Llops i humans a Ibèria: article de Jaume Camps

Gairebe un milió d’anys que els llops van aparèixer al Planeta Terra i mes de 500 mil amb presència a la Península Ibèrica. Ben aviat els llops van arribar a assolir el cim de la cadena tròfica prenent el lloc dels grans depredadors de tot Europa. Però el gran miracle d’aquesta espècie va ser el haver assolit una aliança amb l’altre ésser viu que competia amb ell com a depredador principal: Homo Sapiens. Tot i arribar com a espècie predominant molt mes tard (quatre milions anys) hem sabut conviure i mantenir-nos ara ja amb els gossos, els seus descendents domèstics, al llarg dels temps. En conseqüència es un deure millorar el seu coneixement i atribuir-los el paper real que juguen en la nostra societat.

En Jaume ens explica com els Nenadertals no van tenir una relació estreta amb els llops, a no se com vincle depredador-presa. Els HAM (Homes Anatòmicament Moderns) –ens agrada aquesta nomenclatura- si que van criar els primers llops i els van anar seleccionant amb els trets mes propers als perfils humans.

A la Glaciació de Würm, entre 60 i 20 milions d’anys es va produir un canvi simptomàtic en quan a la vida a la terra. A partir de la fase post-glacial es van extingir moltes espècies i en van arribar d’altres que pràcticament son les que romanen avui dia, amb petites variacions. Es l’època dels homes i els gossos, domesticats en diversos punts del globus, des d’Euràsia fins a Amèrica. Existeixen jaciments de gossos en molts llocs entre els 18 i 10 mil anys. Per ordre cronològic: Oberkassel (Alemanya), Palegawra (Irak), Ein Mallaha (Israel), Starr carr (Anglaterra), Eliseevichi (Rússia), Cueva del Jaguar (EEUU) ….L’apropament entre homes i llops va segurament molt mes enllà

A la Península Ibèrica hi ha nombrosos jaciments amb restes de gossos pre-neolítics.  Amb tot, no es possible distingir entre restes anteriors al Neolític als gossos posteriors a la domesticació degut a la seva mateixa configuració òssia i tamany dels llops ibèrics. Segons els coneixements actuals podrem concloure que a totes les àrees habitades per Sapiens i durant mes de 40 mil anys hi va haver mils de milions d’oportunitats per escollir cries de llops i mantenir-los com dins el clan i reproduir-los, el primer pas per assolir el “Canis familiaris”. Segons el criteri de l’autor, com a subespècie caldria nomenar el gos com a espècie amb els dos “cognoms”: Canis Lupus Familaris.

Cal divulgar el coneixement científic de la història comuna entre les dues espècies,  per difondre els fets de l’evolució de l’home i el gos, i comprendre els grans beneficis que ens han proporcionat a l’espècie humana.

Si ajudem, entre tots els cinòfils, a difondre els fets de l'”evolució conjunta”, i els grans beneficis que ens han reportat els gossos, des de molt abans d’entrar en la història, possiblement podrem ajudar quelcom a la seva difusió i acceptació

Podeu consultar aquesta contribució a:

Lobos vs humanos en la Península Ibérica/ Jaume Camps [treball no publicat cedit per l’autor] (Juliol 2010)

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s