van anar a altres punts a la caça de la balena com Sudàfrica, el Pacífic, Golf de Mèxic …. En el 1760 es va produir un avenç important en les pràctiques de caça de balena. Els Nantucket van començar a construir forns a les embarcacions i fondre el greix en calders de ferro situats a la coberta, pel fet de que la pesca es produïa mes en aigües temperades i el greix es podia podrir si no es manipulava abans. D’aqueta manera les platges occidentals van deixar de tenir industries annexes a la captura de balenes i l’opinió pública va deixar mica a mica de tenir contacte amb aquestes bèsties marines a no ser pels olis que il.luminaven diàriament les seves cases.
Edat Contemporània
En el XIX el capitalisme i les societats industrials sustenten bona part del seu poder en la industria balenera. Per un costat, l’espera de balena que es convertia en cera utilitzada a les espelmes de moltes cases, però especialment en l’oli que il.luminava els carrers, vaixells, industries … tots a base de l’oli de balena. Alguns han arribat a dir que “els productes i el capital de la industria balenera van impulsar l’economia a l’inici de la revolució industrial, una revolució que va acabar transformant tots els ecosistemes del planeta” (Steven Katona i Hal Whitehead).
Els científics comencen a compartir un lloc amb les tripulacions baleneres i s’endagarà una important investigació i obra derivada sobre aquests mamífers marins. De les primeres destaquem l’obra de William Scoresby “Account of the Arctic Regions with a History and Description of the Northern Wale Fishery” (1820) sobre la balena de Groenlàndia; Thomas Bale publica “The Natural History of Sperm Whale” (1835) sobre la història natural del catxalot; o Charles Scammon, balener de l’occident americà, va publicar una inovadora “The Marine Mammals of the Northwestern Coast of North America …” (1874) i que es considerat un dels millors llibres sobre balenes escrits en la història. Dins el debat evolutiu de finals del XIX l’anatomista W.H. Fowler, va proposar el 1883 que els cetacis i ungulats estaven estretament relacionats. Una hipòtesi molt avançada per l’època que no va lograr consolidar-se fins la segona meitat del segle XX.
No podem deixar passar la història balenera i una de les major novel.les d’aventures de tots els temps escrita per Herman Melville: Moby Dick, escrita entre 1850-1, un cop havent fet un viatge en un balener, el Acushnet el 1841 i havent conegut al capità Nathaniel Hawthorne. Amb aquesta novel.la Melville conjumina la lluita del be i el mal, el capità Ahab i el monstre marí Moby Dick, la grandesa divina i la petitesa humana, en una prosa eloqüent de la qual la gran pantalla va saber transmetre, sinó encara millorar, el seu missatge.
La innovació tecnològica també arribaria a la caça balenera en la dècada de 1860. Homes de mar de diferents latituds estaven treballant de forma independent en arpons explosius. Per un costat l’estadounidenc Thomas Roys treballava en un fusell carregat a l’espatlla, mentre que el noruec Svend Foyn ho feia amb un canó muntat a la proa. Aquest va ser el que ràpidament es va adaptar a la industria balenera al tenir a la punta de l’arpó una bomba de fragmentació que explotava a l’introduir-se al cos del cetaci. La balena flotava al costat del vaixell a l’injectar-li aire comprimit. Començava a gestar-se el cop de gràcia a la història de la caça de les balenes.
Segle XX
En el segle XX les innovacions i l’explotació despietada de les balenes continuava sense fre. Els noruecs van construir el 1926 un buc de mes de 13.000 tones que serviria per explotar els baleners en aigües meridionals a nivell industrial. El 1914 la meitat d’oli de balena era d’origen antàrtic, mentre que el 1938 el 92% venia de l’hemisferi sud. Aquest tamany del buc va ser superat progressivament i vers el 1960 els baleners ja tenien una capacitat de 19.000 tones.
A principis de segle, 1909, un altre canvi tecnològic va incidir en l’increment de les captures: l’oli de balena va passar de ser utilitzat com combustible a ser un aliment gràcies al procés d’hidrogenació que permetia produir margarina a l’afegir dos àtoms d’hidrogen a l’àcid oleic. Un procés que ja s’havia utilitzat en el greix boví es faria a escala industrial amb l’oli de balena. A partir del 1930 el motor diesel acabaria per introduir-se a la industria dels vaixells baleners. Els leviatans de l’antiguetat i l’èpica de la caça balenera ja eren història.
