Balena a la vista … !: història d’un extermini (I)

Actualitat

Les balenes, un dels nostres cetacis mes admirats i fascinants, han estat darrerament protagonistes sense que elles mateixes en fossin molt conscients. El passat mes de juny sortia a la premsa com una balena grisa apareixia a la bocana del port de Barcelona, una espècie que es creia desapareguda al Mare Nostrum i que ja s’havia albirat prèviament a Israel. El seu origen es desconegut ja que la població atlàntica es considera extinta i només hi ha poblacions separades a l’oceà Pacífic. Alguns creuen que es possible reintroduir l’espècie a aigües europees com ho proposaven Owen i Nevin a New Scientist.

El mateix mes de juny al Museu de Zoologia, ara tancat per trasllat, sorgia la notícia que l’esquelet de la Balena que s’havia de traslladar a la nova seu es va trencar. Era un rorqual comú varat a Llançà (Girona) el 1862. Un fet que ja li va passar a Cary Grant a Quina Fera de Nena ! amb la mai prou valorada Katharine Hepburn.

El dia 20 de juny sorgia la noticia de que la Comissió Balenera Internacional cercava un acord per reduir a la meitat les quotes de caça que monopolitzen el Japó, Noruega i Islàndia. Actualment Japó addueix motius científics a la persistència de les captures mentre que els dos països nòrdics es passen pel folre les moratòries internacionals. A la reunió d’Agadir van sorgir els jocs d’interessos mes inconfessables, amb suborns i pagaments a països del tercer mon per part dels membres implicats. Amb la proposta de reprendre la caça de balenes controlada per guanyar-se als tres díscols, la reunió va ser un fracàs posposant qualsevol decisió fins al 2011. Amb un article a doble plana, Antonio Cerrillo debatia el conflicte de la caça d’aquests mamífers a ¿Son intocables las ballenas ? (La Vanguardia 30/06/2010) del que recomanem la lectura. També Manuel Ansede  relata a Las Ballenas valen mas vivas que muertasIII (Publico, 4/07/2010) com l’alternativa turística es un element molt viable a la mort per interessos comercials.

La conservació de les balenes es una lluita de llarg recorregut. El 1946 15 nacions es van reunir a Washington i van signar l’International Convention for the Regulation of Whaling. Que a la pràctica ve a ser un dels múltiples acords mediambientals que s’han signat i han compromès a molts països al llarg del segle XX i son de difícil acompliment.

Món Antic

No obstant, cal tenir en compte que la caça i captura de balenes es una pràctica que ve d’èpoques molt llunyanes.  Fa 47 milions d’anys les primeres balenes capaces de viure a terra i mar van apostar pel medi marí per desenvolupar-se. Deu milions d’anys desprès, en l’Eocè apareixien els primers cetacis amb dents i barbes. L’home, ja en èpoques pretèrites comencen a caçar balenes com els primers pobladors del Mar de Bering (2000 aC).

Pel món occidental els primers testimonis escrits son, com no els dels grecs. En grec antic les balenes eren conegudes com a “phallaina” (esbufec). Els llatins el ban adaptar com a balaena, que es l’arrel que tenim en les llengües modernes: català, castellà, francès, anglès …  Els grans historiadors grecs com Plini el Vell es refereix a l’animal mes gran del Golf de Biscaia “s’aixeca com una enorme columna per sobre de les veles de les naus i expulsa un torrent d’aigua” (ToynbeeAnimals in Roman Life and Art”). Nearc, almirall d’Alexandre Magne temia a aquests “monstres marins”. Es diu que quan els seus vaixells passaven al seu costat ordenava a la tripulació que toqués trompetes i timbals. Els remers quedaven paralitzats quan els cetacis s’apropaven a les embarcacions. Un altra accepció reconeguda es la de Cetus que es la utilitzada per denominar la constel.lació de la balena i classificar el gènere dels cetacis.

