La veterinària colonial franco-britànica: estudi mediambiental

Sempre es bo navegar i cercar per la xarxa. I especialment si ho fem en portals de qualitat com pot ser Sciencedirect.com que, pels que no ho sabeu, hostatja les publicacions científiques mes importants en llengua anglesa editades pel grup Elsevier. Les universitats catalanes hi estan subscrites, així com moltes d’altres institucions d’arreu, ja que constitueix una font d’informació de primera línia.

Be, doncs navegant per aquest portal hem trobat un article força interessant, publicat en una revista de temàtica geogràfica -tot un descobriment-  sobre el paper que van tenir els serveis veterinaris francesos i anglesos a la India i al Nord d’Africa, respectivament, pel que fa a la política mediambiental que es portaria a terme inicialment en l’època colonial, també coneguda com Imperalisme.

En efecte, en aquest estudi es pot llegir que mentre França va apostar per desenvolupar unes polítiques de gestió del paisatge i de les pastures que van causar impactes substancials en els territoris nord-africans i que van tenir un impacte substancial en el temps;  a la India britànica la política mediambiental va ser molt mes reduïda i poc invasiva. En l’article s’ analitzen tres paràmetres que distingueixen les actuacions britànica i francesa: a) les malalties animals presents a la India i al Maghreb; b) les diferències entre francesos i britànics en l’educació veterinària del finals del XIX; c) les diferents polítiques de l’administració colonial entre les dues potències europees.

Per un costat, els serveis veterinaris francesos al Maghreb comencen cap el 1914, dos anys després de la incorporació colonial de França al Nord d’Africa , amb responsabilitats per organitzar un excés de pressió i explotació del pasturatge local. Ja des de 1850 els veterinaris d’Algèria, Tunsia i Marroc havien estat organitzant la gestió de la producció animal i els territoris de pastura. Per l’altre, els britànics arribaven a l’India cap el 1612 amb la East India Co cap el 1799 i els veterinaris tractaven gairebé exclusivament malalties contagioses, centrades en el cavall, i amb molt poca consideració cap a la cria del bestiar i la gestió de les pastures. Un llegat molt limitat pel que entenem avui dia com a gestió del bestiar des d’un punt de vista integral.

Ambdues potències colonials van utilitzar el recursos ramaders propis inicialment per poder dur a terme les seves empreses bèl.liques. Aixi els francesos utilitzaren els zebus i camells i els anglesos dromedaris i elefants, a part de la cavalleria pròpiament dita. Pero mentre que els veterinaris anglesos van dedicar-se a tractar les malalties contagioses tropicals de bestiar boví i equí, els francesos van incidir mes en aspectes de gestió ramadera integral i millora de les pastures a les zones ocupades del Maghreb. També amb tasques relacionades amb la inspecció de la carn. Tot, lligat però al Servei d’Intel.ligència per intentar pacificar territoris dissidents. Per això es crea el “Service de l’Elevage” amb una tasca activa des del 1971-1942. Aquest servei va portar a terme mesures contra la desertificació que fins i tot segueixen vigents avui dia.

En aquesta diferenciació hi tenen a veure qüestions geogràfiques com el clima àrid de Marroc fins a Tunisia, mentre que a la India hi trobem un de tropical que generava alhora unes malalties mes endèmiques al país asiàtic molt diferents que al nord d’Africa.

Però també hi tenen a veure questions de gestió i educació de la professió veterinària a cada país. Així, mentre que actualment la sanitat anglosaxona esta a un nivell de primeríssim ordre no ho era pas al final del s XIX. França havia regulat els ensenyaments veterinaris a mitjans del XVIII i havia liderat la professió a Europa incloent aspectes de gestió agroramadera i millora de pastures en el seu currículum. I per altra banda França tenia uns interessos econòmics concrets en millorar la gestió agrària i del bestiar al Maghreb cosa que no tenia el Renge Unit a la India.

Un article interessant per entendre com la tecnologia i la ciència no sempre tenen el paper decisiu en la seva aplicació sinó que cal valorar altres aspectes per veure els resultats i efecte que poden tenir. Faltaria veure els efectes mediambientals que va tenir la colonització espanyola als països d’ultramar. Obrim debat i idees …

Podeu consultar l’article a text complet des de les xarxes:

Brutes, beasts and empire: veterinary medicine and environmental policy in French North Africa and British India / Diana K. Davis.- Journal of Historical Geography 34 (2008) 242-267

Accessible des de les xarces de les següents institucions:UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UVic

Literatura complementaria:

Prescribing Progress: French Veterinary Medicine in the Service of Empire
Diana K. Davis.- VETERINARY HERITAGE VOLUME 29 – NO. 1 – MAY 2006

Sur les doctrines des veterinaires coloniaux français en Afrique noire / Etienne Landis
Cah. Sci. Hum. 26 (7-Z) 1990 : 33-71

The Royal Army Veterinary Corps History: 200 years of history (Army.mod.uk)

Green imperialism: colonial expansion, tropical island Edens and the origins of environmentalism, 1600-1860 / Richard H Grove.- Cambridge University Press, 1996.- 540 p.- (Studies in environmental and history).-  ISBN: 0521565138  (Parcialment en línia) – (Biblioteques universitàries catalanes)

Modernizing nature: forestry and imperial eco-development 1800-1950 / S. Ravi Rajan.- Oxford University Press, 2006- 286 p. – (Oxford Historica Monographs).- ISBN: 0199277966 (Parcialment en linia) – (Biblioteques universitàries catalanes)

Nature, culture, imperialism: essays on the environmental history of South Asia / David Arnold, Ramachandra Guha.- 5a ed.- Oxford University Press, 1996- 376 pag.- (Oxford India Paperbacks, Studies in social ecology and environmental history).- ISBN: 0195640756 (Biblioteques Universitàries Catalanes)

Le service de l’élevage et des industries animales en Afrique Occidentale Française pendant la guerre / Mornet P.- Revue d’élevage et de médecine vétérinaire des pays tropicaux (1947) Volume 1, num 1 p :79-87

Le service de l’élevage et des industries animales en Afrique Occidentale Française pendant la guerre (suite) / Mornet G.- Revue d’élevage et de médecine vétérinaire des pays tropicaux.- (1947) Volume 1 num 2-. p: 183-189

2 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s