Durant la II Guerra Mundial moltes bombes de profunditat van fer estralls en poblacions baleneres i era habitual que les rutes comercials de navegació estéssin plagats de cossos flotants de cetacis. Mes tard, fins els 50, les pràctiques de tir també eren habituals per part de la marina nordamericana a la cerca de submarins soviètics. El radar, desenvolupat durant la guerra, també va ser un coadjuvant a la caça i a la precisió de les captures
No obstant la situació no podia seguir així. Les poblacions de balenes s’estaven extingint sense cap mena d’escrúpol. El 1946 a Washington es constitueix la Comissió Balenera Internacional (CBI) amb l’objectiu de controlar la pesca en aigües remotes, mes enllà de les fronteres de cada país. Amb l’objectiu de mantenir una producció màxima sostenible, s’havia de lograr unes reserves de balenes sense provocar un trastorn econòmic i alimentari per les comunitats humanes. La caça es mesurava ara en UBA’s (Unitats de Balena Blava), mesura introduïda pels noruecs el 1931 que es regulava segons la producció que s’extreia de cada captura. Tonnessen i Johnsen en la seva obra “History of Modern Whaling” relaten la desconfiança entre els països integrants del conveni i entre els baleners i científics va portar a una sobreexplotació sense escrúpols en la que han prevalgut els interessos comercials sobre els biològics. Per un costat hem de valorar la persecució indiscriminada de balenes des d’un punt de vista ètic, i per altre el mal que hem fet també als mateixos pobles de tradició pesquera que han vist abocats a la desaparició. La CBI ha estat incapaç des de la seva creació de controlar eficaçment la caça indiscriminada de cetacis a tot el món. Tots en som responsables. I seguim igual avui dia …
Moviment conservacionista
D’esquerra a dreta The Year of the Whale / Victor B Scheefer (1969); The Whale Mighty monarch of the Sea / Jacques-yves Cousteau (1972) ; A whale for the Killing / Farley Mowat (1976) ; Songs of the Humpback Whale / Paul Winter (musica new age – meditació, Edicio 1998)
A principis del 1950 científics i naturalistes com Jacques Cousteau van endisar-se a les aigües profundes del planeta amb càmares i aparells gravadors de sons, ens van mostrar aquests mamífers marins com uns éssers diferents, completament inofensius, pels de bondat, intel.ligents i racionals. El fotògraf James Hudnall faria el mateix en filmar el procés d’aparellament de les balenes geperudes a les aigües hawaianes. William Schevill va efectuar les primeres gravacions de cetacis en el seu medi natural. Un científic que va protagonitzar un episodi de distensió durant la Guerra Freda a l’aclarir que les emissions de baixa freqüència que detectaven els radars nordamericans no eren deguts a espies soviètics que volien cercar submarins als seus adversaris sinó als rorquals que nedaven a les costes dels USA.
L’alliberament intel.lectual i moviment ecologista de la dècada dels 60 van contribuir a canviar la percepció de la humanitat sobre els mamífers marins. Alguns científics com John Lilly, neurobiòleg, va fer importants aportacions en el coneixement de la oida i l’ecolocalització dels mamífers marins que tindrien una gran transcendència mundial posterior. Roger Payne i Scott McVay (1967) van determinar que els sons emesos pels cetacis eren quelcom mes que una xerrameca submarina ja que formaven part d’unes cançons que seguien els mateixos patrons en determinats moments del seu cicle vital com l’aparellament. L’obra de Payne va donar paradoxalment uns resultats econòmics ja que National Geographic va produir les seves gravacions en un cd (1970) amb el títol “Songs of the Humpback Whale” que va arribar a ésser un “supervendes” i encara es reedita avui dia.
El cinema va tenir-hi molt a veure. Son famoses les sèries documentals del comandant Cousteau, o les pelicules de dofins com “Flipper” (1963). Pel que fa a les balenes destaquem la “Star Treck IV: Misió Salvar la Terra” (1982) on la balena esdevé el salvador del planeta en una trama de ciència ficció del segle XXIII. Mes a prop tenim la película “Whale Rider” (2002) en que una nena maorí salva una balena varada al mar i alhora s’erigeix com a salvadora del seu poble.
