Lopez Piñero, Jose Maria “in memoriam” (1933-2010)

José María López Piñero, una de les figures mes importants de la història de la ciencia i la medicina a Espanya ens ha deixat fa uns dies als 77 anys. Tot un referent en el seu camp.

Catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat de València va tenir un gran trajectòria científica i docent. Del seu llegat cal destacar la creació de l’Institut d’Història de la Ciència i la Documentació López Piñero, centre mixte de la UV i el CSIC, ara Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, que ha esdevingut un institució capdavantera en la història biomèdica mundial.

López Piñero va néixer a Mula (1933), i es va llicenciar en Medicina per la Universitat de València (1957). La seva formació com a especialista en història de la medicina en les Universitats de Munich, Bonn i Zurich. La seva tesi de doctorat sobre els orígens històrics del concepte de neurosi va ser llegida el 1960. Les línies de la seva carrera investigadora han estat variades i profitoses: l’evolució de les ciències morfològiques (1960), l’assumpció del model generacional de Pedro Laín a l’estudi de la medicina espanyola del segle XIX (1961), el cultiu de la ciència en l’Europa i l’Espanya modernes (1962 i 1963), la història de la medicina valenciana (1960), la confecció de repertoris de bibliografia científica (1962), la introducció de la medicina moderna a Espanya (1962), la tradició historiogràfica (1959) i les relacions medicina i societat en l’Espanya del segle XIX (1964). També va ser en els anys 60 quan López Piñero fundaria l’Institut d’Història de la Medicina avui Institut d’Història de la Medicina i de la Ciencia.

López Piñero ha sigut catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat de València des de 1969 fins la seva jubilació l’any 1998. La seva tasca docent es va desplegar per tot Europa i va promoure alhora el Museo Histórico-Médico de València que requereix visita concertada.Va ser  president de la Societat Espanyola d’Història de la Medicina, i membre de diferents institucions internacionals. López Piñero va fundar i dirigir la revista Cronos:‘Quaderns valencians d’història de la medicina i de la ciència’, i va ser membre membre del consell de redacció i del comité d’experts d’onze revistes d’Espanya i de la resta d’Europa i Amèrica.

La docència de l’assignatura va ser una de les seues preocupacions constants amb un primer text en 1960 i la confecció de nombroses eines de treball, així com la reflexió sobre els mètodes i les tècniques d’investigació (1976 i 1988). Va accedir a la Càtedra d’Història de la Medicina de València en 1969, des d’on va realitzar una ingent labor en favor de la institucionalització de la disciplina, i amb una incansable activitat investigadora i divulgadora, plasmada en multitud de publicacions i actes públics. Donen fe de la seva productivitat escrita els documents presents a les biblioteques universitàries catalanes i la bibliografia existent a Dialnet.

López Piñero va fonamentar la seua tasca historiogràfica en la rica herència intel·lectual, que comença en el magisteri de Laín Entralgo –que va ser el seu mestre més estimat–, l’assumpció de la tradició dels grans biobiliògrafs espanyols del segle XIX i la rica tradició europea, que naix de l’Escola de Shudoff i que coneix en profunditat gràcies a les diferents estades als grans centres d’investigació historicomèdica europeus on trevallava una de les figures amb què va mantindre una relació més duradora i fructífera: Erwin H. Ackernecht. Possiblement l’historiador que més li va influir després de Laín. Finalment, la feliç coincidència d’alguns dels protagonistes de la renovació historiogràfica espanyola en la Universitat de València, en especial els deixebles de Vicens, li van ajudar a familiaritzar-se amb l’Escola dels Annales i amb la proposta d’història total llançada per Pierre Vilar, que ha enarborat com un dels objectius primordials del seu credo historiogràfic.

Tota aquesta rica tradició la va posar al servei de la superació de la polèmica de la ciència espanyola, per a la qual cosa, la seua màxima principal ha sigut la necessitat de consultar totes les fonts i acabar amb la història de les grans figures, per a així construir una història complexa de la ciència espanyola, sense cap altre prejuí que l’examen el més minuciós possible de la labor realitzada pels cultivadors de la ciència en el nostre país i de les condicions en què van realitzar tal tasca. Per a portar avant aquest projecte, es va acostar a més a algunes de les tendències historiogràfiques més innovadores de la seua època: la història conceptual i de les idees o la història social de la medicina i de la salut pública, així com les propostes provinents de la sociologia de la ciència i de la cienciometria, els postulats de les quals va donar a conéixer al públic espanyol a través de la traducció i pròleg de la publicació de la miscel·lània de treballs de Dereck J. de Solla Price, que va aparéixer sota el títol: ‘Hacia una ciencia de la ciencia (1973)’.

Introducció de la documentació

Tampoc es pot oblidar l’important paper jugat en la introducció de la documentació a partir del seu llibre: El análisis estadístico y sociométrico de la literatura científica (1972). Aquesta labor ha vingut acompanyada d’un continuat esforç per adaptar els pressupòsits i tècniques de la documentació a realitats diacròniques. I en aquest procés, el primer pas era la realització de repertoris d’autors i obres sobre els quals projectar tals eines d’anàlisi.

Tot això li va portar a plantejar-se com a objecte fonamental d’estudi el paper de l’Estat com a fonament de l’activitat científica, en un projecte d’investigació molt pròxim al proposat pel seu amic –i a qui també va considerar el seu mestre– Joan Reglà, qui va decidir renovar el nostre pobre coneixement sobre la història moderna valenciana a partir d’una sèrie d’estudis sobre els governs dels diferents virreis. En aquest programa d’investigació era i és patent la influència dels treballs renovadors de José Antonio Maravall sobre la configuració de l’Estat modern.

Notícia extreta de la UV

Els nous projectes i realitats de l’Institut d’Història de la Ciència que va promoure Lopez Piñero les podreu veure en aquest video.

2 comentaris

  • thank you for sharing Lopez Piñero, Jose Maria “in memoriam” (1933-2010) Quiro news with us, I conceive Lopez Piñero, Jose Maria “in memoriam” (1933-2010) Quiro news truly stands out : D.

  • Thank you a lot for giving everyone an extremely breathtaking possiblity to read from this web site. It’s usually very amazing and full of amusement for me personally and my office peers to visit your website a minimum of 3 times per week to see the newest guides you have. Not to mention, I am just at all times impressed with the terrific tricks you serve. Selected 2 areas in this posting are truly the most beneficial we’ve ever had.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s