Catàleg de la producció cinematogràfica agropecuària espanyola del 1895 en endavant

El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y de Medio Ambiente (MARM), dins el programa Plataforma de Conocimiento del medi rural i pesquer ha promogut la digitalització del patrimoni documental cinematogràfic força interessant per conèixer l’evolució de l’agricultura, la societat rural i les polítiques agràries del passat segle XX. Un projecte que s’emmarca en el valor del coneixement com a generador de valor afegit en les noves polítiques agroalimentàries europees. Entre els diversos programes que impulsa aquesta Plataforma hi ha: Biblioteca Virtual, Mapa del Conocimiento Agroalimentario, E-enseñanza

La història del cinema agrari és també la història de la nostra societat. Destaquem alguna de les fites mes rellevants que poden interessar mes als nostres lectors.Les imatges mes antigues relacionades amb el cinema agrari son, fins el moment actual, les que va prendre Ricard de Baños el 1908 amb motiu de la visita oficial que va fer el rei Alfonso XIII a la Real Escuela de Avicultura, fundada el 1896. Si bé, tot i que no es conservin , exiteix constància de la realització de curtmetratges el 1911 de les “Feria del ganado enVillarrodona” i “Fiestas y feria del ganado en Palafrugell”, de Fructuós Gelabert, uno dels pioners del cinema a Espanya.

A la dècada de 1910, Federic Castelló de Plandolit va registrar diferents imatges sobre avicultura a la Real Escuela. A la Filmoteca de Catalunya es conserven documentals com: [Clase de Salvador Castelló al aire libre y castración de un pollo] [1910 – 1919], [Concurso avícola en la plaza de Prat de Llobregat] [1919], [Feria avícola en la Casa de Campo de Madrid] (1922) o [Exposición Mundial de Avicultura celebrada en Barcelona 1924].

A nivell de l’estat es important destacar la tasca de Pascual Carrión i el “Servicio de Càtedra Ambulante Agropecuaria” creat el 1926 amb l’objectiu “la divulgación de los procedimientos de mejora de los cultivos y la ganadería, así como la transformación industrial de sus productos”. Es va intentar millorar el nivell formatiu dels agricultors, dotant-los de material educatiu. Pascual Carrión impulsaria alhora projectes de reforma agrària durant la IIa República Espanyola. D’acord amb Eladio Morales Fraile, enginyer agrònom participant de les Cátedras Ambulantes Agropecuarias, “se dotó a cada zona –alguna comprendía 2.000 pueblos– de un aparato de proyección luminosa. En nuestros recorridos por los más apartados pueblos comprobamos la utilidad de tan poderoso auxiliar para la divulgación. Al principio era la novedad la que aglomeraba al vecindario para ver el cine; pero luego solo los más interesados acudían cuando se daban cursillos o charlas sobre una determinada industria o problema agrícola del pueblo”. Segons José Luis García Delgado, des de novembre de 1927 fins finals de 1928 es van rodar “cuarenta y ocho” documentales en soporte nitrato sobre el “cultivo del viñedo, cereales, olivo, naranjo, arroz y palmerales de Elche, así como de las razas y cuidados de la ganadería”. El programa es va suspendre per manca de pressupost.

Durant la IIa República es crea el Servicio Central de Cinematografia Agrícola, depenent de la Dirección General de Agricultura. Ho justificava així el ministre Marcelino Domingo: “En España, donde, desgraciadamente, el analfabetismo tiene todavía un porcentaje bastante elevado, este procedimiento cinematográfico será el mejor para demostrarles el verdadero alcance de la reforma agraria a los campesinos y de darles a conocer todos los elementos que el Estado pone a su servicio, inculcándoles el conocimiento práctico de los procedimientos de cultivos y los modernos métodos de explotación de la tierra”. Francisco García Fernández-Pacheco i Segismundo Pérez de Pedro van ser els mentors del programa que es va veure interromput oficialment amb la reestructuració ministerial del 1935. Els promotors van demanar seguir amb la seva tasca de forma altruista. El Ministerio va accedir amb condicions, cedint les instal.lacions per tres anys, amb lliure exhibició de les pel.lícules, i costejant amb fons particulars cinc documentals que tenien pendents. Tot sense cap remuneració. No es conserva cap pel.lícula d’aquest període.Un altre departament ministerial que va produir pel.lícules agràries va ser l’Instituto de Reforma Agraria, dirigit pel Marqués de Villa Alcázar, dels quals si que es conserven alguns títols.

Las Misiones Pedagógicas dependents del Ministerio de Instrucción Pública van comptar amb un servei de cinema. Alguns títols curiosos  de Carlos Velo, Fernando G Mantilla i Guillermo Zuñiga es conserven. Destaquem el documental filmat en motiu del Congreso Internacional de Entomología de Madrid en 1935: “La vida de las abejas”. Tot i que es desconeix alguna còpia actualment cal destacar que es tractava d’un muntatge realitzat amb imatges que es portaven registrant al llarg de tres anys amb el biòleg Carlos Velo del   Museo Nacional de Ciencias Naturales.

Finalment l’abril de 1937, el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes de la República va crear un “Servicio de difusión de la enseñanza por medios mecánicos, el cual comprenderá todo lo referente a material cinematográfico, radiodifusor, fotográfico y gramofónico utilizable en la obra educativa”, del qual hi ha títols com “Avicultura “ i “La ciudad y el campo” que poden ser de la seva responsabilitat. Ja durant la Guerra Civil, Guillermo Zúñiga va treballar com operador de càmara del noticiari “España al día”, de les productores Film Popular i Laya Films (Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya).

En aquest programa i han col.laborat la Filmoteca Española, les de les Comunitats Autònomes, i associacions i fundacions del sector. Gairebé 1700 minuts han pogut ser transformats de format analògic a digital i s’ha procedit a una restauració d’uns 840 minuts de filmació. El producte resultant es pot consultar en un Catálogo que referencia uns 357 documentals amb un toal de 5.000 minuts de filmació sobre la història agrària, ramadera, forestal, pesquera i alimentària espanyola del període que avarca des de 1895 fins el 1981.

Podeu consultar el catàleg en línia:

Catalogo de Documentales Cinematograficos Agrarios : 1895-1981 / Fernando Camarero Rioja, Juan Manuel Garcia Bartolomé.- Madrid : MARM, 2010 [Edició Provisional].- ISBN: 978-84-491-1005-4

One comment

  • Just want to say your article is as amazing. The clearness in your post is just nice and I could assume you’re an expert on this subject. Fine with your permission let me to grab your feed to keep updated with forthcoming post. Thanks a million and please keep up the rewarding work.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s