A finals del 60 el biòleg Victor Scheffer va recrear el viatge imaginari d’un catxalot i la seva cria a “The Year of the Whale” que va tenir un gran impacte als USA i va debilitar la posició del baleners d’aquell país. L’any 1972 Farey Mowat publicava “A Whale for the Killing” un alegat contra la pesca noruega al Canada. El 1975 l’activista Paul Watson amb unes llanxes inflables, va tenir la força per desafiar a la potent superpotència de la URSS al tallar les cordes que unien una balena capturada amb una de les seves embarcacions. Greenpeace va continuar amb campanyes actives d’interposició física entre qualsevol balener i els cetacis perseguits. Al 1978 la pesca de la balena seria prohibida a Austràlia, esdevenint aquest cetaci un símbol de la lluita mediambiental. Aquest país, amb institucions com Oceania Project fan una gran tasca divulgativa i de recerca.
Finalment per donar el “toc” audiovisual” a aquest llarguíssim post volem comparar dues de les pel.lícules mes emblemàtiques pel que fa a la caça de balenes. Per un costat el ja famós “Moby Dick” (1956). Película de John Huston basada en la novel.la homònima de Herman Melville i interpretada magistralment per Gregory Peck com el Capità Ahab en que es manté la figura del “monstre marí” ara amb connotacions bíbliques. Per alter costat la película Star Trek IV, aqui coneguda amb el subtítol “Missió Salvar la Terra”. Una de les tantes películes basades en la sèrie de ciència ficció de gran popularitat en els 60 i que arriba fins el 2005 en diferents remakes: Star Trek. Aqui la balena passa de ser el monstre a ser la salvació del planeta ja que una sonda desconeguda interfereix el camp electromagnètic de la terra al segle XXIII produint grans cataclismes. S’arriba a la conclusió que havia contactat amb el planeta terra al segle XX i el primer que havia fet relacionar-se amb els cants de les balenes grises que en aquell segle ja han desaparegut. Un bon missatge ecològic per conscienciar la humanitat.
Trailer de Moby Dick (1956)
Star Trek IV (Movie) – Whales Communicates Probe (1986)
Fonts consultades:
Los Balleneros / [autor: A.B.C Whipple ; traductor: Elías Sarhan].- [Amsterdam] : Time life ; Barcelona : Folio, DL 1995.- 2 vol. (173 p.).- La Aventura del mar ; 42-43.- Tít. orig.: The whalers – Seafarers.- ISBN: 8475836615 (col·lecció) (Biblioteques universitaries catalanes)
Los balleneros vascos en Cantabria, Asturias y Galicia / José Antonio Azpiazu .- Itsas Memoria: Revista de Estudios Maritimos del País Vasco – Untzi Museu Naval Donostia, (2000), n. 3 p: 77-97 (um.gipuzkoakultura.net)
La caza de la ballena, su influencia en los usos y costumbres desde la Edad Media / Campos Santacana, Miren Koro, Peñalba Otaduy, Mauro Miracruz .- Zainak (1997) n. 15 , pag: 251-262 (hedatuz.euskomedia.org)
Cocodrils i balenes a les esglésies / Joan de Déu Domènech.- Locus amoenus, nº 5, 2000 , p. 253-275 (ddd.uab.cat)
Cultura maritima vasca / Eugenio Arraiza .- Zainak (2002), n. 21 pag: 353-371 (hedatuz.euskomedia.org)
Gray Whale Returns to Mediterranean After 200 Years (Theepochtimes.com)
Gray Whale Spotted on Wrong Side of World (Discovery.com)
La Historia de la caza de ballenas y de la Comision Ballenera Internacional (WWF – Juny 2009)
La Historia de la caza de ballenas y de la Comision Ballenera Internacional (WWF – May 2007)
History of the Gray Whale / Alan B. Nichols (dickrussell.org)
History of Whaling (Wikipèdia)
Men and whales / Richard Ellis.- New York : Lyons Press, 1999.- xv, 542 p. : il., maps ; 28 cm.- ISBN : 1558216960 (Biblioteques universitaries catalanes)
Pescadores de Castro Urdiales: precedentes, mundo medieval, grandes pesquerías atlánticas y ballenas / Ramón Ojeda San Miguel.- Itsas Memoria: Revista de Estudios Maritimos del País Vasco – Untzi Museu Naval Donostia, (2006) n 5 p: 653-676 (um.gipuzkoakultura.net)
La verdad sobre la ‘tradición’ japonesa de cazar ballenas / escrito por Sea Shepherd Conservation Society (Oceanentry.org)
Podeu trobar mes bibliografia sobre història de les balenes a les biblioteques universitàries catalanes
Quiro news 
so I was concerned that the
http://www.watch59.net,replica watch >.<