Es però en el llibre sagrat de la Bíblia on trobem autèntics relats sobre l’aparició i descripció d’aquests mamífers marins. Així, al Gènesi 1, 20-21, es llegeix “Deu va dir: “Bullin les aigües d’animals vivents … “. I creà Déu les grans balenes i tot animal vivent, els que serpegen, els que bullen les aigües per les seves espècies”. A l’Antic Testament apareix la balena en forma de Leviatan . En el Llibre de Job, Déu referint-se al seu servidor que esta mes enllà de les mides humanes: “I a Leviatan, ¿el pescaras tu amb un ham, subjectaràs amb un cordill la llengua?, ¿faràs passar pel seu nas un jonc?, ¿taladraràs amb un gantxo la seva mandíbula ? [… ] Regna el terror entre les seves dents . El seu dors son fileres d’escuts, que tanca un segell de pedra […]. Els seu ulls son com parpelles d’aurora. Surten torxes de les seves goles, xispes de foc salten. Del seu nas surt fum, com una caldera que cou junt al foc …”

La balena mes famosa de la Biblia es però la que es traga a Jonàs. Quan Déu l’envia a Nínive perquè salvi aquesta ciutat, Jonàs vol escapar en direcció a Tarsis, país de navegants. Déu desencadena una tempesta a alta mar i els tripulants es desfan del personatge. “Va disposar Yahveh que un gran peix es tragués a Jonas, i Jonas va estar en el ventre del peix trs dies i tres nits”. Jonas va orar a Déu i el peix va ésser escupit a terra, que va tornar a Ninive per salvar-la. Actualment un os de balena commemora aquest fet a la mesquita de la ciutat.

Hi van haver balenes famoses a l’Antiguetat com Porphyrios, un exemplar que va atemorir les costes de Constantinoble durant 50 anys fins que va morir varada. O una balena que en el regnat de Septimius Sever va ser reproduïda i a la que es van introduir 50 ossos a les seves mandíbules.

Edat Mitjana

Ja en l’Edat Mitjana trobem testimonis si mes no encara mes inversemblants. Sant Brandan, un monjo irlandès del segle V dC va sortir a donar voltes pel món per descobrir la terra promesa. Juntament amb altres monjos, s’embarcaren en un vaixell i amb la voluntat divina com a patró …Un diumenge de Pascua, Brandan va amarrar a una illa per celebrar una missa. A l’encendre una foguera la terra es va moure i la illa se’n va anar nedant. Era una balena enorme que la van anomenar Jasconius. La “balena bona” va apropar-se als feligresos perquè poguessin reprendre la missa i coure el menjar al seu llom. Brandan es nomenat mes tard el sant patró de les balenes. Les balenes varades a les costes del nord d’Europa: Anglaterra, Dinamarca … eren propietat dels reis “Fishes Royal” . En la literatura medieval sobre balenes destaca l’obra “El mirall del rei” on en un diàleg entre pare i fill quan s’arriba a Islàndia arriben a descriure mes de 21 espècies de balena.

La influència cultural de l’Antic Testament en la cultura aràbiga queda palès, a les Mil i una nits :   Simbad es troba amb la balena en el seu primer viatge on s’amarra al pensar que era una illa, la qual cosa el fa perdre tot el seu tresor. Un relat que també el podem trobar en versió similar al Talmud.

També trobem testimonis dels baleners bascos. Les condicions climàtiques del nord poc pràctiques pel cultiu agroramader, els exemplars varats a les seves costes que facilitaven el contacte amb els recursos que podia proporcionar l’animal, els boscos que facilitaven la construcció de vaixells son els elements desencadenants per la caça de balenes. La pesca a fons ja va començar al s. X i la d’altura vers el s. XI amb el contacte amb els saquejadors i reis normands. En el s. XV ja existeixen testimonis de pesca d’altura al Golf de Biscaia. Ja en el segle XVI els baleners bascos van arribar a les costes de Terranova de les que ja no sortirien.

En altres cultures

La presència de les balenes esta present en diferents cultures de tot el món. Com per exemple al poble dels Inuit existeix en la seva mitologia una deessa nomenada Sedna, com a força primigènia de la natura en que es converteix en balena en moments determinats. Les cultures baleneres del nord sorgeixen als mars de Bering i Txukotka 2000 aC. La cultura Birnirk pescava balenes cap el 400 dC i la mes famosa, Thule la va desenvolupar cap el 800 dC. El culte de la pesca de balena va arribar a tot Alaska, com els indis Nootka de Vancouver i els seus barrets amb simbologia balenera (amb testimoni del Capita Cook al 1780) amb intervencions dels xamans i pregàries adreçades a aquests mamífers, com els Makah.

En les cultures oceàniques, com els maoris, les balenes varades eren considerades inicialment un regal dels déus ja que els proporcionaven menjar abundant. Però en l’actualitat es ja un símbol negatiu. Segons la mitologia, Paikiea, va fugir del poblat nadiu a bord d’una canoa a la cerca d’una nova terra on viure en pau. Degut a una gran tormenta la canoa va bolcar i Paikiea quan estava a punt de morir va ser rescatat per una balena i a lloms seu va arribar a la costa occidental de l’actual Nova Zelanda, on va fundar el poblat de Whangara d’on creix l’estirp maorí dels genets de balenes. Des de fa mil anys el nou governant, el nou Paikiea, vetllarà pel seu poble i per matenir les seves costums.

El Japó ha estat  també protagonista històric en la caça de balenes. Hi ha testimonis que s’efectuava ja en el Neolític. Amb el temps els japonesos van lograr desenvolupar una tecnologia pròpia. Primer es va estendre la pesca amb arpó en el segle XVII. Mes tard Yoriharu Wada desenvolupà un mètode de pesca en xarxa de lli, pràctica que va durar mes de dos segles. Inicialment no eren objecte de consum sinó de comerç. Tot i que algunes zones pesqueres es menja kujira (carn balena) per celebrar l’Any Nou i desitjar-se bona sort. Els pescadors celebraven cerimònies per commemorar les balenes mortes, compensar el seu sacrifici i tenir cura de les seves ànimes. Si no ho feien així , aqueses ànimes podien convertir-se en gaki, uns esperits famèlics que provocaven malalties i accidents en alta mar. No tothom esta d’acord en la tradició cultural japonesa sobre les balenes ja que no va ser fins a mitjans de 1890 quan Jura Oka va anar a Noruega per estudiar la caça de balenes per copiar-ne les seves tècniques. La primera companyia balenera japonesa, Hogei Gumi, amb el vaixell, Saikai-maru, va matar aquell any tres balenes. L’arponer i els tripulants eren noruecs. Després de diferents fallides, el 1908 va crear la Nihon Hogeigyo Suisan Kumiai també coneguda com l’Associació Balenera Japonesa, amb Jura Oka com primer president. Aquell any l’associació incloïa a 12 companyies amb un total de 28 buc baleners i es van matar aquell any 1312 balenes. Oka va ser un visionari i despietat exemple del terror exercit per l’home sobre aquests mamífers. El Japó ha donat mostra no obstant d’importants obres artístiques de gran bellesa en que la balena es protagonista com l’artista Utagawa Kuniyoshi (1798-1861) amb “Miyamoto Musashi i la gran balena” o Utagawa Shigenobu (1826-1869) “Agafant Balenes a Goto, provincia de Hizen

Acabem aquesta primera part del post amb el documental de RTVE sobre la caça de balenes a les costes galegues. Als anys 50, amb 3 factòries a Galícia es capturaven unes100 balenes per temporada. La seva carn es deia “mantega”. Donaven molt treball als pobles del nordoest. 5 vaixells amb 14 tripulants cadascún era la flota galega dels anys 70. Els japonesos oferien tractats importants per exportar-hi la carn de galega. Al 1985 s’estableix la moratòria de caça de balenes que deixa desemparats aquests pescadors. El 1987 es va caça la darrera balena a Espanya. Si voleu conscienciar-vos encara mes sobre la necessitat de preservar els recursos marins en general, visioneu el documental “The End of the Line” (2009) que explica les conseqüències de la sobrepesca a nivell mundial.

Vodpod videos no longer available.

Hace 25 ase prohibi caza de ballenas con fines …, posted with vodpod (Cal accedir al documenal des de la web de RTVE)

Crèdits fotogràfics, de dalt a baix : 1) El Aspidochelone, d’un manuscrit de la Danish Royal Library (ca. 1633);    2) Detall del relleu de l’episodi de AT de Jonas i la balena. Tomba de Albrecht Thumb von Neuburg (1554–1613) a la cara nord del cor Peter-und Pauls-Kirche (Esglèsia de Sant Pere i Sant Pau)  a Köngen, Baden-Württemberg, Germany. Sobre 1615, artista desconegut;  3) Sant Bernat a les Illes Canàries, motiu imaginari. Artista desconegut; 4) Tatoo de balena assessina amb traços maorís; 5) “Miyamoto Musashi i la gran balena” de l’artista Utagawa Kuniyoshi (1798-1861)

Continua al post II …/…

 

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s